ANFAC RECLAMA CRITERIS HOMOGENIS PER A LES ZONES DE BAIXES EMISSIONS QUE AFAVOREN LA RENOVACIÓ DEL PARC

La patronal presenta la seva proposta per a les Zones de Baixes Emissions (ZBE) i advoca per un model de mobilitat multimodal i sostenible, que situï el ciutadà al centre. Aquesta proposta integral permetria avançar en la millora de la qualitat de l’aire a les ciutats, rejovenir el parc i impulsar l’electromobilitat, permetent defensar el vehicle privat net com una alternativa més per als ciutadans. Des de l?associació recorden que el 47% dels vehicles tenen més de 15 anys al nostre país i el 63% del parc circulant és etiqueta B o no té etiqueta.

L´Associació Espanyola de Fabricants d´Automòbils i Camions (ANFAC) ha presentat avui la seva Proposta per a les Zones de Baixes Emissions (ZBE), a càrrec del director general, José López-Tafall, i la directora de l´Àrea Industrial i Medi Ambient d´ANFAC, Arancha García. Un conjunt de mesures que tenen com a objectiu una implantació pràctica de les Zones de Baixes Emissions a què estan obligades totes les ciutats de més de 50.000 habitants, els territoris insulars i aquells municipis de més de 20.000 habitants que superin els límits de contaminació regulats.
En la proposta, l’associació advoca per un model de mobilitat propi, multimodal i sostenible, i que busca la màxima eficiència en l’aprofitament de les diferents solucions sostenibles de transport, inclòs el vehicle privat. Aquest model s’ha de basar en criteris homogenis que permetin avançar en la renovació del parc, millorar la qualitat de l’aire i accelerar el camí cap a l’electromobilitat, prevalent, entre d’altres, el desplegament de la infraestructura de recàrrega d’accés públic. Segons un informe d’Ideauto per a ANFAC, el 47% dels vehicles que van circular per les nostres carreteres i carrers el 2022 tenen més de 15 anys d’antiguitat i aquesta xifra puja fins al 63% als cotxes de més de 10 anys. A més, el 62% del parc circulant (sense incloure-hi les motocicletes) és etiqueta B o no té etiqueta i aquests vehicles representen el 90% de les emissions de NOx i partícules. Sobre la base d’aquestes dades, les possibles restriccions d’accés, circulació o estacionament a les zones de baixes emissions s’haurien de centrar en aquests vehicles i sempre amb una previsió que permeti al ciutadà tenir visibilitat a futur.

Durant l’acte, José López-Tafall ha assenyalat que les ZBE poden contribuir a millorar la qualitat de l’aire i reduir l’impacte sobre el canvi climàtic. Però l’aplicació pràctica del model dissenyat al Reial decret pel Ministeri per a la Transició Ecològic depèn de la decisió de cada municipi. La nostra proposta pretén ser una aportació més a aquesta decisió, mostrant un model clar de millora de la qualitat de l’aire però, també, compatible amb el vehicle net i el dret dels ciutadans a triar lliurement com es volen moure. No podem construir un model de Zones de Baixes Emissions basat en una jerarquia antivehicles, cosa que no és realista per a les necessitats dels ciutadans ni tampoc per al model social, econòmic i industrial d’un país com Espanya, segon fabricant europeu de vehicles ”.

López-Tafall ha afegit que: “Les Zones de Baixes Emissions són una oportunitat per dissenyar el model de mobilitat sostenible que volem com a país i avançar en la descarbonització, objectius que sí que avancen és gràcies als esforços que fem els fabricants. Des d’ANFAC proposem mesures integrals i harmonitzades que situen el ciutadà al centre i que tenen en compte tot el nou entorn de la mobilitat, que va més enllà del transport públic i privat, atenent la logística d’última milla, els taxis, VTC i mercaderies lleugeres. La mobilitat que dissenyem ha de ser una mobilitat on càpiguem tots i totes”.

Un model de mobilitat propi

La proposta dissenyada per ANFAC posa el focus en diferents aspectes de les zones de baixes emissions. Pel que fa a l’etiquetatge, l’associació assegura que cal focalitzar-se al parc circulant més antic, no etiquetatge o amb etiqueta B -que representa 6 de cada 10 turismes en circulació- per afavorir-ne la renovació. Per a la patronal, les etiquetes són “l’eina més eficaç per categoritzar el parc en funció del nivell d’emissions i, de la mateixa manera, fomentar per a la compra de vehicles d’Etiquetes Eco i Zero, impulsant així la renovació del parc”.

Pel que fa a les flotes municipals, taxis i VTC, un transport amb un ús elevat a les ciutats, des de l’entitat advoquen per la renovació de les flotes o l’aprovació de noves autoritzacions que fomentin l’etiqueta Zero i Eco per a aquesta tipologia de vehicles. En la mateixa línia passa amb les flotes de transport públic i vehicles oficials per als quals es proposa un model exemplaritzant i que siguin els primers en donar el salt a la renovació accelerada a vehicles amb Etiqueta Zero i Ressò.

Així mateix, ANFAC considera necessari incentivar la mobilitat compartida, i és recomanable que es realitzi amb vehicles amb etiqueta Zero per afavorir l’eficiència i la sensibilització ciutadana. Per la seva banda, els vehicles comercials lleugers, sobretot a la logística d’última milla, han d’estar molt presents en la configuració de les polítiques locals davant l’augment del comerç en línia i, per exemple, comptar amb horaris de càrrega i descàrrega en funció de l’etiquetatge, alhora que incentivar fiscalment les empreses que canviïn les velles flotes per unes noves de baixes i zero emissions, pot afavorir aquesta transició.

Una de les claus en el model de mobilitat sostenible d’ANFAC és accelerar la penetració dels vehicles de zero i baixes emissions per a això és fonamental accelerar el desplegament d’infraestructura de recàrrega d’accés públic. En aquest sentit, Arancha García ha apuntat que “el paper dels municipis per accelerar aquest desplegament és clau, ja que són i seran els grans prescriptors de la mobilitat i disposen dʻinstruments que, sens dubte, poden contribuir a aquests objectius”

ANFAC també planteja la necessitat que les Zones de Baixes Emissions comptin amb una planificació i desenvolupament d’un mapa d’infraestructura de recàrrega d’accés públic per a vehicles electrificats lleugers i pesants, així com l’ús de bonificacions en taxes o impostos municipals que serveixin per afavorir la introducció daquests vehicles.