AIXÍ ES MOU LA GENERACIÓ Z
Els joves d’avui, que tenen entre 15 i 28 anys, no se separen del mòbil, però tampoc no es resignen a veure el món per una pantalla. La mobilitat Z és multimodal a l’urbs i limitada al camp, compartida i una mica distreta. I ecològica… o no.
Han nascut amb internet, han crescut amb mòbils intel·ligents i inicien la seva adultesa heretant la pesada motxilla del canvi climàtic. Potser aquests són els principals trets que comparteix com a grup la generació Z, una etiqueta triada per denominar la cohort poblacional que abasta, aproximadament, els nascuts entre el 1996 i el 2009. Joves que avui tenen entre 15 i 28 anys. Successors dels mil·lennistes i antecessors dels Alfa, representen un quart de la població mundial, encara que, en països envellits com Espanya, no arribin al 15%.
La generació Z aglutina realitats geogràfiques i socioeconòmiques molt diferents, fins i tot dins un mateix país. Però, podem parlar de característiques distintives o noves en la forma de moure’s? Si ens cenyim a la darrera “Enquesta de Característiques Essencials de la Població i Habitatges” realitzada per l’Institut Nacional d’Estadística el 2021 (actualitzada el 2023), pel que fa al principal mitjà de transport utilitzat en el desplaçament diari al lloc de treball/ estudi, els menors de 30 anys són els que menys utilitzen el vehicle particular (45%, davant del 71,7% dels que estan entre 30 i 49 anys), sent a més els que més usen el transport públic (29%) o es desplacen caminant (21,6%).
Una enquesta publicada el 2023 per la consultora McKinsey i que recollia els hàbits i preferències de més de 4.000 persones de França, Alemanya i el Regne Unit, apuntava que només el 32% dels individus de la generació Z apostava pel vehicle privat com a mitjà preferent per al futur, per sota del transport públic (43%) o la micromobilitat -VMPs, bicis i motos elèctriques…- (41%). A més, McKinsey destacava que la multimodalitat està més estesa entre els més joves, gràcies a la seva flexibilitat més gran i les seves habilitats digitals.
Si fem cas a aquestes enquestes, sembla que alguna cosa està canviant: “Aquesta generació s’ha criat en un context de crisi, gairebé permanent, des del 2008. Els seus individus han naturalitzat la precarietat i la volatilitat. Abans la nostra vida estava marcada per la propietat d’un habitatge o d’un vehicle, una feina fixa… Per ells és molt més difícil establir vincles sòlids. Algunes de les noves formes de mobilitat neixen. El mercat ha fet de la necessitat una virtut. No tinc clar que als Z els encanti compartir cotxe, però és el que hi ha”, explica Mariano Urraco, professor ajudant i doctor en Sociologia de la Universidad Complutense de Madrid.
El canvi és a la ciutat
Sigui com sigui, els números avalen canvis de tendències entre els joves, i no només a les enquestes. Segons les dades de la DGT, si el 2003 el 75% dels permisos de conducció B que s’expedien eren joves de 18 a 28 anys, el 2023 aquest percentatge ha baixat fins al 67%. L’explicació a això la va donar a l’abril el director general de Trànsit, Pere Navarro, a la Comissió de Seguretat Viària del Congrés: “A l’Espanya rural es treuen el permís als 18 anys ia la ciutat a partir dels 27, quan els cal”. En efecte, l’anomenada nova mobilitat ha conquerit sobretot les ciutats, i en molta menor mesura, les zones rurals o menys poblades.
Segons Pablo Morante, responsable d´Acció Climàtica del Consell de la Joventut d´Espanya i membre de la generació Z: “Els que vivim en un entorn urbà ja no veiem el cotxe com una prioritat perquè tenim altres opcions. La tecnologia facilita tot allò que tingui a veure amb la multimodalitat i la mobilitat compartida. I quan viatgem, estem acostumats a fer-ho fàcil i barat. Que et puguis agafar un vol per 20 euros o un BlaBlaCar per anar a les festes a una altra ciutat ens permet moure’ns malgrat la precarietat laboral”.
A finals de gener d’aquest any, el Fòrum Internacional del Transport (ITF) va publicar l’informe Young on the move: Young People and Transport in the 21st Century (Joventut en moviment: Joves i transport al segle XXI). Algunes de les seves conclusions són aclaridores. Pel que fa als països desenvolupats, els desplaçaments del dia a dia s’han reduït des del 2009, especialment entre els joves, alhora que la digitalització s’ha anat desenvolupant.
Mobilitat activa
La generació Z, que passa una mitjana diària de 4 hores i 15 minuts amb el mòbil -segons l’informe Digital Consumer By Generation, de la companyia Smartme Analytics- té cada cop més apps per moure’s, però també més opcions per estalviar-se desplaçaments en compres , enviaments, menjar a domicili, etc. Però aquesta no és l?única explicació. Segons l’informe d’ITF, als Estats Units, meca de l’automòbil, tant la propietat del vehicle com el nombre d’expedicions de permisos de conduir han reduït significativament entre els joves per raons financeres o d’estil de vida: encariment de l’habitatge i de la propietat del vehicle, extensió de la vida d’estudiant, retard a l’emancipació i la incorporació al mercat laboral, o l’augment de la població a les ciutats, amb més alternatives de transport.
