LA NOVA LLEI DE TRÀNSIT NO SOLUCIONA EL PROBLEMA DELS CONDUCTORS REINCIDENTS

LA NOVA LLEI DE TRÀNSIT NO SOLUCIONA EL PROBLEMA DELS CONDUCTORS REINCIDENTS

“Distraccions, Alcohol i Velocitat, sempre es repeteix la mateixa història”. (Luis Montoro). Les classes de conscienciació i sensibilització són una de les mesures preventives més eficaces perquè els futurs conductors evitin els riscos vials. 15 milions de conductors espanyols, un 55% del cens, han confessat haver reincidit en alguna infracció greu o molt greu en dues, tres o més ocasions el 2018. Un de cada tres delictes que es cometen a Espanya és contra la Seguretat Viària. El 2019 es van dictar més de 86.000 condemnes d’aquesta mena, el 81% per conduir sota els efectes de l’alcohol o les drogues.

La recent aprovació de la reforma de la Llei sobre Trànsit, Circulació de Vehicles de Motor i Seguretat Viària que ja s’ha publicat al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) marca l’inici d’un compte enrere cap al mes de març del 2022 perquè apliquin les noves mesures. Tot i que les modificacions relatives a infraccions lleus recollides a l’article 75 i els articles 98, 99, 100, 101 i els annexos V, VI i VII, que tracten de l’intercanvi transfronterer d’informació sobre les infraccions de trànsit, ja són vigents des del 22 de desembre del 2021.

No obstant això, ni la mera i absoluta aplicació de la Llei, ni les mesures de vigilància i control per garantir-ne el compliment, seran efectives per si mateixes si no es treballa contínuament i reiteradament sobre el factor humà i la modificació de conductes errònies i reincidents mitjançant mòduls de conscienciació i sensibilització a la fase formativa dels conductors o intervencions específiques en els casos més greus de reincidència en delictes vials.

La Plataforma Seguretat Viària 2021-2030 vol manifestar la seva preocupació a causa del repunt tan important que comencen a donar-se dels sinistres de trànsit on concretament i molt més en aquestes dates, l’alcohol, juntament amb la velocitat i les distraccions, es converteixen en pautes reincidents i continus a carrers i carreteres, explicant l’alt nombre de sinistres amb resultat de morts i lesionats.

El 2019, darrer any amb dades consolidades que serveixin de referència, en relació amb els comportaments de risc esmentats anteriorment, les distraccions van ser el factor concurrent més freqüent en accidents mortals per quart any consecutiu (van estar presents en un 28%), seguides del consum d’alcohol (present a un 25%) i la velocitat (present a un 23%).

De la mateixa manera, en vies interurbanes, els factors més esmentats als informes policials són la distracció (26%), no mantenir interval de seguretat (19%), la velocitat inadequada (18%), no respectar les normes de prioritat ( 15%) i el consum dalcohol (11%). En els accidents mortals, els més freqüents són la distracció (33%), la velocitat inadequada (26%) i l’alcohol (25%).

“Aquestes dades ens indiquen que hi ha una reincidència en aquests comportaments de risc i que les polítiques i mesures actuals segueixen sense donar una resposta eficaç al problema, per la qual cosa potser ens hem de plantejar fer les coses d’una altra manera o intervenir d’una manera més específica sobre les conductes reincidents. No podem aplicar els mateixos programes per a tots perquè l’etiologia dels conductors reincident és diferent” apunta José Ignacio Lijarcio, investigador de l’INTRAS a la Universitat de València.

Segons l’estudi realitzat el 2018 per Línia Directa en col·laboració amb FESVIAL, a Espanya 15 milions de conductors han confessat haver reincidit en alguna infracció greu o molt greu en dues, tres o més ocasions en un mateix any.

Aquests 15 milions de conductors, que representen el 55% del cens de conductors espanyols, és una xifra clarament més elevada que els 570.600 sancionats en els darrers 10 anys (2009-2019) i els 45.000 conductors reincidents detectats i identificats per la Direcció General de Trànsit que circulen cada any a les carreteres espanyoles.

Perfil de conductor reincident a Espanya

El perfil del reincident vial és el d’un home, de mitjana edat, amb més de 10 anys de carnet i sancionat majoritàriament per excés de velocitat.

Un de cada tres delictes que es comet a Espanya és contra la seguretat viària. El 2019, per exemple, es van dictar més de 86.000 condemnes d’aquest tipus (un 81% del total) per conduir sota els efectes de l’alcohol o les drogues.

Les conductes més reincidents: Velocitat, ús del mòbil i alcohol

D’aquests 15 milions de reincidents, 12 milions, el 43%, afirmen conduir habitualment per sobre dels límits de velocitat; 7 milions (26%) reconeixen no respectar la distància de seguretat; 3,7 milions (14%), condueixen parlant pel mòbil, i 2,8 milions (10%) confessen fer-ho sota la influència de l’alcohol. No obstant, només el 22% reconeix haver estat sancionats alguna vegada.

Prop de 220.000 conductors (0,8%) admeten circular per aut

ovia a 200 km/h o més i 245.000 (0,9%) que ho fan a zona urbana a una velocitat de 110 km/h o fins i tot per sobre. Un total de 355.000 persones (1,3%) reconeixen que aquest darrer any han conduït sota els efectes d’un consum elevat d’alcohol, drogues o ambdues coses i 328.000 (1,2%) sense ni tan sols haver-se tret el carnet.

