VACANCES! CLAUS PER VIATJAR AMB NENS AMB COTXE I NO COMPROMETRE LA SEVA SEGURETAT

Adequar el sistema de retenció infantil a cada edat, comprovar la temperatura de l’interior del vehicle o hidratar-los adequadament, indispensables a l’hora de partir cap a la destinació estival amb els més petits.

Emprendre un viatge amb cotxe cap al lloc d’estiueig pot ser per als nens un pla perfecte: posar-se en la pell de l’explorador Tadeo Jones o arribar a la platja per buscar a Nemo. No obstant això, aquesta aventura pot convertir-se en un autèntic malson quan els petits viatgen sense les degudes mesures de seguretat.
La primera causa de mortalitat infantil són els accidents de trànsit. Tres de cada 18 menors de 12 anys morts en les carreteres en 2016 no tenien posat el cinturó de seguretat o el corresponent sistema de retenció infantil, a tenor de les dades aportades per la Direcció general de trànsit (DGT). Entre les lesions més freqüents dels més petits en un sinistre vial destaquen les dolències en el coll (fins als 2 anys), el cap (entre els 2 i els 4 anys) i l’abdomen (de 4 a 10 anys).

Tota precaució és poca per emprendre el viatge amb els petits de la casa en el seient posterior i que els adults coneguin com no comprometre la seva seguretat pel que s’han resumit algunes regles indispensables:

Subjectar-los bé: El recent canvi de legislació fa obligatoris el sistemes de retenció infantil en el vehicle, quan es viatja amb nens. La falda d’un adult a més de 50 quilòmetres per hora és incapaç de subjectar a un menor en cas de frenazo sobtat. Així, a més de comptar amb el sistema adequat al menor per edat i grandària, també cal verificar que compleix amb l’homologació europea. Els menors de quatre anys o que pesin menys de 18 kg han d’anar orientats a contramarxa per evitar lesions cervicals, en cas de xoc frontal.

Menors de 15 mesos, a contramarxa: Els nens d’entre 0 i 15 mesos han de viatjar en sentit contrari a la marxa, una opció que també és recomanable pels quals mesuren menys de 104 centímetres d’altura, una alçada que de mitjana solen aconseguir en complir els quatre anys. D’aquesta manera, no només es protegeix el seu cap, que encara no està desenvolupada per complet, sinó que també, en cas d’impacte, la força d’est serà cinc vegades menor que si es viatja en el mateix sentit que la marxa.

Adaptar el sistema de retenció a cada nen. Els menors amb una alçada igual o inferior a 135 cm han d’utilitzar un sistema de retenció homologat, que s’adeqüi a les seves necessitats. En el cas que el cap del nen apunti per sobre del respatller de la cadira serà necessari passar a un sistema superior. Així, els menors del grup 1 (de 9 a 18 kg) requereixen cadires amb cinturons propis de cinc punts d’ancoratge, el grup 2 (de 15 a 25 quilos) han d’utilitzar una cadira i anar subjectes amb el propi cinturó del vehicle i els de el grup 3 (de 22 a 36 quilos) tan solament requereixen un seient elevador, que els permeti adaptar-se als ancoratges laterals del cinturó de seguretat.

Elevadors, millor amb respatller: Els elevadors són necessaris fins que el nen aconsegueix els 150 centímetres d’altura, els que no hagin arribat encara als 125 centímetres hauran d’utilitzar un elevador amb respatller a l’hora d’emprendre un viatge amb cotxe. L’objectiu no és un altre que la completa subjecció de les espatlles perquè el menor quedi subjecte pel cinturó de seguretat i assegurar una protecció millorada, en cas d’impacte lateral.

Comprovar la temperatura de l’interior del vehicle. Cada estiu molts automòbils es converteixen en un parany mortal per a molts menors, especialment si el cotxe ha estat exposat al sol i ha aconseguit una temperatura excessiva. Obrir les finestres abans de muntar en el cotxe perquè recircule l’aire i se superi el primer impacte de calor, evitar que el sol doni sobre les superfícies on s’asseuran els nens o accionar l’aire condicionat una vegada que s’hagin ventilat els sistemes de refrigeració, evitarà que els nens sofreixin cops de calor. No cal oblidar que la seva reserva d’aigua és menor i, per tant, la seva temperatura corporal puja més ràpid que la dels adults. Mantenir als nens ben hidratats durant el viatge és primordial.

Roba còmoda que permeti llibertat de moviments. Quantes vegades han vist nens amb una jaqueta o un abric en el cotxe sota l’excusa de ‘anem aquí al costat’? Aquest simple gest pot posar en perill la salut del petit. L’abric exerceix una barrera fictícia entre el cos del nen i el cinturó de seguretat, atès que, en estrènyer el arnés, no s’està subjectant al menor, sinó un abric que en cas d’impacte es desinflará i deixarà espai suficient perquè la persona pugui sortir comiat del vehicle.

No baixar la guàrdia en la conducció. La seguretat dels més petits en el cotxe depèn, en gran manera, dels adults i, com no, del conductor, que ha d’afrontar el trajecte amb tranquil·litat i serenitat, especialment quan és necessari detenir-se en el voral per una emergència. En aquests casos, sol ser bastant complicat treure ràpidament del cotxe als menors, encara més en els vehicles de tres portes. Per tant, el conductor ha d’intentar senyalitzar el seu vehicle abans de col·locar els triangles per evitar així possibles accidents derivats de la falta de visibilitat.

Jocs i tecnologia com a entreteniment. “Papà, quant queda?” és una de les frases més repetides pels petits durant molts trajectes. Per mantenir-los entretinguts, es recomana tenir preparada una llista de jocs que vagi més enllà de les tabletas i telèfons mòbils. Jugar a el ‘veig, veig’, a les paraules que comencin per certes lletres o cantar són alguns recursos simples i eficaços per mantenir als menors entretinguts i, per tant, assegurances.

Evitar objectes solts durant el trajecte: Pilotes, telèfons mòbils, botellines d’aigua o els nous spinners són elements potencialment perillosos dins de la cabina d’un vehicle una vegada que s’ha iniciat la marxa. Si els nens volen viatjar amb alguna joguina entre les seves mans ha de ser tou. D’aquesta forma s’evita que, en cas de frenazo brusc, pugui lesionar a qualsevol dels passatgers.
Parades per combatre l’avorriment. Sempre que un viatge superi les dues hores de durada s’han de fer petites parades per estirar les cames, sobretot si entre els passatgers hi ha menors. Córrer una estona, anar al bany o menjar alguna cosa ajuda a alliberar adrenalina i a muntar en el cotxe allunyats de l’avorriment. A més, si el menor encara porta bolquer, cal parar sempre que sigui necessari per canviar-li i així evitar que es trobi molest, amb els conseqüents lloros, que poden repercutir en mal ambient per a tots els ocupants del vehicle.