Incentivar el canvi de vehicle ha d’ésser el pla a seguir per reduir la contaminació
La manca d’un pla nacional de desballestament eficaç al nostre país és un dels problemes persistents en aquest últim any.
Prova d’això és que el 53% dels vehicles d’ocasió venuts durant 2019 té més de 10 anys. Per això, sense un pla seriós de desballestament perquè aquest tipus de cotxes més antics desaparegui de les nostres carreteres, seguirà sent el mercat de VO què absorbeixi aquests vehicles més contaminants i poc segurs.
El mercat de l’automoció segueix retret per la falta de definició d’un pla nacional, pel desconcert generat entre els usuaris arran de les diferents mesures adoptades pels governs regionals (Madrid, Catalunya o el País Basc, entre d’altres), i per la confusió produïda per les diferents afirmacions públiques sobre certs combustibles. Tot això provoca que els consumidors no comprin cotxes o retardin la seva compra. De fet, segons dades pròpies, el 41% dels entrevistats té previst realitzar la compra d’un cotxe en els propers 12 mesos -la necessitat de mobilitat és un fet- però la poca confiança genera retard en la decisió. És una qüestió de confiança en el sector.
És cert que el trànsit rodat és la principal font d’emissió en les grans ciutats i per això, es vol reduir l’ús del vehicle privat en entorns urbans un 35% per a l’any 2030 i el trànsit interurbà un 1,5% cada any. En algunes ciutats ja s’ha proposat plans per arribar a aquests objectius, tenint en compte, la classificació dels vehicles en funció dels nivells de contaminació que emeten: els usuaris han de tenir en compte els quatre distintius ambientals creats per la DGT en funció del impacte mediambiental dels seus vehicles.
La classificació del parc té com a objectiu discriminar positivament als vehicles més respectuosos amb el medi ambient, de fet les normatives sobre WLTP (Worldwide Harmonized Light-Duty Vehicles Test Procedure) i RDE (Reial Driving Emissions) en l’últim any van ser les més estrictes que s’han adoptat en el sector, de manera que els cotxes que surten avui en dia de les fàbriques i que utilitzen combustibles fòssils, contaminen molt menys que fa uns anys.
En aquest sentit, el futur Govern hauria de ser més clar sobre com serà la transició cap a la descarbonització, cap a aquest model d’emissió 0% contaminant el 2050. La indústria està treballant, electrificándose cada vegada més, però encara ens queda un llarg recorregut per seguir utilitzant vehicles dièsel i gasolina menys contaminants, atenent a les necessitats reals de mobilitat i de les butxaques de cadascun dels usuaris. Tot i que no és l’únic sector que ha de millorar en les seves emissions contaminants …
Resulta molt difícil canviar d’un dia per l’altre i menys duent a terme prohibicions, per això, cal incentivar i no penalitzar els consumidors a través de decisions comunes i coordinades. Si centrem els esforços en promoure la compra de vehicles elèctrics únicament, només afavorirem als quals poden adquirir aquest tipus de cotxes i es castiga a molta gent que realment no pot arribar econòmicament a canviar el seu cotxe per un d’elèctric. Les dades de venda real d’elèctrics així ho mostren: representen el 1,5% del total de les vendes de VO.
Cal dur a terme un pla de desballestament a nivell nacional amb l’objectiu de “incentivar” el canvi de vehicle i no penalitzar la pertinença de cotxes antics perquè si bé és cert que l’edat mitjana del parc és de 11 anys, en la majoria dels casos és per necessitat. Es tracta d’estimular la compra de vehicles d’ocasió joves, menys de 5 anys, que contaminen menys i són més segurs. A més, l’oferta d’aquest tipus de cotxes és cada vegada més gran perquè procedeixen de renting i leasing els contractes són més curts i permeten incorporar al mercat automòbils de menys de 3 anys.