Velocitat

“És important mantenir una vigilància de la velocitat i ensenyar als conductors quin és el risc d’una velocitat excessiva. Hi ha un excés de confiança en el vehicle i no en som conscients que resulta altament difícil i complicat reaccionar a temps o controlar un vehicle a altes velocitats. És pura qüestió de física més que no pas de seguretat viària. L’energia no es crea ni es destrueix, només es transforma. Com deia Antoine Lavoisier, pare de la química moderna, la velocitat es transforma en calor en frenar i en deformacions tant al nostre cos com al nostre vehicle en col·lisionar”, indica la directora d’AESLEME, Mar Cogollos.

Segons l’estudi Velocitat i risc d’accident realitzat per l’International Transport Forum (ITF), l’excés de velocitat és el principal problema que tenen els països motoritzats.

“Les polítiques de seguretat viària a la Unió Europea estan basades en l’enfocament de Visión Cero i el Sistema Seguro. No hem d’oblidar que, seguint aquest plantejament, els organismes internacionals aconsellen que els límits de velocitat s’estableixin considerant les forces que el cos humà pot tolerar, que en el cas de l’àmbit urbà no ha de ser superior als 30km/h en conviure al mateix espai usuaris vulnerables amb vehicles motoritzats. A les àrees amb interseccions i alt risc de col·lisions laterals, la velocitat apropiada seria de 50 km/hi, a les carreteres convencionals sense separació física de carrils, per reduir el risc de col·lisions frontals el límit recomanat hauria de ser de 70 km/h” , afirma Javier Llamazares, president de FESVIAL i cofundador de Seguretat 2021-2030

Alcohol

El consum d’alcohol es troba molt arrelat a la nostra societat i moltes vegades s’introdueix a la mobilitat de la ciutadania, tant com a conductors de vehicles de motor, usuaris de vehicles de mobilitat personal o vianants. Potser és un problema sanitari abans que de trànsit. No parlem només de conductors beguts. Beuen les persones que després condueixen, caminen, munten amb bicicleta o exerceixen una professió de risc potencial per a la resta de la societat.

“Ens crida l’atenció i preocuparia molt que, per exemple, un metge o un cirurgià o un dentista ens intervinguin en un quiròfan sota els efectes de l’alcohol o les drogues, o sense haver descansat prou, però normalment normalitzem aquesta rutina si passa quan condueixen…” apunta Luis Montoro, catedràtic de Seguretat Viària

Segons dades de l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses, el 48,7% de les autòpsies practicades a conductors morts va registrar resultat positiu en la prova alcohol, drogues o psicofàrmacs, l’any 2020 s’observa un increment del 3,1% al consum d’alcohol pels conductors morts en accident de trànsit respecte a l’any 2019. Les dades globals respecte a la distribució percentual segons el tipus de substància detectada al total de conductors morts van ser les següents: 31,2% positives a alcohol, 20,1% positius a drogues i 13,4% positius a psicofàrmacs.

“Hem de destacar que els conductors morts amb resultats positius en alcohol van donar majoritàriament una taxa d’alcoholèmia molt alta, igual o superior a 1,2 g/l, cosa que correlaciona amb graus d’intoxicació molt severa. Això ens indica que hem de fer una aproximació molt minuciosa i específica a aquest tipus de conductors, que són grans bevedors i posen en risc vides a la carretera”, apunta José Ignacio Lijarcio

Distraccions

“El telèfon mòbil s’ha introduït a les nostres vides i actualment resulta complicat viure sense. Aquest dispositiu també el trobem al vehicle com a part del nostre dia a dia i no som capaços de percebre el perill que té conduir fent-ne ús, ja sigui manualment o atencionalment, ja que mirem o conversem sense parar l’atenció necessària a l’ecosistema viari . El seu ús multiplica per quatre el risc de patir un accident i el risc és equiparable a la conducció amb excés d?alcohol”, explica el catedràtic de Seguretat Vial Montoro.

“Un conductor que parla mentre condueix perd la capacitat de mantenir una velocitat constant, no guarda la distància de seguretat suficient amb el vehicle precedent i el temps de reacció augmenta considerablement, fins a dos segons, en funció dels reflexos del conductor. A més, a més velocitat més risc que una distracció provoqui un accident: a 120 km/h, en tres segons, es recorrerà una distància superior a la d’un camp de futbol” puntualitza Luis Montoro.

“Tenim per davant el proper decenni

1.553 / 5.000

Resultados de traducción

d’Acció marcat per les Nacions Unides per al 2021-2030, que està alineat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible i el seu principal objectiu és reduir a la meitat el nombre de persones que moren o resulten ferides greus per un sinistre vial” conclou el president d’honor de FESVIAL La solució de la pandèmia de les víctimes del trànsit és tasca de tots L’Assemblea General de les Nacions Unides ha proclamat la dècada actual com la Segona Dècada d’Acció per a la Seguretat Viària, buscant prevenir el 50% de les morts i traumatismes causats pel trànsit entre el 2021 i el 2030.

A partir del setembre del 2015, l’Assemblea General de les Nacions Unides (ONU) va adoptar l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, composta per 17 Objectius. Dos es refereixen explícitament a la seguretat viària: 3.6. Reducció de víctimes mortals a la carretera, i 11.2., Seguretat viària urbana: accés a sistemes de transport segur, assequible, accessibles i sostenibles per a tothom… “Aquesta agenda requereix accions més concretes a totes les nacions i els programes de capacitació per a conductors són part d’aquestes solucions tan necessàries”, apunten des de FESVIAL “No oblidem el que diu l’Organització Mundial de la Salut: l’accident no és accidental i per això és evitable, com molts altres problemes de salut. Els cursos de conscienciació i sensibilització i la millora de la formació són la millor vacuna per frenar la sinistralitat vial, segons totes les investigacions”, insisteix Luis Montoro, Catedràtic de Seguretat Viària