EL 90% DE LA INFORMACIÓ En CONDUIR ARRIBA A través DE LA VISTA

Un dels consells que podem donar-te és que revisis periòdicament les llunes del teu cotxe. No solament per la visibilitat, sinó perquè el parabrisa aporta resistència estructural a l’automòbil.

El 90% de la informació que rebem en conduir ens arriba al cervell a través de la vista.
1. Mirar al lluny
Era un dels consells que et donaven de nen aprendre a muntar amb bici i el millor que se li pot donar a un conductor novell.
Més important encara, és que mirar al lluny ens permet anticipar-nos a tot el que pugui succeir per davant de nosaltres i tenir un valuós temps de reacció extra per evitar un accident.
2. Escombratges visuals
Si només miréssim al lluny, amb prou feines obtindríem informació del que passa a esquerra i dreta del vehicle, i entre el capó del nostre cotxe i el punt cap a on apuntem la mirada. Per aquest motiu és necessari realitzar escombratges de mirada transversals (de costat a costat) i longitudinals (des d’a prop cap a més lluny).
Depenent de la via en què ens trobem, el nostre escombratge es realitzarà d’una o una altra forma. En ciutat rodem a menys velocitat, per la qual cosa no és necessari mirar tan lluny i els escombratges longitudinals es redueixen i escurcen.
3. Visió perifèrica
La visió perifèrica és l’habilitat de captar i reconèixer la informació o moviment que es desenvolupa al voltant de l’objecte o punt concret sobre el qual hem fixat la visió. En altres paraules, és el que som capaces de veure “pel rabillo de l’ull” mentre anem conduint.
El nostre camp de visió normal és d’uns 120º i la visió perifèrica ens permet tenir un camp de fins a 180º. És una habilitat que també pot entrenar-se i que sol aquestes més desenvolupada en persones que practiquen esports d’equip.
Amb la visió perifèrica, encara que no veiem els objectes que apareixen en els extrems del nostre camp de visió enfocats i definits; sí podem percebre que aquí succeeix alguna cosa que crida la nostra atenció. A partir d’aquest moment se sol trigar 0,5 segons a girar el cap i enfocar aquesta situació, per poder avaluar-la i prendre una decisió.
4. El “efecte túnel”
Si en aturat el nostre camp de visió és de 120º, en moviment el denominat camp de visió cinètic va reduint-se amb la velocitat. Per exemple, a 65 km/h es redueix fins als 70 graus, mentre que a 100 km/h el camp de visió baixa fins a sol 42°. A partir de 130 km/h, comença a semblar l’efecte túnel, doncs amb sol 30º de visió, és com si als nostres costats sol hi hagués parets negres.
5. Vas cap a on mires
Una de les primeres coses que ensenyen els monitors de cursos de conducció és el fenomen de la “fixació de l’objectiu”. I és que en moments de tensió tendim instintivament a dirigir el nostre vehicle just cap al lloc al que apuntem la vista. I en una situació de risc, aquest lloc sol ser el més perillós: per exemple, el cotxe que s’ha creuat en el nostre camí i contra el qual anem a xocar-nos.
Al volant cal ser conscients d’aquest fenomen, i tenir la ment freda per dirigir la vista, i el nostre vehicle, cap als punts de fuita d’una situació de perill.
6. Avaluar el que ens envolta
Si fossis l’únic ésser viu del planeta, conduir un vehicle seria molt més senzill: solament hauries de preocupar-te dels teus actes i no xocar contra elements fixos. Però circulem envoltats de vehicles, persones, animals… tots ells amb les seves trajectòries, preocupacions i moviments.
Conduir de forma segura implica anar amb mil ulls, mirant i avaluant constantment tot el que ens envolta per detectar possibles amenaces i estar previngut enfront d’elles. També analitzar l’entorn: l’asfalt (brut, sots…), si hi ha creus, sortides de camins o de cases, zones amb molta afluència de persones… I tot això, sense despistar-nos en coses que desviïn la nostra atenció de l’important, com les tanques publicitàries, un cotxe parat en el sentit contrari…
7. Veure els ulls dels altres
En moltes ocasions no sabem si un altre conductor ens ha vist i va a tenir en compte la nostra presència abans d’executar una maniobra que podria acabar en una col·lisió. De vegades, podem assegurar-nos que ens han vist mirant als seus miralls retrovisores i buscant el contacte visual. A nosaltres, aquest ràpid encreuament de mirades ens confirmarà que ens ha vist; i ell també serà conscient que nosaltres sabem que ens ha vist.
8. A través d’altres cotxes
No es tracta de tenir súperpoderes, sinó de saber mirar a través dels cristalls dels vehicles que ens precedeixen. Moltes vegades ho fem instintivament i solament ens adonem d’això quan ens sentim molests circulant darrere d’un furgó opac. En aquestes circumstàncies el millor és augmentar la distància de seguretat, per tenir la màxima informació del que ocorre per davant d’aquest vehicle.
9. Les “zones fosques”
Hi ha objectes i situacions que, per molt que vulguem veure-les, s’escapen al nostre angle de visió per diferents motius. El més comú és el denominat “angle mort” dels retrovisores, que és la zona que no aconsegueixen a recollir pel propi disseny del cotxe. Especialment sensibles a introduir-se en aquests angles morts són les motocicletes, quan circulen entre fileres de vehicles.
La majoria d’automòbils moderns ofereixen –de sèrie o com a opció amb sobrecost- un sistema que ens alerta de la presència d’objectes en aquest angle mort, mitjançant alertes visuals o sonores. En Carglass opinem que aquests sistemes haurien de ser de muntatge obligatori en tots els cotxes, doncs eviten nombrosos accidents.
10. Els enlluernaments
Els que viuen a l’oest del seu lloc de treball saben bé que als matins es troben el clarejar de front; i que a les tardes també tornen a casa amb el sol de cara. Per tenir la millor visibilitat possible en aquestes complicades situacions és clau, en primer lloc, portar ulleres de sol i el parabrisa en perfecte estat. D’una banda, el cristall ha d’estar net; i per un altre, no tenir raions ni impactes, doncs tant la brutícia com els desperfectes en el parabrisa provoquen perillosos reflexos que dificulten la visió.
Ja sigui a causa sol, o per les llums llargues, o malament orientades, d’un altre vehicle a la nit; un enlluernament pot encegar-nos i ser molt perillós. En aquestes situacions, el primer és no mirar directament a la font de llum, i dirigir la vista cap a una referència que ens permeti seguir circulant sense sortir-nos del carril.