L’últim any, Espanya ha aconseguit amb prou feines una millora de 3 punts al baròmetre, lluny de la mitjana europea que creix fins a 7 punts. El 2022, s’han instal·lat 4.717 nous punts de recàrrega d’accés públic, i s’han arribat a un total de 18.128 a tot Espanya. Espanya es queda molt lluny dels objectius marcats per al 2022 tant a nivell de mercat electrificat com d’infraestructura de recàrrega d’accés públic.
Els resultats obtinguts al tancament del Baròmetre d’Electromobilitat per al 2022 tornen a posar en rellevància el desenvolupament lent de l’electrificació a Espanya. Durant l’últim any, l’indicador global d’electromobilitat (que valora la penetració dels vehicles electrificats i la instal·lació d’infraestructures de recàrrega d’accés públic) ha assolit una valoració total de 15,3 punts, fet que suposa un creixement de 3,5 punts respecte de l’any anterior. El nostre retard s’evidencia de manera més pronunciada en comparar-nos amb Europa, on la mitjana dels països se situa en un total de 33,7 punts sobre 100, amb un augment de 7 punts.
Tal com va destacar ANFAC a la presentació del Full de Ruta 2023-25 el gener passat, el ritme de desenvolupament de l’electrificació a Europa s’està partint en dos, reflectint dos grups amb diferents velocitats i on Espanya circula al “vagó de cua”. Al grup capdavanter, països com Alemanya, Països Baixos o Regne Unit creixen per sobre de la mitjana europea, destacant també el cas de Portugal que gràcies a una fiscalitat i mesures enfocades a afavorir el desenvolupament de l’electromobilitat el situen al mateix ritme que la mitjana a Europa, havent accelerat el ritme de desenvolupament. Mentre que Espanya, amb prop de 15 punts per sota de la mitjana europea se situa al mateix nivell de desenvolupament que països com Hongria, República Txeca o Itàlia.
Pel que fa a l’indicador nacional, totes les CCAA ofereixen un lleuger augment, malgrat el desenvolupament lent de la infraestructura de recàrrega i l’entrada de vehicles electrificats. Al Top-3, Madrid encapçala el rànquing amb un total de 21,5 punts sobre 100, seguit de Navarra (18,7 punts) i Catalunya (18,5 punts).
CREIXEN ELS VEHICLES ELECTRIFICATS, PERÒ NO AL RITME NECESSARI
El 2022, l’indicador de penetració del vehicle electrificat aconsegueix una valoració mitjana de 23,2 punts, que representa un creixement de 3,6 punts. Amb aquesta puntuació Espanya es posiciona a l’antepenúltim lloc del rànquing del Baròmetre d’Electromobilitat. La mitjana europea aconsegueix un increment de 7,4 punts, el doble que Espanya, situant-se en un total de 51,2 punts sobre 100. L’indicador reflecteix el ritme tan desigual que països com Alemanya, Noruega o els Països Baixos estan obtenint amb creixements per damunt dels 10 punts i encapçalant el rànquing europeu.
Durant el 2022, Espanya amb un augment del 17,1% i 78.316 turismes electrificats ha incrementat el ritme d’entrada al mercat, però malgrat aquest creixement no s’ha aconseguit assolir la fita mínima de 120.000 matriculacions noves i necessàries per assolir els objectius de reducció d’emissions per al 2030.
Pel que fa al context nacional, Madrid es manté liderant el rànquing amb un total de 37,6 punts sobre 100 i molt per sobre de la mitjana nacional. Pel que fa a la resta del rànquing, Navarra i Catalunya se situen en els llocs capdavanters. Cal destacar, els notables avenços que han aconseguit regions com ara Aragó o Castella-la Manxa.
ESPANYA A LA PENÚLTIMA POSICIÓ DE DESENVOLUPAMENT D’INFRAESTRUCTURA DE RECÀRREGA D’ACCÉS PÚBLIC
Espanya segueix sense aconseguir accelerar el ritme de desenvolupament d’infraestructura de recàrrega el 2022, ocupant així les últimes posicions al rànquing europeu. El 2022, s’ha assolit una valoració de 7,3 punts sobre 100 a l’indicador d’infraestructura de recàrrega, que representa un augment de 3,3 punts. Tot i aquest increment, Espanya se situa molt lluny del ritme de desenvolupament de la mitjana europea que aconsegueix créixer en 6,7 punts, fins a assolir una valoració total de 16,2 punts. Una puntuació que situa Espanya 9 punts per sota de la mitjana europea. Per la seva banda, cal destacar el notable creixement registrat a Portugal que, amb un increment de 13,7 punts, escala des dels darrers llocs fins a situar-se per sobre de la mitjana europea.
En l’àmbit nacional, la millora de 3,3 punts al baròmetre ve explicada en major mesura pel desplegament de punts de recàrrega ràpida. En el rànquing nacional, les posicions capdavanteres varien respecte a l’any anterior, sent Castella i Lleó, Navarra i Catalunya els que el lideren el 2022.
