Tot i el fort avenç en l’arrencada de l’any, el ritme s’ha reduït de manera significativa amb la instal·lació de 1.534 nous punts de recàrrega d’accés públic en el segon trimestre. Los puntos de recarga instalados, pero no operativos, aumentan hasta 13.792. La suma de todos los puntos instalados alcanza los 61.684, con lo que uno de cada cinco puntos instalados no funciona. El indicador global de electromovilidad español alcanzó una puntuación de 18,7 sobre 100, 1,6 puntos más que el trimestre anterior.L’indicador de penetració vehicle electrificat aconsegueix un creixement notable impulsat pel bon ritme del mercat d’electrificats, que ocupen ja el 16,8% del mercat. L’indicador d’infraestructura de recàrrega també experimenta un augment de 0,3 punts, fins a 11,9 punts.
La infraestructura de recàrrega daccés públic a Espanya manté un bon ritme de desenvolupament. Durant el segon trimestre del 2025, la xarxa de recàrrega ha augmentat un 3%, amb 1.534 nous punts instal·lats segons les dades del darrer Baròmetre d’Electromobilitat elaborat per ANFAC. Amb aquesta xifra ja s’assoleix una xarxa total de 47.892 punts de recàrrega a Espanya. Tot i que és destacable l’esforç per al desenvolupament, el ritme s’ha reduït significativament en comparació del trimestre anterior en què es van instal·lar 7.633 nous punts de recàrrega.
D’altra banda, els punts instal·lats, però no operatius, augmenten fins a 13.782, un 5,5% més que el trimestre anterior (720 punts més). Si aquests punts estiguessin actius, a Espanya hi hauria 61.684 punts de recàrrega d’accés públic, prop de l’objectiu plantejat per ANFAC de comptar amb 64.000 punts per al 2024. Els punts de recàrrega no operatius suposen el 22% de la xarxa de càrrega d’accés públic instal·lada a Espanya. És a dir, un de cada cinc punts instal·lats no funciona.
El baròmetre impulsat per ANFAC també reflecteix que l’indicador global d’electromobilitat (el resultat de la mitjana de l’indicador de Penetració de Vehicle Electrificat i l’Indicador d’Infraestructura de Recàrrega) torna a créixer 1,6 punts respecte a l’exercici anterior, assolint una puntuació de 18,7 sobre el mercat 1 d’aquest electrificats que, amb 62.615 nous turismes matriculats a l’últim trimestre, ha duplicat les vendes respecte al mateix període de l’any anterior. Aquest augment de l‟indicador se situa al mateix ritme de creixement de la Unió Europea, però encara lluny de la mitjana del continent que es registra 32,3 punts sobre 100.
Per regions, Madrid, Navarra i Catalunya tornen a encapçalar el rànquing de l’indicador global de comunitats autònomes, situant-se per sobre de la mitjana nacional. Les regions que més han crescut són Madrid (+3,3), Cantàbria (+2), Catalunya i les Illes Balears (+1,6).
A nivell europeu, Noruega i els Països Baixos són els països amb l’indicador global més alt. Per part seva, cal destacar tant el lleuger descens de França, vinculat al lent impuls del mercat electrificat, com el repunt d’Alemanya, que millora en 2,6 punts.
LA PENETRACIÓ DELS VEHICLES ELECTRIFICATS AVANÇA A BON RITME
El segon trimestre del 2025, l’indicador de mercat de vehicles electrificats a Espanya augmenta en 2,8 punts fins a situar-se en 25,4 sobre 100. Un increment significatiu, superior a la mitjana de la Unió Europea, que s’ha potenciat per l’augment d’oferta impulsat per les marques i l’ampliació del pla MOVES III.
Pel que fa a les dades per comunitats autònomes, Madrid torna a liderar el rànquing amb 42,5 punts, seguit de Navarra (32,4), Catalunya (27,5) i el País Valencià (25,4). Entre les regions que més han crescut trobem Madrid amb 6,2 punts més, seguida de Cantàbria (+2,8 p.) i Balears i Galícia (+2,8 p. en ambdós casos). Per contra, les regions que menys han crescut han estat Ceuta i Melilla i les Canàries.
