UN SALÓ I UNA CIUTAT AMB LA COMPETICIÓ AUTOMOBILÍSTICA

UN SALÓ I UNA CIUTAT AMB LA COMPETICIÓ AUTOMOBILÍSTICA

Des de principis dels 90 del segle passat, el Saló Internacional de l’Automòbil de Barcelona coincideix amb el Gran Premi d’Espanya de Fórmula 1, esdeveniment que torna a repetir aquest any per a la celebració del Centenari de Automobile Barcelona, el que converteix a la Ciutat Comtal en la capital mundial del motor. La relació entre Barcelona, el Saló i la competició automobilística de màxim nivell és llarga i duradora.

Sempre inquieta i avantguardista, la Barcelona de finals del segle XIX començava a fascinar-per un nou invent, l’automòbil. Molts membres de l’alta burgesia barcelonina el començaven a conèixer gràcies a la seva estreta relació cultural i de negocis amb França. Un d’aquests empresaris, Francesc Bonet, després de la visita a l’Exposició Universal de París, va decidir fabricar-se un cotxe portant un motor d’origen Daimler. Es va convertir així en el primer vehicle fabricat a Espanya. Però si la Ciutat Comtal pot presumir d’haver fabricat el primer cotxe, també pot fer-ho d’acollir en els seus carrers la primera cursa automobilística del nostre país. Fueel 19 de desembre de 1899, organitzada per un diari de l’època. Quatre eren les carreres de la prova, la primera dirigida a bicicletes, la segona a motos, la tercera a automòbils i la quarta, a corredors a peu.

La sortida i la meta per a la carrera de cotxes i motos estaven situades al Passeig de Sant Joan, enfront del carrer Rosselló, i es dirigia, pel carrer Indústria, tornant per ella, donant la volta a la Plaça Tetuan. Els cotxes inscrits eren cinc, encara que només consta la presència de tres, entre els quals es trobava un dels llavors recents models de la Quadra -marca fundada pel militar Emilio De la Quadra, entusiasta de la competició automobilística després de presenciar una de les primeres carreres del món, la París-Bordeus-París, que havia tingut lloc el 1895, i que serà el germen d’Hispano Suïssa. El seu model amb motor d’explosió al final resultaria guanyador de la cursa. Havia nascut la competició automobilística a Espanya, que aquest any 2019, commemora els seus 120 anys d’existència al nostre país.

La primera gran competició internacional disputada a Espanya és la París-Madrid de 1903 -a imatge de les altres carreres que des temps es feien a Europa, com la París-Berlín o la París-Amsterdam-París, creant un nexe automobilístic imaginari d’unió entre les diferents capitals del Vell Continent. Però els nombrosos accidents amb víctimes mortals entre participants i públic van provocar que les autoritats gales suspenguessin la prova quan els participants van arribar a Bordeus. Les velocitats dels cotxes de competició havien evolucionat de forma desorbitada i dels escassos 30 km / h de velocitat punta de finals del segle van passar en menys d’un lustre als 100 i fins i tot a les 150 km / h, el que superava les possibilitats de les carreteres, frens, pneumàtics i altres components. Només van arribar a Madrid els competidors de la categoria de “Turistes”, cotxes normals, de “carrer”, que havien sortit el dia abans de la cursa i que no tenien les característiques dels de competició.

Caldria esperar fins a 1908 perquè es disputés a Espanya una altra carrera internacional. Va ser organitzada pel Reial Automòbil Club de Catalunya, creat el 1906. Es va denominar Copa Catalunya i es van disputar tres edicions entre 1908 i 1910. Des de la fallida prova de París-Madrid, les carreres ja no tenen lloc en carretera oberta, llevat d’excepcions, sinó en circuits, per la major facilitat de controlar al públic i d’implementar mesures de seguretat. Eren circuits denominats “no permanents” que conformaven tancant trams de carreteres. El seu recorregut per volta era, per tant, més elevat que els actuals circuits permanents. Les dues primeres proves es disputen al circuit del “Baix Penedès”, format per les carreteres que uneixen Sitges, Sant Pere de Ribes, Canyelles i Vilanova i la Geltrú; la tercera en el Circuit de Llevant, format per les que unien Mataró, Argentona i Vilassar de Mar, a on també es disputaria després l’anomenada “Copa d’Espanya per Amateurs i professionals” a la fi dels anys 20.

