ELS SHOW CARS I supercotxes MÉS FASCINANTS DE AUTOMOBILE BARCELONA

ELS SHOW CARS I supercotxes MÉS FASCINANTS DE AUTOMOBILE BARCELONA

Des dels seus començaments, el Saló Internacional de l’Automòbil de Barcelona ha estat un aparador on s’han mostrat els prototips i supercotxes més innovadors i atractius de cada moment, convidant a somiar i a viatjar al futur al públic assistent al certamen.

En cada època els somnis han tingut la seva pròpia forma, alguna cosa que queda patent quan fem un recorregut per totes les edicions del Saló Internacional de l’Automòbil de Barcelona -ara Automobile Barcelona- celebrades al segle passat i l’actual. Un certamen que enguany celebrarà la seva Centenari del 11 al 19 de maig i que ha reflectit com cap les tendències i modes que han fet i segueixen fent sospirar als aficionats del món del motor a cada època.

El Saló Internacional de l’Automòbil de Barcelona neix el 1919 amb l’esperit de ser l’aparador de tota la indústria que s’estava desenvolupant a la Ciutat Comtal al voltant d’aquest gran invent que estava revolucionándolo tot i que es denominava automòbil. Un certamen amb un origen en gran part comercial però que en poc temps, a mesura que l’automòbil anava evolucionant, va anar mostrant el seu costat més emocional.

Així, en les primeres edicions abans de la Guerra Civil, convidaven a somiar els sumptuosos xassís dels automòbils de prestigi de l’època, amb marques com Hispano Suiza, Elizalde o Mercedes-Benz al capdavant. A mesura que passaven les edicions, els cotxes del Saló de Barcelona s’anaven diferenciant més dels de carrer, donant la sensació d’un saló futurista, cosa que comença a mostrar-se en l’edició de 1933. És llavors quan el disseny de les carrosseries de els automòbils comencen a fer-se més aerodinàmiques, amb parabrisa i graelles de radiador inclinats cap enrere configurant cotxes de somni.

Aquest any Citroën exhibia una carrosseria monocasc, alguna cosa en el que la marca del doble chevrón era pionera. En l’edició de 1935, provocava sospirs l’impressionant Mercedes 500 K roadster de color blanc amb carrosseria Erdmann & Rossi instal·lat sobre una plataforma giratòria, davant la qual sempre s’arremolinava una gran quantitat de públic per aconseguir veure-ho. També succeïa alguna cosa similar amb els models de la companyia francesa Voisin que aplicava conceptes de l’aeronàutica al disseny dels seus automòbils. Les firmes que convidaven a somiar en aquelles edicions eren les que triomfaven en els circuits: Mercedes-Benz, Alfa Romeo i Bugatti.

En les primeres edicions celebrades després del parèntesi de la Guerra Civil, a partir de 1966, serien marques com Ferrari, Aston Martin, Maserati o Lamborghini les que posarien la “pebre” al certamen barceloní. Durant aquesta dècada i la següent, al Saló Internacional de l’Automòbil de Barcelona es presentaven models que només podíem veure allà i que rares vegades es veien pel carrer. En l’edició de 1967, si hi havia un cotxe que convidava a somiar aquest era el Lamborghini Miura. Tampoc li anaven al darrere, a l’hora de captar mirades i flaixos, dos americans que mantenien un duel des de l’altre costat de l’Atlàntic: Ford Mustang i Chevrolet Camaro. Durant aquests anys, els encarregats de posar emoció als visitants del Saló eren els Bizarrini 5300 GT, Maserati Ghibli i Mèxic i els Aston Martin DB 6 i DB S.

Els grans carrossers italians

Durant les dècades dels 70 i part dels 80, els somnis venien de la mà dels grans carrossers italians. Noms propis com Bertone, Pininfarina i, una mica més tard, Giugiaro, van guardar, edició rere edició, una gran fidelitat al certamen barceloní, proporcionant al Saló una lluentor especial. Com no podia ser d’altra manera, competien entre ells per guanyar el concurs de Elegància del Saló. Alguns d’aquests models es van quedar només en prototip, mentre uns altres van arribar a ser produïts en sèrie.

