CRONOLOGIA DE LA HISTÒRIA DEL MOTOR HÍBRID ELÈCTRIC: DEL SEGLE XIX A LA SEVA EVOLUCIÓ TÈCNICA RECENT

Els orígens dels motors híbrids elèctrics són tan antics com els del mateix automòbil tèrmic.

Encara que molts creuen que la història dels motors híbrids elèctrics comença el 1997 amb el Toyota Prius, la qual cosa no és incert, els seus orígens es remunten al mateix període que els del cotxe tèrmic.

El desenvolupament de motors va ser una fita important del segle XIX, gràcies a descobriments com ara la màquina de vapor, l’electricitat i els combustibles fòssils. François Isaac de Rivaz va crear el primer automòbil amb motor de combustió interna el 1807. El 1830, Robert Anderson faria el mateix al Regne Unit amb un de propulsat per bateries elèctriques. Gràcies a aquests esdeveniments importants van sorgir el tramvia híbrid de gas, les patents d’hibridació per a autobusos i els vehicles elèctrics que podien incorporar un motor de gasolina en sèrie.

EL PRIMER AUTOMÒBIL HÍBRID
El primer cotxe híbrid que es va produir de forma comercial va ser el Lohner-Porsche Mixte, presentat a París el 1900. Tenia un motor de gasolina que alimentava una dinamo que feia funcionar els seus motors elèctrics, a més d’emmagatzemar energia en unes bateries que li permetien circular durant 64 km en mode elèctric. Es van fabricar 300 unitats, amb diferents versions per a tracció total i per a carreres.

Tot i que es va demostrar l’eficàcia dels vehicles híbrids, el 1908, amb la irrupció dels automòbils fabricats en sèrie, el motor tèrmic es va imposar davant d’aquest tipus de tecnologia. Això va ser fomentat per la indústria petroliera i les inversions dels governs en aviació militar.

CONSCIÈNCIA ECOLOGISTA I CRISI DEL PETROLI
Els vehicles híbrids van estar en l’oblit per la indústria durant gairebé mig segle. A la dècada dels 60, amb l’increment de la consciència popular ecologista, i potenciada per la posterior crisi del petroli del 1973, es comença a reprendre aquesta tecnologia.

D’aquesta manera, als EUA es posen en marxa iniciatives per impulsar aquesta indústria, com ara la llei de recerca de vehicles elèctrics (1976), la creació de l’associació PNGV (1993), on van rebutjar la unió del fabricant Toyota. També van sorgir propostes com el XP-883 de GM (1069) o els prototips del Dr. Andrew Frank de la Universitat de Califòrnia. Tot i això, cap d’ells va arribar a la fase comercial.

Més tard, Toyota avançava ràpidament amb diferents versions que tindrien llum verda per comercialitzar-se, com la versió comercial del Prius (1997), que va assolir gran popularitat.

LES NOVES GENERACIONS D’HÍBRIDS
Així, amb el Toyota Prius va néixer la primera generació híbrida del fabricant japonès. Es va estrenar la configuració “en sèrie-paral·lel” o “combinada”, amb un motor de combustió interna. Això permetia al vehicle combinar les potències tèrmica i elèctrica, carregar les bateries durant la marxa, i fins i tot circular de manera totalment elèctrica durant alguns quilòmetres.

Uns anys més tard, el 2004, va aterrar la segona generació d’híbrids, que tenien un sistema molt més refinat amb millores significatives. D’altra banda, la tercera generació veuria la llum l’any 2009, caracteritzada per l’ús d’un motor de gasolina 1,8 litres més lleuger, compacte i potent. A més, va permetre la incorporació de diferents modes de conducció, que ampliava la versatilitat del sistema híbrid.

L’estrena del sistema híbrid de quarta generació va tenir lloc el 2016. Es va reduir la mida i el pes del motor elèctric de tracció i es va millorar el rendiment tèrmic del motor de gasolina. Això va possibilitar reduir el nivell de consum i emissions.
UNA ALTERNATIVA AL COTXE TÈRMIC
La cinquena i darrera generació, de moment, disposa de motors elèctrics més lleugers i compactes que mai. El motor, a més, és tan potent com eficient. Això suposa una veritable fita en parlar en termes de zero emissions a ciutat.