Dos de cada tres petits viatgen incorrectament al cotxe. Portar-los en cadires que no els corresponen o amb els arnesos folgats són errors comuns. L’ús correcte dels sistemes de retenció redueix en un 75% les morts i en un 90% les lesions.
Dos de cada tres petits no viatgen de forma correcta i segura quan van en cotxe, segons l’organització britànica Child Seat Safety. No es tracta només de casos en què no fan servir la cadira obligatòria, sinó d’altres errors que també poden tenir greus conseqüències en cas d’accident. Per exemple, aquest estudi assegura que la majoria fa servir sistemes de retenció inapropiats o assegurats de forma incorrecta. En joc, un reduccióndel 75% del risc de mort i del 90% del de lesions, segons la Direcció General de Trànsit espanyola. Només cal seguir unes normes bàsiques:
1. La cadireta, homologada i segons alçada i pes: No només és l’edat la que determina quin tipus s’ha d’usar, sinó el seu pes i mida. Segons Javier Luzón, responsable del departament de Desenvolupament de la Seguretat en el Vehicle de SEAT, “és summament important que es faci servir la cadireta del grup adequat, perquè el disseny de cada un respon a unes necessitats específiques de protecció del cos dels petits” .
SEAT compta amb cadires dels diferents grups, homologades segons l’última normativa europea, coneguda com i-Size. Cal anar amb compte, d’altra banda, amb les heretades, de segona mà, perquè després d’un llarg període de temps els materials tendeixen a deteriorar-se i pot ser que no garanteixin la protecció original. Després d’un accident, també cal substituir-les.
2. En els seients del darrere sempre: “Són els més segurs amb diferència. Per això és on sempre han de viatjar els nens “insisteix Javier Luzón. Tot i que el seient del copilot està habilitat per a col·locar sistemes de retenció infantil, només està recomanat fer-lo servir en ocasions molt excepcionals, per exemple, quan els de darrere ja estan ocupats per altres criatures. En aquests casos, cal desconnectar el coixí de seguretat.
3. Assegurar el correcte ancoratge: És important llegir detingudament les instruccions de la cadira per instal·lar-la correctament i, després comprovar en cada viatge que està ben fixada. El mètode més senzill i còmode és el Isofix. Si el mode d’ancoratge és amb el cinturó de seguretat, “hem de assegurar-nos que passem correctament la cinta pels punts que indica el fabricant” explica Javier Luzón.
4. L’arnès ben tensat: Sovint els petits ho porten massa folgat, de manera que fins i tot poden treure els braços, cosa que podria tenir greus conseqüències en cas de col·lisió. Els arnesos han d’anar tibats i el més ajustats possible al seu cos. Un truc és intentar pessigar la cinta. Si es pot, s’han d’ajustar una mica més.
5. Sentit invers a la marxa el màxim temps possible: “En cas de col·lisió frontal, el coll d’un nadó no està preparat per suportar el pes del seu cap impulsada cap endavant” explica Luzón, per això les cadires dels grups 0 i 0+ estan dissenyades per col·locar només a contramarxa. És obligatori allargar aquesta posició com a mínim fins als 15 mesos, i és possible fins als 1’05 m d’alçada, segons el que prescriu la normativa ECE R129.
6. No descuidar els trajectes curts: Els desplaçaments de casa al col·legi acumulen el major nombre de conductes de risc. Segons el Reial Automòbil Club d’Espanya, el 37% dels conductors reconeix haver-los portat en alguna ocasió sense cadireta. Altres deixen que els més grans es cordin sols, sense comprovar si ho han fet correctament.
7. Abrics i motxilles fora: En els viatges de pocs minuts, sovint es deixa als petits amb l’abric posat o fins i tot amb la motxilla escolar a l’esquena. Són elements que augmenten la folgança entre el cinturó i el cos del nen, i poden dificultar el bon funcionament de l’arnès. I encara que sigui per pocs quilòmetres, “mai s’ha d’oblidar que la seguretat és clau des del primer metre”, recorda Luzón.
8. Tot l’maleter: equipatge i objectes en els seients oa la safata del darrere poden convertir-se en projectils en cas d’una frenada o col·lisió.
9. Predicar amb l’exemple: La coherència entre el que es diu i el que es fa és un requisit indispensable per a l’educació, també en seguretat viària. El cinturó és obligatori per a tots i els nens imitaran la conducta dels pares, perquè l’exemple val més que mil paraules.
10. En cas d’accident: Sempre que sigui possible, cal treure els petits d’un cotxe sinistrat a la seva cadira. Excepte riscos imminents, mai fer-ho en braços ja que se’ls podria provocar una lesió greu.
normativa:
Les normes sobre els sistemes de retenció infantil (SRI) són bastant similars a tot Europa, però amb petites variacions segons cada país.
ESPANYA: SRI OBLIGATORI PER ALS MENORS DE MENYS 135 CM. RECOMANABLE FINS ELS 150 CM
SEMPRE ENRERE llevat que el VEHICLE NO disposi DE SEIENTS DARRERE O AQUESTS ESTIGUIN OCUPATS PER ALTRES NENS
FRANÇA: SRI OBLIGATORI PER ALS MENORS DE 10 ANYS
SEMPRE ENRERE llevat que el VEHICLE NO disposi DE SEIENTS DARRERE O AQUESTS ESTIGUIN OCUPATS PER ALTRES NENS
ITÀLIA: SRI OBLIGATORI PER ALS MENORS DE 12 ANYS I MENYS 150 CM D’ALTURA
RECOMANABLE FINS ELS 150 CM
REGNE UNIT: SRI OBLIGATORI PER ALS MENORS DE 12 ANYS I MENYS DE 135 CM
ALEMANYA: SRI MENORS DE 12 ANYS I MENYS DE 150 CM DE ALTURA
RECOMANABLE FINS ALS 14 ANYS UTILITZAR SEIENTS DARRERE
ÀUSTRIA: SRI