En l’edició XIII del Saló de Barcelona, ​​celebrada el 1971, el Lancia Stratos de Bertone va ser la gran atracció amb el seu singular sistema d’accés interior a través del parabrisa davanter. Molt pocs visitants es van resistir a entrar o almenys intentar-ho. Els Ferrari 512 S i Alfa Romeo 33 de Pininfarina també van atreure un gran nombre de mirades dels aficionats assistents. Una edició més tard, aquesta particular batalla continuaria amb el Citroën GS Camarga de Bertone, que s’havia vist uns mesos abans, al Saló de Ginebra, i el preciós Fiat 130 Coupé amb carrosseria signada per Pininfarina, que destacava per les seves línies sòbries i harmonioses.

És en 1973 quan Giorgietto Giugiaro, a través de la signatura ItalDesign, s’estrenava al Saló Internacional de l’Automòbil de Barcelona -ara Automobile Barcelona- exposant el Maserati Boomerang, un vehicle de afiladíssima silueta, darrere de l’aerodinàmica. El seu disseny va influir en models posteriors. Aquest any Bertone presentava tres models que van entrar en producció, el Fiat X 1/9, Alfa Romeo Montreal i el Lamborghini Urraco, dissenyat per Marcelo Gandini per a l’empresa carrossera.

Dins dels models que el 1974 van passar pel Saló de l’Automòbil de Barcelona, ​​es trobaven el Fiat 130 Maremma de Pininfarina, una versió del tipus familiar coupé de l’130. S’explica que al propi Giovanni Agnelli li va agradar tant que se’l va quedar per a ús personal. S’acompanyava d’un dels cotxes més longeus d’Alfa Romeo, amb els seus successius restiling, el Spider Alfa Romeo 2000, d’un Jaguar XJ 12 i un Ferrari BB. Mentrestant, per la seva banda, Bertone mostrava el Trapeze, construït amb mecànica NSU Ro80, Giugiaro comptava amb el Caimano.

Tot i la crisi del petroli d’aquests anys, els carrossers seguien fent somiar als visitants del Saló edició rere edició. El 1975 es disputaven l’atenció del públic el preciós Lamborghini Bravo, de Bertone, i el CR 25, de Pininfarina, un model dissenyat en funció del millor coeficient de penetració aerodinàmica (anunciava 0,256), molt pla i angulós, i que a més aglutinava moltes millores de seguretat. A més, per primer cop al nostre país, s’exposava el Maserati Khamsin, dissenyat per Bertone i produït per Maserati.

Els supercotxes amb aire futurista

En aquests anys es seguia també somiant amb supercotxes com el Porsche 924 turbo i els Lotus Elite i Eclat o el Maseratti Quattroporte II, raríssim model amb motor desenvolupat per la firma del trident per al Citroën SM.

El 1977, any en que el Saló es fa biennal, es mostra un fascinant prototip, el Jaguar XJS, amb carrosseria Bertone. Però, per atractiu, el Jaguar XJ Spider de Pininfarina mostrat en la següent edició la de 1979, un model que no es va arribar a fabricar i que encara avui segueix resultant especialment suggerent. Aquest any guanyaria el Concurs d’elegància del Saló, seguit del Ferrari 308 Rainbow carrossat per Bertone, de disseny completament diferent al primer, aquest angulós enfront de les línies corbes i aerodinàmiques del primer.

Al llarg dels anys 80 la presència dels carrossers es va fer una mica més esporàdica, el 1985 Pininfarina mostraria el Griffe 4, sobre base Peugeot, que commemorava el 30 aniversari de la col·laboració entre les dues companyies iniciada amb el 403, i també el Lancia thema.

És, doncs, el torn perquè algunes marques comencin a presentar prototips que sense ser emocionals, sí que tenien un cert aire futurista. Com Citroën que en el Saló de 1985, mostra l’Eco 200, el desenvolupament de cotxe lleuger i de baix consum li serveix per al futur desenvolupament del AX, i el Eole de disseny molt avançat i aerodinàmic que comptava amb un interior on es podien veure nombrosos elements que anticipaven els cotxes que estem vivint ara, amb pantalles de gran protagonisme i teclats inclosos.