A tot això, especialment a molts països europeus, s’hi afegeix l’adopció de polítiques que han impulsat la mobilitat activa i sostenible, com la posada en marxa de zones de baixes emissions, la reorganització modal de l’espai per al trànsit, la reducció d’aparcaments , les vianants dels centres de les ciutats, les millores en el transport públic o l’impuls dels serveis de micromobilitat. Avui, al conjunt de la UE, encara que el vehicle particular segueix sent l’opció majoritària a totes les franges d’edat, per als joves (15-29 anys) ja ho és amb molt poc avantatge sobre caminar, mentre que la bicicleta i el transport públic no paren de créixer.
Alcohol i distraccions
Ni la nova mobilitat ni l’antiga no estan exemptes dels riscos que comporta el trànsit. Per això, ens hem preguntat si la generació Z està més o menys conscienciada amb la seguretat viària que les predecessores. Per a Raúl Galán, professor del cicle de FP de Mobilitat Segura i Sostenible a l’IES Ciutat Escolar de Madrid, “la conscienciació en aquest tema ha millorat moltíssim. Ja hi ha coses que no es qüestionen, com ara la velocitat inadequada o el tema de l’alcohol, i hi ha més sensibilitat especial pels riscos que comporta conduir”.
Segons l’informe ‘Edat i sinistralitat a la carretera’ (2019) de Ponle Freno i AXA, els conductors de menys de 22 anys tenen una freqüència d’accidents de trànsit del 29% i els joves d’entre 22 i 25 anys, del 25%, davant del 14,2% de la mitjana total. L?estudi atribueix l?alta accidentalitat a la menor experiència, que, això sí, sol estar connectada amb sinistres menys greus. D’altra banda, les xifres de mortalitat vial de joves s’han reduït dràsticament les darreres dues dècades.
Si el 2002 van morir 935 persones d’entre 18 i 24 anys en sinistres vials a Espanya (549 d’ells, conductors), el 2022 les víctimes van ser 167 (107 conductors), una reducció de la mortalitat del 82% en aquesta franja d’edat, davant d’un 67,5% de descens del total d’edats. Aquí caldria tenir en compte que els grups més joves han perdut pes relatiu en la piràmide de població.
Els números avalen que aquesta generació està més conscienciada respecte dels riscos del consum dalcohol i altres drogues. Segons les dades del darrer informe de l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses sobre troballes toxicològiques en víctimes mortals d’accidents de trànsit (2022), només el 9,1% dels conductors (de tota mena de vehicles) que van donar positiu per alcohol corresponia a la franja d’edat 18-24 anys, sent de bon tros el percentatge més baix entre els adults, davant, per exemple, el 25,7% de la forquilla 25-34 anys. En el cas d’altres drogues, el nombre de positius dels més joves també és molt per sota del de totes les franges entre 25 a 54 anys. Per part seva, l’informe ‘Hàbits dels joves al volant’, de Fundació Mutua Madrileña i AESLEME (Associació per la prevenció d’accidents de trànsit i atenció a víctimes d’accident), diu que gairebé el 60% dels joves afirma haver impedit que un amic seu agafés el cotxe després de beure alcohol o consumir drogues.
Potser el punt de dolor de la generació Z quant a seguretat viària siguin les distraccions, generalment provocades per l’ús de dispositius electrònics. Segons el darrer informe esmentat, el 32,4% dels joves admet haver utilitzat aplicacions de missatgeria al volant i gairebé un 23% reconeix haver trucat o contestat una trucada mentre conduïa. A més, l’estudi de la Fundació Mapfre “Com dormen els joves? Hàbits i prevalença de trastorns del son a Espanya’ assenyala la tecnologia com a factor directe de la manca de son entre els joves i, de manera indirecta, dels accidents per culpa de la somnolència.
Per acabar, fins a quin punt influeix el canvi climàtic en les decisions de mobilitat? Segons el baròmetre del CIS del mes d’abril, el canvi climàtic és el principal problema a Espanya només per al 0,4% dels enquestats entre 18 i 24 anys. I un 6% ho van esmentar com a segon o tercer problema. Tot i això, és el grup més preocupat, amb diferència, pels problemes d’índole econòmica (17,7%). En paraules del sociòleg Mariano Urraco: “Fa la impressió de ser una generació preocupada pel medi ambient, que lidera aquests moviments, però al meu entendre és una preocupació secundària. Si els dónes a triar entre tenir un cotxe que contamina o no tenir-lo, la majoria triaria tenir-lo”. Per a Pablo Morente, del Consell de la Joventut: “És veritat que hi ha contradicció entre voler moure’t sigui com sigui, amb vols barats, per exemple, i tenir cura del medi ambient. Però també que la nostra generació és la primera que abandera la possibilitat de posar fi als vols curts quan hi ha alternativa per tren. A més, molts lluitem perquè la bicicleta sigui una opció real i segura”.
“L’altra” realitat: la mobilitat rural
Mentre que a les ciutats es parla de sharing i micromobilitat, a les zones rurals la dependència del vehicle privat continua sent molt alta. Fins i tot més que fa dues dècades, ja que moltes línies d’autobús i ferroviàries han desaparegut. “El tema de la mobilitat és la qüestió principal que ens solen plantejar els joves rurals. Sobretot els que no tenen carnet o vehicle, ja que les connexions no es compleixen o s’han limitat, encara més, després de la pandèmia. Trobem a faltar millors connexions ferroviàries amb els pobles, una opció més sostenible. El model ara és l’AVE, però només arriba a llocs concrets i és molt car”, afirma Pablo Morente, del Consell de la Joventut. Pel sociòleg Mariano Urraco: “A l’àmbit rural, la mobilitat és la gran bretxa. I la barrera és el cotxe. Si en posseeixes un, hi ha un horitzó de possibilitats laborals o relacionals molt més grans”.