Però els cotxes de competició no cessaven d’incorporar millores i, com a conseqüència, d’incrementar els costos associats. Al mateix temps, els fabricants no s’atrevien a abandonar la competició, ja que suposava pèrdua de prestigi. D’aquesta manera, es crea la categoria denominada “voiturettes”, vehicles amb certes limitacions tècniques com el diàmetre dels cilindres, però no la cilindrada, amb costos de competició molt més baixos. D’aquesta manera, s’incitava a la participació de fabricants més petits i de menor pressupost. Amb aquestes premisses de vehicles, es disputarà la Copa Catalunya en els seus tres primeres edicions.

Els inicis de la competició a la Ciutat Comtal tenen molt a veure amb la Penya Rhin, una entitat barcelonina que organitza la seva primera prova en 1916 i posteriorment diversos premis internacionals al començament dels anys 20 al Circuit de Vilafranca del Penedès, el 1921, 1922 i 1923.

Competicions magníficament preparades per aquesta associació i valorades internacionalment. La Penya Rhin és la que descobreix en 1933 les possibilitats del circuit de Montjuïc en plena capital catalana per a les grans competicions. Un circuit d’una mica menys de quatre quilòmetres de longitud amb dos trams diferenciats, un ràpid i un altre una mica més lent, que es corre en sentit contrari a les agulles de rellotge. La seva estrena es va produir en el IV Gran Premi Internacional Penya Rhin poc després de la VI Saló de l’Automòbil de Barcelona. Encara que en 1933 no arriba a haver-hi coincidència de dates, ja era present l’esperit de convertir Barcelona en la capital internacional de l’automòbil establint una íntima relació entre Saló i Gran Premi Internacional. En aquesta ocasió, molts periodistes i aficionats es van quedar a la Ciutat Comtal per assistir als dos esdeveniments. La victòria de la primera cursa a Montjuïc, en aquest any 1933, l’obtindrà el pilot xilè Juan Zanelli amb el seu Alfa Romeo.

Després de l’èxit de la primera cursa, i gràcies a les gestions de la Penya Rhin, les autoritats barcelonines van duplicar l’amplària en alguns trams del descens, excessivament estret, assemblant-se al traçat actual. Montjuïc va ser l’escenari de les edicions V, VI i VII d’aquest Gran Premi Internacional en els anys 1934, 1935 i 1936. Noms mítics van desfilar per les primeres places de les carreres d’aquells anys: Achile Varzi, seguit de Louis Chiron, el 1934 ; Fagioli i Caracciola a l’any següent i Nuvolari i Caracciola el 1936.

Després de la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial, els anys d’impàs del Saló de l’Automòbil de Barcelona els omplirien, però, les competicions automobilístiques. Durant els anys 40 i 50, les úniques proves internacionals d’alt nivell disputades a Espanya seran les organitzades per la Penya Rhin. Posteriorment a aquesta “era Montjuïc” -es tornaria al circuit posteriorment-, el de Pedralbes, situat al barri de la Ciutat Comtal del mateix nom acollirà les diferents edicions, el 1946 i 1948. Aquest circuit urbà presentava un avantatge sobre el de Montjuïc : admetia una major quantitat de públic. En aquests anys, els Maserati van copar les primeres posicions en carrera.

Arriba la Fórmula 1

El 1950, la Penya Rhin organitza un nou Gran Premi Internacional al circuit de Pedralbes, però en el sentit de les agulles del rellotge. La Diagonal passa a ser una de les més grans rectes d’un Gran Premi. Va ser llavors quan es disputa, per primera vegada, el Campionat del Món de conductors i la Fórmula A passa a ser la Fórmula 1. L’any següent té lloc el XI Gran Premi d’Espanya ja puntuable per al Campionat del Món de F1, una mítica carrera amb una memorable lluita entre Fangio i Ascari al volant d’Alfa Romeo i Ferrari respectivament, que es va emportar el primer i va suposar la victòria d’Alfa. Pedralbes pot presumir, per tant, d’acollir la primera cursa de Fórmula 1 d’Espanya.

Des de 1954 a 1967 no va haver-hi grans premis a Espanya perquè la seguretat dels pilots i del públic era cada vegada més exigent i perquè un Gran Premi s’havia d’efectuar de manera inexcusable en un circuit permanent. A Espanya no hi va haver un fins a la construcció del Jarama a Madrid el 1967. El Saló de Barcelona d’aquest any coincideix amb el Gran Premi de Barcelona de Fórmula 2, organitzat pel RACC a Montjuïc i va comptar amb noms il·lustres com Jackie Ickx o Jim Clark, guanyador de la primera cursa, un any abans de morir a Hockenheim.

