ADÉU A 52 ANYS DE PEATGE A L’AP-7 ENTRE SALOU I LA JONQUERA I A L’AP-2 ENTRE SARAGOSSA I EL VENDRELL
Els conductors també deixaran de pagar a l’tram nord de la C-32, al Maresme, i de la C-33, entre Barcelona i Montmeló.
Catalunya diu adéu a més de mig segle de peatges a l’AP-7 i a l’AP-2. Les concessions per explotar aquestes vies finalitzen després que el govern espanyol decidís no prorrogar. D’aquesta manera, es materialitza una de les reivindicacions històriques dels usuaris, que consideraven sobradament amortitzades les inversions en aquestes vies. També finalitzen les concessions a la C-32, al Maresme, incloent el peatge més antic de l’Estat, entre Barcelona i Mataró, ia la C-33, entre Barcelona i Montmeló, i que són titularitat de la Generalitat. En total, 458,4 quilòmetres que, per primera vegada, seran lliures de peatges. A l’aire, queda com es finançarà el manteniment d’aquestes vies i en quina mesura contribuiran els usuaris.
La Generalitat ha apostat reiteradament per la vinyeta. El govern espanyol va ser ajornant una proposta fins que va incloure en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència que va enviar a Brussel·les la proposta de l’pagament d’un peatge sota el model de «qui contamina paga». Una mesura que voldria aplicar a partir de l’2024.
En el document es feia constar que Espanya té una xarxa estatal de 26.466 quilòmetres, dels quals uns 12.000 pertanyen a carreteres d’alta capacitat, amb unes despeses de conservació «creixents» que no podien anar a càrrec dels pressupostos.
Les autopistes arribaran, per tant, a la fi de les concessions sense tenir un model de manteniment definit. Segons dades de el Servei Català de Trànsit corresponents a al 2019, l’any anterior a la irrupció de la pandèmia i l’últim amb una circulació normalitzada, per l’AP-7 entre Montmeló i la Jonquera van circular una mitjana de 48.243 vehicles diaris, entre Montmeló i El Papiol 117.714 vehicles; entre el Papiol i Tarragona 57.021. A l’AP-2, 10.310 vehicles circulaven cada dia entre Soses i el Vendrell (tram de l’AP-2 que transcorre per Catalunya), fins a l’enllaç de l’AP-7.
La C-32, al Maresme. Foto: ACN
En el mateix període i pel que fa a les dues autopistes de la Generalitat que també acaben la concessió, 54.540 vehicles van circular per la C-32 entre Montgat i Blanes; i 58.132 per la C-33 entre Barcelona i Mataró.
El descens generalitzat de l’trànsit com a conseqüència la pandèmia va portar a Abertis a demanar un allargament de les concessions per a rescabalar l’impacte en els seus comptes mentre va durar l’estat d’alarma, una demanda rebutjada pel govern espanyol. La companyia al·legava que es podia acollir a el decret 26/2020, que establia que el reequilibri havia de consistir en l’ampliació de l’termini de la durada de la concessió i no podia ser superior a l’estat d’alarma.
Indemnització milionària a Abertis
El que sí que està previst és una indemnització de 1.291 milions d’euros a Abertis per les obres que va fer la concessionària el 2006, amb Magdalena Álvarez com a ministra, en el tram gironí i tarragoní de l’AP-7 per afrontar un augment de trànsit que finalment no es va acabar produint.
Entre les obres d’ampliació que es van incloure en l’acord després de constatar l’augment de l’trànsit en aquestes vies, hi havia la construcció de l’tercer carril entre Maçanet i Fornells de la Selva i entre Medinyà i la Jonquera; un quart carril entre Fornells de la Selva i Sant Gregori; enllaços de Fornells de la Selva, Medinyà i Sant Gregori; ia les comarques de Tarragona un tercer carril a Vila Seca / Salou amb l’enllaç amb l’AP-2.
L’AP-7, a Girona Oest. Foto: ACN
El govern espanyol va reconèixer en el document de el Pla de Recuperació que va enviar a Brussel·les que aquests 1.291 MEUR anirien a càrrec de el dèficit públic, ja de per si castigat per fer front als efectes de la pandèmia. Aquesta és la quantitat que el govern accepta abonar, però contrasta amb els més de 3.800 MEUR que reclama Abertis (1.010 milions d’euros serien per les inversions fetes per ampliar els carrils d’aquest tram de l’AP-7 i 2.816.000 per la indemnització en el descens de l’trànsit). La multinacional sosté que el Tribunal Suprem encara ha de resoldre sobre aquesta qüestió i que es pronunciarà més enllà de l’últim dia amb autopistes de pagament.
Paral·lelament, la finalització dels contractes amb les concessionàries ha comportat l’extinció dels contractes laborals dels treballadors vinculats a peatges i a serveis centrals o de suport. Els sindicats de CCOO, la UGT, la CGT i PITA, juntament amb Abertis, van signar un acord per acomiadar un total de 340 empleats de les vies on s’acaba la concessió. No obstant això, a més de les indemnitzacions, el personal afectat per l’ERO tindrà preferència en l’hora de ser contractat en cas que les carreteres requereixin més treballadors en un futur.
Pel que fa a les tasques de anteniment, l’ocupació es mantindrà. En els trams afectats de l’AP-7, l’AP-2, la C-32 i la C-33, la plantilla encarregada d’aquest treball -fins 240 empleats- treballarà tres mesos més per garantir la continuïtat de el servei fins que s’adjudiqui una nova empresa per als dos pròxims anys. Un cop es tanqui la licitació, els treballadors d’Abertis encarregats de les tasques de manteniment passaran a formar part de l’empresa adjudicatària.