LLUNY DE L’OBJECTIU PER AL 2022
Durant el 2022, la infraestructura de recàrrega d’accés públic ha arribat als 18.128 punts de recàrrega, cosa que en comparació de l’any anterior suposa 4.717 punts de recàrrega nous. L’augment registrat el darrer any és insuficient per assolir l’objectiu marcat per al 2022 de 45.000 punts de recàrrega d’accés públic, necessaris per donar cobertura a l’objectiu del PNIEC. Igualment, al ritme actual serà difícil assolir els objectius indicats al Pla de Recuperació Transformació i Resiliència marcats pel Govern que fixen per al 2023 entre 80.000 i 100.000 punts de recàrrega d’accés públic i 250.000 vehicles electrificats.
D’altra banda, del total de nous punts de recàrrega instal·lats durant el 2022, cal destacar que el 55% corresponen encara a potències de 22kW o menys, és a dir, 2.582 punts de recàrrega. En la seva totalitat, al tancament del 2022 per consolidar una xarxa d’infraestructura de recàrrega de qualitat cal la instal·lació de punts de recàrrega ràpids per sobre dels 22kW que permetin reduir els temps de càrrega dels vehicles electrificats. Al tancament del 2022, només el 21% de la infraestructura de recàrrega d’accés públic complia amb aquesta condició.
Però anant més enllà, només l’1,4% de la infraestructura de recàrrega d’accés públic permet la càrrega a 250 kW o més, cosa que permet temps de recàrrega de menys de 15 minuts.
Per tenir una infraestructura de recàrrega amb prou qualitat cal comptar amb un teixit de punts de recàrrega d’accés públic amb potències superiors a 150kW que sigui capaç de proveir i facilitar el desplegament de vehicles electrificats. De la mateixa manera, aquest tipus d’infraestructures serà necessari per a la mobilitat elèctrica associada als vehicles pesants que parteixen de potències de càrrega de 150 kW ja actualment i requeriran potències molt superiors a mitjà – llarg termini.
És important destacar que ANFAC, des de la primera edició d’aquest Baròmetre, utilitza dades per a Espanya procedents de fonts privades (Electromaps) i en realitza una anàlisi detallada, descartant aquells punts de recàrrega d’accés públic que no estan operatius i que no permeten càrrega simultània (la Directiva Europea 94/2014 defineix punt de recàrrega com una interfície per a la recàrrega d’un vehicle elèctric alhora o per al canvi de bateria d’un vehicle elèctric alhora), mentre que per a la resta dels països usen els publicats per EAFO. La dada usada per a Espanya no necessàriament coincideix amb la d’EAFO, ja que des de l’associació es considera més precisa després de l’anàlisi realitzada amb fonts privades i davant de la manca d’una plataforma d’informació oficial de punts a nivell nacional, tal com estava previst per la Llei de canvi climàtic i transició energètica per al mes de maig de l’any passat.
ANFAC, com a representant dels fabricants d’automòbils, és conscient de la urgència i la importància que l’entrada del vehicle electrificat i una xarxa de recàrrega amb suficient capil·laritat, quantitat i qualitat té per a Espanya i el sector, per això, recentment s’ha presentat la Full de Ruta 2023-2025, un conjunt de mesures amb caràcter urgent en làmbit de millora de plans dajuda, acceleració del desenvolupament de la infraestructura de recàrrega daccés públic i fiscalitat. Tot això en línia, amb el treball ja realitzat des de lassociació amb diferents propostes com les 16 mesures per al desplegament de punts de recàrrega, així com el mapa dInfraestructures de recàrrega daccés públic a nivell nacional i per CC. AA. que permetin definir una metodologia i uns objectius vinculants calendarits en línia amb els objectius plantejats pel PNIEC i amb l’horitzó de compliment de les exigències de reducció d’emissions marcades des de la Comissió Europea.
L’electrificació de la nostra mobilitat és més que un compromís, és una exigència, i més després de la confirmació per part del Parlament Europeu de la prohibició dels vehicles de combustió per al 2035. Però els resultats del baròmetre d’electromobilitat d’ANFAC per al 2022 evidencien que el nivell d’exigència requerit no està d’acord amb el nivell de mesures per facilitar aquesta transició. El 2022 no s’han aconseguit els objectius mínims ni d’infraestructura de recàrrega ni de mercat necessaris per complir les reduccions d’emissions marcades per al 2030. Des del sector ja hem advertit que el ritme d’electrificació és molt lent. Hi ha oferta existent, però tant la demanda com el desenvolupament de punts de recàrrega públics són clarament insuficients. Ens enfrontem a un termini de 12 anys en què només es podran vendre vehicles zero emissions. Si volem que aquest canvi sigui una oportunitat i no un risc real per a la nostra indústria i la seva ocupació, cal accelerar i actuar des de ja mateix. Des d’ANFAC, hem plantejat el nostre full de ruta 2023-25 on manifestem les mesures amb caràcter urgent que s’han de posar en marxa, a més d’avisar de l’innecessari de la normativa Euro 7 d’emissions. El sector s’ha compromès a complir normativa d’emissions vigent. Vendrà vehicles zero emissions el 2035 si així ho exigeix la llei. No té sentit invertir temps, talent i diners a fer més eficients vehicles de combustió amb data de caducitat com exigiria l’Euro 7/VII i que penalitzarien l’aposta per l’electrificació amb un resultat exigu en matèria de reducció d’emissions”, va destacar José López -Tafall, director general d’ANFAC.