Durant els anys 60 i 70, Montjuïc també va ser escenari d’un altre tipus de carreres automobilístiques com les de resistència, gràcies al club 600 que va prendre, en certa manera, el relleu de la Penya Rhin en l’organització d’esdeveniments automobilístics. Així el 1967 es van disputar les 6 hores de Barcelona, ​​que van guanyar Juan Fernández / De Vilar a bord d’un 911 preparat per Mitter. El 1969 parlaríem d’una prova de 12 hores, que el 1971 van passar a 1.000 km i el 1972 i 73 a 400 km, arribant a ser puntuables per al Campionat d’Europa.

A hores d’ara, crida l’atenció que Barcelona, ​​pionera en l’automòbil i les carreres de cotxes, no comptés amb un circuit permanent -no ho va tenir fins a molts anys després. No obstant això, el de Montjuïc va complir amb aquesta comesa uns anys més, sota estrictes mesures de seguretat per a pilots i espectadors. Així, RACE i RACC arriben a un acord per celebrar un Gran Premi d’Espanya de Fórmula 1 puntuable pel títol mundial que es va disputar de forma alternativa entre el Jarama i Montjuïc a partir de 1968.

El traçat barceloní va acollir el Gran Premi d’Espanya el 1969, 1971 i 1973, els dos primers, guanyats per Jackie Stewart, i l’últim per Emerson Fittipaldi. També es va celebrar el 1975, quan a Montjuïc es va produir un greu accident en què van perdre la vida quatre espectadors, el que originaria la seva fi com a circuit de Fórmula 1. El Gran Premi d’Espanya passaria a disputar-ininterrompudament al Jarama fins a 1981. Paradoxalment , Montjuïc havia estat considerat el 1969 com un model de seguretat, en aportar la innovació del doble rail, entre altres millores importants. Però la normativa de seguretat era cada vegada més exigent en gran part a causa de la política activa de l’associació de pilots.

Per a un circuit urbà no permanent com el de Montjuïc era molt difícil complir-la. A això s’unia que part del traçat era molt ràpid amb canvis de rasant en què els cotxes gairebé volaven.

era moderna

A la Ciutat Comtal seguia existint aquesta inquietud per comptar amb un circuit permanent per a proves automobilístiques. A la fi dels 80, es constitueix el Consoci del Circuit de Catalunya, entre la Generalitat, l’Ajuntament de Montmeló i el RACC, i se signa el conveni amb el Consell Superior d’Esports perquè al començament de setembre de 1991 fos una realitat. Havia nascut el Circuit de Catalunya a Montmeló, localitat molt propera a Barcelona. Poc després, el dia el 20 del mateix mes, la Fórmula 1 va tornar a Barcelona per quedar-se fins avui.

Excepte la primera edició d’aquesta nova era -el XXXII Gran Premi d’Espanya- del mes de setembre, la resta s’han celebrat al maig i juny, coincidint, en els anys imparells, amb el Saló de l’Automòbil de Barcelona. En aquests vint anys han passat pel Circuit de Catalunya els millors pilots. Nigel Mansell va guanyar en les dues primeres edicions a bord d’un Williams Renault. Prost va vèncer el 1993 seguit d’un mític Ayrton Senna, per a ell el seu últim Gran Premi d’Espanya ja que moriria l’any següent al de San Marino, poc abans de disputar-se el GP d’Espanya a Montmeló. També aquí viuria moments de glòria un jove Schumacher, que guanyaria posteriorment en sis ocasions: la primera a bord d’un Benetton Renault i la resta amb Ferrari. Les dues últimes edicions han estat per al pilot britànic Lewis Hamilton, guanyador també el 2014, sempre a bord de Mercedes. L’únic pilot espanyol campió en Fórmula 1 al GP d’Espanya ha estat Fernando Alonso en 2006 als comandaments d’un Renault i el 2013 amb Ferrari.

