SAPS MIRAR ?: 10 CONSELLS PER CONDUIR AMB MÉS SEGURETAT
El 90% de la informació que rebem en conduir ens arriba a través de la vista: una bona visibilitat i estratègia d’exploració visual són clau per evitar accidents i reduir les seves conseqüències. A l’estiu, el sol, la brutícia, els desplaçaments nocturns i l’augment del trànsit, fan més necessari que mai saber veure i mirar al volant. Mirar al lluny, visió perifèrica, escombrats visuals, efecte túnel, fixació de l’objectiu, encreuament de mirades … hi ha moltes tècniques que ens permeten veure i avaluar tot el que ens envolta d’una manera més segur. Per tenir la millor visibilitat cal portar el parabrisa en perfecte estat: moltes vegades no som conscients de la pèrdua de visió que patim amb un parabrisa brut o ratllat perquè el cervell s’acostuma a aquestes circumstàncies.
1. Aixecar la barbeta i mirar a la llunyania
Era un dels consells que et donaven de nen aprendre a anar amb bici i el millor que se li pot donar a un conductor novell. Com succeïa amb la bicicleta, mirar endavant i al lluny -no al que succeeix just per davant del capó- ajuda a mantenir la trajectòria sense necessitat de fer constants correccions al volant.
Més important encara, ens permet anticipar-nos a tot el que pugui succeir per davant de nosaltres i tenir un valuós temps de reacció per evitar un accident. Si anem mirant el que passa a pocs metres davant del nostre cotxe, no ens adonarem a temps, per exemple, del típic frenada que provoca una retenció: quan el veiem ja el tindrem a sobre i no hi haurà temps per frenar i evitar la col·lisió per abast.
Paradoxalment, els conductors novells i inexperts fan just el contrari. Ells inverteixen la majoria dels seus esforços a mantenir el cotxe dins de la carretera, però ho fan amb una estratègia visual errònia: mirant constantment a la dreta i cap a les zones més properes a la part frontal del seu vehicle. L’habilitat de mirar bé al capdavant cal entrenar-la, i requereix d’altres estratègies d’exploració visual complementàries, com els escombrats.
2. Els escombrats visuals
Si només miréssim al lluny, tot just obtindríem informació del que passa a esquerra i dreta del vehicle, i entre el capó del nostre cotxe i el punt cap on apuntem la mirada. Per aquest motiu és necessari realitzar escombrats de mirada transversals (de costat a costat) i longitudinals (des de prop cap més lluny).
Depenent de la via en què ens trobem, el nostre escombrat es realitzarà d’una o altra forma. En ciutat vam rodar a menys velocitat, de manera que no cal mirar tan lluny i els escombrats longitudinals es redueixen i s’escurcen. A més, circulem dins d’un entorn en què tindrem moltes entrades a la via des dels costats, principalment de vianants i vehicles. Per aquest motiu, cal fer més escombrats transversals a banda i banda; i de major amplada, per detectar persones o objectes que es puguin creuar en la nostra trajectòria.
En autopistes i autovies passa gairebé el contrari: hem d’arribar lluny amb la mirada i fer freqüents escombrats longitudinals cap al capó del nostre cotxe. En fer poques entrades i sortides, els escombrats transversals seran menys freqüents. En carreteres convencionals, amb més entrades i sortides, sí serà més necessari mirar a esquerra i dreta amb relativa freqüència.
3. Visió perifèrica
La visió perifèrica és el que som capaços de veure “de cua d’ull” mentre anem conduint, és a dir, la capacitat de captar i reconèixer el que succeeix al voltant de l’objecte o punt concret sobre el qual hem fixat la visió. El nostre camp de visió normal és d’uns 120 º i la visió perifèrica ens permet tenir un camp de fins a 180 º. És una habilitat que també pot entrenar-se i que sol aquestes més desenvolupada en persones que practiquen esports d’equip.
La visió perifèrica ens permet percebre que “passa alguna cosa” fora de la nostra visió directa. A partir d’aquest moment es sol trigar 0,5 segons en girar el cap i enfocar aquesta situació, per poder avaluar-la i prendre una decisió. Dins d’un cotxe hi ha elements que poden entorpir la nostra visió perifèrica, com els muntants A, B i C. I també cal tenir en compte que a major velocitat, menys visió perifèrica.
4. El “efecte túnel”
Per què es redueix el nostre camp de visió normal amb la velocitat? A major velocitat, arriba al cervell més quantitat d’informació per segon. Per poder processar-la, la nostra menta limita aquesta informació, descartant la menys important per estar més lluny del focus d’atenció i més als extrems del nostre camp visual.
