IBERDROLA DEMANDA AGILITZAR LA TRAMITACIÓ DELS PUNTS DE RECÀRREGA: “ES TARDA ENTRE 20 I 30 MESOS, TENIM MÉS DE 2.000 QUE JA PODRIEN ESTAR OPERATIUS”

IBERDROLA DEMANDA AGILITZAR LA TRAMITACIÓ DELS PUNTS DE RECÀRREGA: “ES TARDA ENTRE 20 I 30 MESOS, TENIM MÉS DE 2.000 QUE JA PODRIEN ESTAR OPERATIUS”

El tercer webinar del VII Fòrum Nissan ha tingut com a protagonistes Borja Carabante, Delegat de Mobilitat de l’Ajuntament de Madrid, i Raquel Blanco, Directora Global d’Smart Mobility d’Iberdrola; que han debatut en dos torns amb Manuel Burdiel, Director de Vendes de Nissan. Aquest webinar s’ha realitzat a la seu d’Antena 3 TV, amb Manu Sánchez, director d’Informatius del matí d’Antena 3, com a moderador.

Raquel Blanco va destacar el “compromís de totes les administracions amb la mobilitat sostenible”, però va demanar “agilitzar la tramitació dels punts de recàrrega per a vehicles elèctrics a la via pública. En la tramitació intervenen les tres administracions i es triga entre 20 i 30 mesos a aconseguir els permisos. Iberdrola té ara mateix més de 2.000 punts de recàrrega en tramitació que ja podrien estar operatius”. A més de per la seva utilitat, l’augment dels punts de recàrrega produirà un efecte crida cap al cotxe elèctric, perquè “el simple fet que els punts siguin visibles fa que la gent es plantegi la compra d’un elèctric”.

La directora global d’Smart Mobility d’Iberdrola té com a objectiu “liderar el desenvolupament de la recàrrega pública, eliminar aquestes barreres a l’usuari. Hem aprovat un pla de 150 milions d’euros d’inversió per posar en marxa 50.000 punts de recàrrega, amb més de 2.500 punts públics, perquè l’hàbit sigui similar al d’anar a una benzinera, perquè a les estacions de recàrrega ràpida es pot recarregar energia per fer 100 quilòmetres en només cinc minuts. Pensem que l’elèctric és per a la ciutat, però també serveix per als desplaçaments interurbans amb una bona infraestructura de recàrrega”.

Per a Borja Carabante, és vital el “desplegament de la infraestructura per part dels actors públics i privats. L’administració pública l’ha de desplegar i ajudar, subvencionant-la i no posant obstacles”. També demana “unificació a la legislació, perquè a totes les comunitats sigui igual de senzill desplegar la infraestructura” i “predicar amb l’exemple i que els vehicles de servei públic siguin elèctrics, perquè l’usuari vegi que la mobilitat elèctrica hi és i hi cregui més”.

Altres avantatges dels elèctrics

Al VII Fòrum Nissan també es va destacar que un altre element que ajudarà a la popularització dels elèctrics és el baix cost d’ús. “l’electricitat arriba a tot arreu i podem recarregar el nostre cotxe a casa per un preu molt econòmic. Hi ha tarifes nocturnes, com la d’Iberdrola per a la recàrrega de vehicles elèctrics, amb un cost de 50 cèntims per fer 100 quilòmetres. I als llocs de recàrrega ràpida públics el cost és de 6-7 euros per a aquesta distància, un preu competitiu respecte als combustibles derivats del petroli”.
Borja Carabante apunta que “en quatre anys, un usuari ja ha amortitzat la diferència de preu de compra entre un elèctric i un cotxe de combustió. Un elèctric suposa un estalvi de 2.000 a 4.500 euros l?any respecte a un vehicle de combustió, depenent de l?ús. Els elèctrics encara costen més perquè les tecnologies són més avançades i els materials usats, més escassos. Però de mica en mica es va reduint aquesta diferència per equiparar-se al tèrmic”.

Carabante també va voler destacar un altre dels avantatges dels cotxes elèctrics, que són “una petita cèl·lula d’energia que es mou i pot ajudar la xarxa elèctrica. A l’estadi de l’Ajax, a Amsterdam, hi ha més de 150 bateries antigues del Leaf per regular els becs de consum elèctric. A Melilla, per posar un altre exemple, hi ha instal·lades 80 bateries que actuen generadors d’emergència per si hi ha una avaria”.