La batalla de les marques Premium

A la fi dels 80, corrien bons temps per a l’economia amb Espanya dins el Mercat Comú. Alguns fabricants oferien models exclusius dels quals només anaven a fabricar poques unitats, el que feia duplicar el seu preu abans d’entrar en producció. Al Saló de Barcelona de 1989 es mostren algunes d’aquestes versions, com l’Aston Martin Zagato, Ferrari F40, Alfa Romeo Zagato …

Especialment atractiva per als aficionats va ser la batalla que, des de finals dels 80 i principis dels 90, van mantenir les marques denominades Premium. En l’edició de 1991 Mercedes mostra el 600, equipat amb un V12 i amb tot l’equipament electrònic pensable i impensable de l’època per tornar a posar les coses al seu lloc des que BMW presentés el 750 amb motor V12 en anteriors edicions. A aquesta guerra però s’uniria en breu Audi, barallant-se per el seu tros de pastís en el mercat dels cotxes d’altes prestacions. En aquest Saló presentava el S4, berlina derivada de l’Audi 100, que equipava un motor de 5 cilindres i 20 vàlvules i una caixa de canvis de sis marxes.

A la fi de l’última dècada del segle XX, Alfa Romeo sorprenia amb un concept per somiar: el Nivola, un coupé inspirat en el Stradale 33, que era un exercici d’estil que delectava a tots els visitants del seu estand. L’acompanyava un model que homenatjava l’enginyer barceloní Wifredo P. Ricart, un Gran premi 512, un dels últims dissenys de l’enginyer barceloní per a Alfa que és reconegut com un dels més avançats encara que no va arribar a córrer per l’esclat de la II Guerra Mundial. La seva presència es reforçava a l’estand de Ferrari amb l’exhibició d’un F50 de Pininfarina, fabricat per commemorar els 50 anys de la marca del Maranello.

línies futuristes

En les edicions del segle XXI, el nombre de concept car mostrats per les marques expositores al Saló Internacional de l’Automòbil de Barcelona s’ha multiplicat amb conceptes que tenien propòsits molt variats. Des dels que avançaven les línies del futur disseny d’una marca o un model, o els que incorporen les últimes tecnologies desenvolupades pels fabricants, fins als que són un exercici estilístic i que segueixen convidant a somiar. Alguns d’ells unint una mica de tot.

D’una banda, molts prototips han avançat les línies de futurs models amb una estètica més o menys fidel dels que després s’han arribat a fabricar. Conceptes que, seguint les modes dels últims anys, eren de vehicles pertanyents a la categoria dels SUV. Un exemple és l’Audi Cross Coupe Quattro Concept que anunciava en 2009 com anava a ser el Q3 que anava a començar a fabricar-se a la planta de Seat a Martorell poc temps després.

El 2011, Mazda presenta un prototip, Minagi, que avançava les línies del que seria després el seu CX-5, que significava la seva entrada en el segment dels SUV compactes, mostrant alhora un nou llenguatge de disseny. En aquesta mateixa edició, Renault presentava un concept denominat Captur, que després donaria lloc a un model de sèrie, tot i que amb semblants només relatius. Dins dels prototips de SUV que no s’han arribat a fabricar trobem també el Peugeot HR-1, presentat el 2011, que mostrava una mena d’interpretació francesa d’un SUV urbà de tot just 3,7 metres.

Per contra, altres prototips s’han portat a la realitat, com el Ford Iosis Max Concept, presentat en l’edició de 2009, la del 90 aniversari, que guiava les línies del següent Focus i C-Max. Aquí també Volvo va presentar un S60 concept, un coupé de línies molt depurades, amb absència de pilar C i molta superfície de vidre. El 2015 Nissan mostrava el Sway, que després tindria translació a la sèrie com el Nissan Micra. En la mateixa edició, Mercedes va presentar la seva Concept Classe A, que anticipava el disseny del nou compacte de la seva gamma que trencava amb l’anterior del mateix nom.