5. aneu just cap a on mires
Una de les primeres coses que ensenyen els monitors de cursos de conducció és el fenomen de la “fixació de l’objectiu”: en moments de tensió tendim instintivament a dirigir el nostre vehicle cap al lloc al qual apuntem la vista. I en una situació de risc, aquest lloc sol ser el més perillós: per exemple, el cotxe que s’ha creuat en el nostre camí i contra el qual anem a xocar. Al volant cal ser conscients d’aquest fenomen, i tenir el cap fred per dirigir la vista, i el nostre vehicle, cap als punts d’escapament d’una situació de perill.
6. Avaluar tot el que ens envolta
Circulem envoltats de vehicles, persones, animals … tots ells amb les seves trajectòries, preocupacions i moviments. Conduir de forma segura implica “anar amb mil ulls”, mirant i avaluant constantment tot el que ens envolta per detectar possibles amenaces i estar previngut enfront d’elles. També analitzar l’entorn: l’asfalt (brut, sots …), si hi ha creus, sortides de camins o de cases, zones amb molta afluència de persones … I tot això, sense despistar-en coses que desviïn la nostra atenció de l’important, com per exemple les tanques publicitàries. Avaluar tot el que ens envolta facilita la “conducció defensiva”, per poder actuar preveient els possibles errors o distraccions dels altres.
7. Saber el que han vist els altres
En moltes ocasions no sabem si un altre conductor ens ha vist i va tenir en compte la nostra presència abans d’executar una maniobra que podria acabar en una col·lisió. De vegades, podem assegurar-nos que ens han vist mirant als seus miralls retrovisors i buscant el contacte visual. A nosaltres, aquest ràpid creuament de mirades ens confirmarà que ens ha vist; i ell també serà conscient que sabem que ens ha vist.
8. Veure a través d’altres cotxes
No es tracta de súper poders, sinó de saber mirar a través dels vidres dels vehicles que ens precedeixen. Moltes vegades ho fem instintivament i només ens adonem d’això quan no podem fer-ho en anar darrere d’un furgó opac.
Mirar a través dels altres vehicles ens permet anticipar esdeveniments, per exemple, veure els llums de frenada del cotxe que va dos per davant de nosaltres.
9. Els maleïts angles morts i “zones fosques”
Hi ha objectes i situacions que, per molt que vulguem veure-les, s’escapen al nostre angle de visió per diferents motius. El més comú és l’anomenat “angle mort” dels retrovisors, que és la zona que no arriben a recollir pel mateix disseny del cotxe. Especialment sensibles a introduir-se en aquests angles morts són les motocicletes, quan circulen entre fileres de vehicles. La majoria dels automòbils moderns ofereix -de sèrie o com opció- un sistema que ens alerta de la presència d’objectes en aquest angle mort, mitjançant alertes visuals o sonores.
10. Els molestos i perillosos enlluernaments
Ja sigui pel sol, o per les llums d’un altre vehicle a la nit; un enlluernament pot encegar-nos momentàniament i ser molt perillós. En aquestes situacions, el primer és no mirar directament a la font de llum, i dirigir la vista cap a una referència que ens permeti seguir circulant sense sortir-nos del carril. El millor sol ser baixar la vista cap a la dreta, i buscar la línia de la carretera o la vora del voral.
Un últim consell: presta atenció als vidres del teu cotxe
Per tenir la millor visibilitat cal portar el parabrisa en perfecte estat. El cristall ha d’estar net i no tenir rayazos ni impactes, ja que tant la brutícia com els desperfectes provoquen perillosos reflexos. Tots hem experimentat alguna vegada el que suposa veure a través d’unes ulleres ratllades o brutes. Quan te les poses t’adones l’instant del malament que es veu, però si te les deixes posades, amb el temps el cervell es va a acostumant i deixem de ser conscients de la pèrdua de visió.
Amb el parabrisa passa el mateix, ens acostumem a aquesta pèrdua en el nostre vehicle habitual i només quan ens vam pujar a un altre, ens adonem de com es veu amb unes llunes en perfecte estat. Un dels millors consells que podem donar-te és que revisis periòdicament les llunes del teu cotxe. I no només per la visibilitat, sinó perquè el parabrisa aporta resistència estructural a l’automòbil i és el suport sobre el qual es desplega el coixí de seguretat de l’acompanyant en cas d’impacte. Un parabrisa que ha patit un impacte perd moltes de les seves qualitats i podria cedir i no suportar el sostre del vehicle en cas de bolcada; o trencar-se en rebre la força del coixí de seguretat de l’acom
