1948-2023: 75è ANIVERSARI HONDA
SOICHIRO HONDA ENGINYER NAT. Soichiro Honda va néixer el 1906 a Tenryū, un poblet japonès als peus de la Muntanya Fuji. De mare teixidora i pare ferrer, Soichiro Honda va començar a donar un cop de mà al taller de reparació de bicicletes familiar. Les peces de les bicicletes, fetes malbé o en mal estat, que el seu pare comprava per revendre van ser les seves primeres joguines.
ESPERIT COMPETITIU. Als 15 anys Soichiro Honda es va traslladar a la capital, Tòquio, per treballar com a aprenent a Art Shokai, Un taller mecànic que era propietat dels germans Sakakibara, que dedicaven les nits a desenvolupar la seva autèntica passió: el disseny de cotxes de carreres. Amb 18 anys, Soichiro es va convertir en el seu pilot i mecànic i va ajudar a dissenyar i construir el Curtiss, un cotxe de carreres que va aconseguir guanyar el Campionat del Japó el 1924.
Després de sis anys treballant com a mecànic a la capital japonesa, Honda va tornar a la seva província natal. Aleshores Art Shokai s’havia convertit en un taller pròsper i popular amb delegacions per tot el país i Soichiro va ser escollit per obrir el taller de Hamamatsu, la ciutat més propera al seu poble… i va ser llavors quan es va decidir a estudiar.
AUTODIDACTA. Durant la seva adolescència, Soichiro va menystenir l’educació convencional: “Si la teoria promogués la creativitat, tots els professors haurien estat inventors”, solia dir. Al capdavant del seu propi taller de Hamamatsu, va reconèixer que els estudis podrien ser-li d’utilitat i va ingressar a l’escola tècnica. Tot i això, el romanç amb els estudis no va acabar amb el resultat esperat. Soichiro va ser expulsat en negar-se a examinar-se: el que li interessava eren els coneixements, no el diploma.
Poc després, el 1937, va decidir emprendre el seu propi camí i fundar Tokai Seiki per fabricar segments de pistons. Soichiro vivia al taller, treballava sense descans i tot el seu temps lliure el dedicava a construir cotxes de carreres.
VOLUNTAT A PROVA DE BOMBES. A Soichiro li va tocar viure dos conflictes bèl·lics gairebé simultanis: la guerra Sino (xinès)-Japonesa (1937–1945) i la Segona Guerra Mundial (1939–1945), durant els quals el seu negoci va sobreviure gràcies als segments de pistó que proveïa Toyota. Aquests havien estat dissenyats pel mateix Soichiro, encara que bé és cert que li van costar nits de desvetllament i ardu treball per superar les dures exigències de qualitat.
PUNT D´INFLEXIÓ. Durant la Segona Guerra Mundial, la ciutat de Hamamatsu va ser durament bombardejada per l’exèrcit americà. La fàbrica de Soichiro, com la resta del país, jeia en ruïnes. En aquestes circumstàncies, Honda fa esborrany i compte nou, de manera que decideix no reconstruir la fàbrica i vendre el negoci. Amb part dels diners de la venda va comprar un tanc d’alcohol, els va instal·lar al seu jardí i es va agafar un any sabàtic elaborant whisky casolà per a familiars i amics.
RUMB A L’ÈXIT. A la postguerra, el Japó necessitava impulsar la mobilitat, però d’una manera ràpida, urgent i barata. Després de l’any sabàtic, el 1946, Soichiro va obrir una nova fàbrica sota el rimbombant nom d’Honda Technical Research Institute, per produir motors específics per a motocicletes. És llavors quan va idear l’invent que el va propulsar cap a l’èxit: Honda se les va enginyar per instal·lar el motor de combustió que actuava com a generador d’una petita ràdio militar portàtil, a una bicicleta. L’invent es va popularitzar sota el nom de «txu-txu» pel característic so d’escapament que emetia, del qual va aconseguir vendre 1.500 unitats. El 1947 el chu-chu es va redissenyar i va donar lloc a la famosa A-Type, el primer disseny amb nomenclatura Honda a sortir al mercat. Animat per l’èxit de l’Honda A-Type, el 1948, Honda converteix l’Institute en la més coneguda Honda Motor Company, Ltd. La resta ja és història.