Però també, en ocasions, hi ha hagut prototips que han mostrat una idea però no s’han arribat a fabricar. L’IBE 2.0 Concept de Seat, presentat el 2011, que mostrava el futur elèctric de la marca espanyola, preparat per al Car2X i manejat pel mòbil, és un exemple. En aquesta mateixa edició també la firma espanyola exhibiria el IBX, prototip que anticipava les línies d’un model que sí que s’ha arribat a fabricar, el Seat Ateca. En l’edició de 2015, la marca presentava un altre prototip que avançava les seves línies futures, el 20V20 i que hem vist com el germen de l’actual gamma SUV de Seat. I és que la marca espanyola, fidel al Saló Internacional de l’Automòbil de Barcelona, ​​ha mostrat, des dels seus començaments, els seus prototips en el certamen barceloní, com va passar amb el Salsa i el Tango de principis de la dècada passada.

Altres vegades les propostes de les marques simplement ens han permès somiar amb dissenys com l’espectacular coupé biplaça Infiniti Essence dissenyat per commemorar el 20 aniversari de Infiniti al Saló de l’Automòbil de Barcelona de 2009. O el cridaner Peugeot EX1 de 2011, un roadster elèctric de disseny completament avantguardista amb portes d’obertura invertida i dissenyat per anticipar els futurs traços de disseny de la marca. El 2007, Lotus ensenyaria a Barcelona un atractiu Exigeix ​​GT3 concept. Especialment bonic va ser el Toyota FT-86 concept mostrat per la marca japonesa en l’edició del 2011, un esportiu de poc més de 4,2 metres de longitud que s’acostava el disseny d’un futur coupé de la marca.

El 2015 Audi mostrava un espectacular Prologue, revelat uns mesos abans al Saló de Los Angeles, amb una configuració de berlina de 5 metres de longitud que es mostrava al costat de la segona generació del R8. Al Saló de Barcelona d’aquesta mateixa edició vam poder gaudir de l’Lamborghini Egoista, un prototip amb el qual l’firma italiana, molt fidel a la cita automobilística de la Ciutat Comtal, celebrava els 50 anys de la marca. Disseny molt radical inspirat en l’aeronàutica, portava la signatura d’un gran del disseny, Walter da Silva.

 

 

Prototips respectuosos del medi ambient

En els últims anys, la tònica més habitual ha estat mostrar prototips que avançaven tecnologies respectuoses amb el medi ambient. Així en l’edició de 2007, Honda va mostrar l’Small Hybrid Sports Concept Coupé, un prototip de conducció esportiva que unia el sistema híbrid de la marca japonesa, IMA, combinant motor de quatre cilindres de gasolina i un altre elèctric. En la mateixa edició Toyota va exhibir el FT HS Concept, un espectacular esportiu coupé de propulsió híbrida. En la següent edició, Opel mostrava el concepte de l’Ampera, bastant similar al que després es va posar a la venda.

Ja més a prop en el temps, Nissan, en el passat Automobile Barcelona, ​​ens sorprendria amb el Blade Glider, un cridaner prototip, evolució d’un presentat a Tòquio el 2013, amb forma de punta de fletxa, més estret davant que en el tren posterior – elèctric equipat amb bateria de ions de liti, amb 272 CV de potència i configuració 1 + 2-.

També en l’última edició de Automobile Barcelona vam poder veure models de “carn i ossos” que convidaven a somiar als comptes bancaris més sanejats de la mà de Ferrari amb un GTC4 Lusso T, mentre que Mercedes ens delectava amb un preciós AMG GT-C Roadster, o Jaguar presentava un exclusivísimo F-Type Sport 400, versió que només es comercialitzava durant un any.

En el seu Centenari del 11 al 19 del proper mes de maig, Automobile Barcelona seguirà en la seva línia habitual de mostrar vehicles de somni amb una gran projecció cap al futur de la mobilitat sostenible, connectada i autònoma. En el seu Centenari, el Saló presenta un creixement rècord en nombre de marques i de pavellons en relació a edicions anteriors amb algunes novetats mundials i europees.