EL NAVEGADOR (GPS), L’INVENT MÉS POPULAR EN LA HISTÒRIA DE L’AUTOMÒBIL

És un dels avenços tecnològics més útils en la nostra societat. La seva popularitat va començar a forjar fa més d’un segle. Entre els ancestres dels actuals navegadors figura el projecte Acte Mapa, del lleonès Antonio Martín Santos, que serà exhibit en Automobile Barcelona 2019 coincidint amb el 65 aniversari de la seva creació.

La utilització d’un navegador (gps) en els seus vehicles o dispositius mòbils és un acte ordinari en el nostre dia a dia. És un dels avenços tecnològics més útils en la nostra sociedad.Su popularitat va començar a forjar fa més d’un segle i entre els ancestres dels actuals navegadors trobem el projecte Acte Mapa, obra de l’lleonès Antonio Martín Santos, que serà exhibit en Automobile Barcelona 2019 coincidint amb el 65 aniversari de la seva creació.
Desplaçar-se, emprendre una adreça seguint un rumb i conèixer la posició en tot moment és un menester bé antic de l’home. La invenció de l’automòbil va accelerar aquesta necessitat d’interpretar el territori mitjançant la creació d’una cartografia que facilités els moviments a qualsevol viatger. Brúixola i mapa, els estris més habituals de més llarga durada utilitzats per ajudar-nos a orientar-nos i situar-nos, van anar evolucionant al ritme dels progressos científics fins a fusionar i integrar-se en els dispositius de navegació per geolocalització (GPS) que gaudim en l’actualitat.

L’inici d’aquest viatge tecnològic que tant facilita la mobilitat dels conductors i contribueix a millorar la seguretat viària té un origen centenari. Les arrels de l’invent més popular de l’automòbil corren paral·leles al seu desenvolupament.

1909 – Jones Live Map (EUA), l’ancestre dels navegadors

Les hemeroteques situen al nord-americà J.W. Jones com el primer inventor d’un assistent per a la lectura de rutes en carretera. El 1909, coincidint amb la inauguració de les carreres d’Indianapolis i aprofitant la comercialització de velocímetres esportius, va recollir la inquietud de multitud de conductors de combinar la lectura de mapes per orientar-se i la conducció a la vegada. La materialització d’aquella preocupació va ser el Jones Live Map, un dispositiu connectat a l’engranatge de l’comptaquilòmetres del cotxe que contenia una sèrie de discos de paper amb informació codificada de forma radial sobre una ruta entre dos punts. El conductor escollia el disc amb la ruta a seguir que disposava en el seu moment d’arrencada -posición- amb la corresponent a 180º de la circumferència. El moviment del velocímetre accionava els engranatges del Live Map que, en sentit de gir horari, anava mostrant les dades del disc al conductor. Cada disc cobria 100 milles i la informació contenia el tipus de carretera, posició i indicacions de girs. L’invent va comptar amb una bona acceptació, però la rapidíssima evolució de les infraestructures va fer inviable una ràpida actualització dels discos-mapes i el Jones Live Map caure en l’oblit en els anys 20.

1930 – Iter Avto (Itàlia), pioner en la utilització de cartografia

Era un dispositiu creat a Itàlia i operatiu durant la dècada dels 30 del segle passat. Concebut com una evolució dels rutòmetres que els copilots utilitzaven en proves com la Mille Miglia, anava instal·lat al tablier del vehicle contenint un conjunt de mapes de paper que anaven mostrant-se a través de la pantalla de l’aparell. Aquests mapes anaven enrotllats i un cable connectat al velocímetre regulava el mecanisme intern de l’Iter Avto encarregat de mostrar-los. La situació apareixia de forma proporcional a la velocitat de marxa. L’inconvenient radicava en la necessitat de tornar a carregar els mapes quan aquests s’esgotaven i en determinar la ubicació exacta quan el conductor es desviava de la ruta.

1954 – Acte Mapa (Espanya), el primer navegador portàtil

Obra de l’lleonès Antonio Martín Santos, el funcionament de l’Acte Mapa seguia un similar funcionament de l’Iter Avto, però amb les particularitats que el dispositiu de l’inventor espanyol era portàtil i l’avanç dels rutòmetres podia aturar-se a voluntat del conductor. El sistema, patentat en onze països europeus, va obtenir la medalla d’or en el VI Saló Internacional d’Inventors de Brussel·les (1957). Diverses marques de vehicles es van interessar pel projecte, però la sobtada mort del seu inventor (1961) va dur l’Acte Mapa a l’ostracisme.