Grans Premis Espanya pre-F1

Any Guanyador Circuit
1913 Carles de Salamanca Guadarrama
1914-1923 No es disputa
1924 Henry Segrave Lasarte
1925 Albert Divo Lasarte
1926 Bartolomeo Constantini Lasarte
1927 Roberto Benoist Lasarte
1928 Louis Chiron Lasarte
1929 Rigal s Lasarte
1933 Louis Chiron Lasarte
1934 Luigi Fagioli Lasarte
1935 Rudolf Caracciola Lasarte

Grans Premis Espanya F1

Any Data Circuit Longitud circuit (m) Nº voltes Total km prova Guanyador
Gener 1951 octubre 28 Pedralbes 6.316 70 442,120 Juan Manuel Fangio
Febrer 1954 octubre 24 Pedralbes 6.316 80 505,280 Mike Hawthorn
Març 1968 12 May Jarama 3.404,3 90 306,387 Jim Clark
Abril 1969 4 Mai Montjuïc 3.790 90 341,100 Graham Hill
Maig 1970 19 abr Jarama 3.404,3 90 306,387 Jackie Stewart
Juny 1971 18 abr Montjuïc 3.790 75 284,250 Jackie Stewart
Juliol 1972 1 May Jarama 3.404,3 90 306,387 Jackie Stewart
Agost 1973 29 abr Montjuïc 3.790 75 284,250 Emerson Fittipaldi
Setembre 1974 28 abr Jarama 3.404,3 84 285,961 Emerson Fittipaldi
Octubre 1975 27 abr Montjuïc 3.790 29 109,910 Niki Lauda
Novembre 1976 2 Mai Jarama 3.404,3 75 255,323 Jochen Mass
Desembre 1977 8 May Jarama 3.404,3 75 255,323 James Hunt
13 1978 4 juny Jarama 3.404,3 75 255,323 Mario Andretti
14 1979 29 abr Jarama 3.404,3 75 255,323 Mario Andretti
15 1981 juny 21 Jarama 3.312 80 264,960 Patrick Depailler
16 1986 13 abr Jerez 4.218 72 303,696 Gilles Villeneuve
17 1987 27 Set Jerez 4.218 72 303,696 Ayrton Senna
18 1988 octubre 2 Jerez 4.218 72 303,696 Nigel Mansell
19 1989 octubre 1 Jerez 4.218 73 307,914 Alain Prost
20 1990 30 Set Jerez 4.218 73 307,914 Ayrton Senna
21 1991 29 Set Catalunya 4.747 65 308,555 Alain Prost
22 1992 3 May Catalunya 4.747 65 308,555 Nigel Mansell
23 1993 9 maig Catalunya 4.747 65 308,555 Nigel Mansell
24 1994 29 mai Catalunya 4.747 65 308,555 Alain Prost
25 1995 14 May Catalunya 4.727 65 307,114 Damon Hill
26 1996 juny 2 Catalunya 4.727 65 307,114 Michael Schumacher
27 1997 25 May Catalunya 4.728 64 302,469 Michael Schumacher
28 1998 10 Mai Catalunya 4.728 65 307,196 Jacques Villeneuve
29 1999 30 May Catalunya 4.728 65 307,196 Mika Häkkinen
30 2000 7 May Catalunya 4.730 65 307,323 Mika Häkkinen
31 2001 29 abr Catalunya 4.730 65 307,323 Mika Häkkinen
32 2002 28 abr Catalunya 4.730 65 307,327 Michael Schumacher
33 2003 4 Mai Catalunya 4.730 65 307,324 Michael Schumacher
34 2004 9 maig Catalunya 4.627 66 305,256 Michael Schumacher
35 2005 8 May Catalunya 4.627 66 305,256 Michael Schumacher
36 2006 14 May Catalunya 4.627 66 305,256 Kimi Raikonen
37 2007 13 May Catalunya 4.655 65 302,449 Fernando Alonso
38 2008 27 abr Catalunya 4.655 66 307,104 Felipe Massa
39 2009 10 Mai Catalunya 4.655 66 307,104 Kimi Raikonen
40 2010 9 maig Catalunya 4.655 66 307,104 Jenson Button
41 2011 22 May Catalunya 4.655 66 307,104 Mark Webber
42 2012 13 May Catalunya 4.655 66 307,104 Sebastian Vetel
43 2013 12 May Catalunya 4.655 66 307,104 Pastor Maldonado
44 2014 11 Mai Catalunya 4.655 66 307,104 Fernando Alonso
45 2015 10 Mai Catalunya 4.655 66 307,104 Lewis Hamilton
46 2016 15 May Catalunya 4.655 66 307,104 Nico Rosberg
47 2017 14 May Catalunya 4.655 66 307,104 Max Verstapepn
48 2018 13 May Catalunya 4.655 66 307,104 Lewis Hamilton
49 2019 12 May Catalunya 4.655 66 307,104