1964 – Ford Aurora Concept (EUA), marcant el futur

La presentació d’aquest sistema pot considerar-se la primera interpretació d’ús civil derivada dels primers avanços significatius en sistemes de geolocalització i digitalització de mapes per part de serveis públics canadencs com el Departament de Desenvolupament Rural promoguts per Roger Tomlinson (1962) i organismes com el departament de Defensa i la Nasa als EUA, també per aquestes dates. Ford va tenir la premonició que els automòbils acabarien per incorporar de forma massiva sistemes de navegació com assistents a la conducció. La seva proposta es va veure en el Saló de Detroit de 1964 a través del preciós i futurista -per l’època- concept Aurora. Entre les diverses solucions per millorar la funcionalitat de l’habitacle i la qualitat de vida a bord, figurava un navegador integrat en el quadre de comandament la cartografia s’adequava a la marxa. El dispositiu, una evolució millorada i combinada dels sistemes Inter Avto i Auto Mapa, comptava amb un punter que assenyalava la posició exacta sobre el mapa. No va arribar a comercialitzar-se, però si va marcar el camí en el desenvolupament dels navegadors.

1981 – Honda Electro Gyrocator (Japó), irromp l’electrònica

En plena efervescència de gadgets electrònics per al gran consum -naixement dels discos compactes, per exemple-, Honda va presentar el 1981 el Electro Gyrocator, que pot considerar-se el primer navegador a l’ús de la història de l’automoció. Encara no havia arribat el GPS (Global Positioning System) que coneixem per a ús civil i el Gyrocator es basava en un sistema de navegació inercial. Constava d’una brúixola electrònica i d’un sofisticat sensor de gas heli associat a un giroscopi que detectava els canvis de trajectòria del cotxe. Els càlculs de distàncies es reconeixien mitjançant un mecanisme acoblat a la transmissió. El conjunt de la informació era analitzat per un ordinador que posicionava el vehicle sobre els mapes microfilmats mostrats a través d’una pantalla de fòsfor. Sobre ells, un punter electrònic marcava la ubicació exacta. Els mapes anaven rellevant-acord les necessitats de la ruta.

1985 – Etak Navigator (EUA), arriben els mapes digitals

El sistema desenvolupat en l’estat de Califòrnia era en essència un ordinador portàtil (constava d’un xip Intel 8088, memòria RAM de 256 kb i mòdul EPROM de 32 kb) amb un monitor CRT basat en vectors, semblant al dels oscil·loscopis. L’emmagatzematge dels mapes era per suport magnètic, cassets les cintes podien guardar un màxim de 3,5 MB de dades, una capacitat insuficient que obligava a anar carregat de cintes. Per exemple, només l’àrea de la badia de San Francisco demandava sis unitats. Tanmateix, el Etak Navigator pot considerar-se un navegador avançat a la seva època; seus creadors van fixar el punt de vista centrat del cotxe sobre el mapa, principi que mantenen els actuals GPS. Aquest equip va gaudir d’una notable popularitat i es servia com un accessori en els serveis post venda de les marques.

1987 – Toyota CD-ROM (Japó), emmagatzematge massiu i color

La firma japonesa d’automòbils Toyota és la promotora de dues millores substancials en la tecnologia de la navegació: la introducció dels CD-ROM com a sistema directe d’emmagatzematge massiu de la informació i la presentació del primer monitor amb pantalla a color. El Toyota Crown Royal, exclusiu per al mercat japonès, va ser el vehicle escollit per a l’ocasió.

1990 – Mazda Eunos Cosmos Navigation (Japó), neix el navegador GPS

L’electrònica de consum envaeix tots els àmbits de la societat i el mercat dels sistemes de navegació per a automòbils és ja un objectiu fixat en totes les marques. Els sistemes d’informació geogràfica per a ordinadors com Mapinfo o Autodesk van consolidant-se i deixen de ser exclusivament una aplicació d’ús militar i d’investigació. En aquest context de revolució digital, Mazda va introduir el primer sistema de navegació en un automòbil en temps real per triangulació de satèl·lits situats en l’espai. L’equip va ser presentat a la berlina Eunos Cosmos.

1992 – GM GuideStar (EUA), la rèplica nord-americana

La rèplica a les propostes provinents del Japó per part de la indústria nord-americana de l’automòbil va provenir de General Motors, que va presentar un sistema de navegació GPS integrat en el vehicle denominat Onis. Inicialment va ser introduït en la flota de vehicles de lloguer Avis a Florida el 1992. Tres anys més tard, es proposava com un element opcional en els sedan Oldsmobile Sèrie 88. De forma més estesa a la xarxa de GM va adoptar el nom de GuidaStar, inicialment amb cartografia de Califòrnia i Las Vegas.

1997 – Alpine CVA-1005 (Japó), el primer equip multimarca