Si mirem Europa, la mitjana millora en 1,9 punts, cosa que la situa en 41,1 punts sobre 100, malgrat la caiguda a França d’1 punt. Noruega continua com a líder indiscutible i avança en l’electrificació dels seus vehicles (+6,1 punts respecte al primer trimestre del 2025). També cal destacar l’augment d’Alemanya (+4,2 punts) i del Regne Unit (+3,5 punts). En el cas espanyol, s’ha aconseguit retallar distància, però continua mantenint-se lluny de la mitjana europea. El nostre país segueix a la cua d’Europa quant a penetració del vehicle electrificat, posicionant-se un trimestre més només davant d’Itàlia (21,4), la República Txeca (21,1) i Hongria (20,7).
LA INFRAESTRUCTURA DE RECÀRREGA AUGMENTA, PERÒ ARRENTITZA LA SEVA PROGRESSIÓ
Espanya continua avançant en l’indicador d’infraestructura de recàrrega, però a un ritme menor en comparació del trimestre passat, ja que només avança tres dècimes i registra 11,9 punts. Per regions, Castella i Lleó torna a liderar el rànquing amb 19,1 punts, seguida per Cantàbria (17,1) que escala una posició, Navarra (17 p.) i Catalunya (16,3 p.), que es manté quarta al rànquing. No obstant, el creixement més gran es registra a Astúries (+1,2 p.), seguida de Castella-la Manxa i les Canàries, totes dues amb un creixement de set dècimes.
A nivell europeu, la disponibilitat de punts de recàrrega d’accés públic creix a un ritme més alt (+1 punt) i se situa en els 23,4 punts. Els països a la cua al desplegament d’infraestructura com Espanya (+0,3 p.) registren avenços moderats davant els líders com els Països Baixos (+2,6 p.) o Noruega (+11,8 p.).
LA PRESÈNCIA DE CÀRREGA RÀPIDA DE MÉS DE 150kW S’ESTANCA
La xarxa de recàrrega ràpida (a partir de 150 kW) representa el 9,1% de la xarxa total, el 0,6% més que el trimestre anterior, amb un total de 4.379 punts. En aquests tres darrers mesos, s’han obert al públic 371 punts de recàrrega a partir de 150 kW.
Aquesta dada mostra que la necessitat daugmentar aquesta xarxa dalta potència continua vigent. El desplegament d’aquest tipus d’infraestructura, que permet recàrregues similars al proveïment d’un vehicle de combustió interna, és vital per al desplegament del vehicle elèctric, i també per impulsar l’electrificació dels vehicles pesants per al transport de mercaderies i persones, completament paralitzada per la manca de suports i visibilitat de plans.
D’altra banda, des d’abril d’aquest any s’han instal·lat 1.085 punts de recàrrega amb una potència de 22 kW o inferior. Aquests tipus de carregadors continuen representant gairebé el 70% de tota la xarxa de punts de càrrega d’accés públic del país. Sens dubte, una dada menys favorable per al desplegament del vehicle elèctric a Espanya, tenint en compte que la tecnologia actual dels vehicles lleugers de bateries ja es presenta amb potències de càrrega superiors a 100kW i s’anirà incrementant amb la introducció dels nous models.
José López-Tafall, director general d’ANFAC, ha assenyalat que “el progrés de l’electrificació avança a bon ritme. És una dada positiva que tant mercat com el desenvolupament d’infraestructura de recàrrega continuïn creixent. Aquest és el camí a seguir, però no per això ens podem conformar amb aquest ritme, cal seguir accelerant. Espanya avança, però ens avancem, però la mitjana europea, on estan els mitjans de comunicació situa lluny. I els terminis amb què hem de mesurar-nos són els fixats per la regulació, no pel mercat.
En aquest sentit, López-Tafall ha destacat que “tant el sector com el mateix usuari han demostrat que vol adoptar l’electromobilitat. Quan s’impulsen mesures positives al voltant d’aquest, com és la renovació del MOVES, l’augment de la xarxa de recàrrega disponible o l’enorme esforç de les marques per oferir una major oferta més accessible i assequible tenen més impacte per a estimular. hem de créixer al ritme accelerat que imposa la regulació. Per això cal treballar en mesures amb més impacte, com la millora del MOVES amb ajudes directes, una fiscalitat que incentivi la compra i, sobretot, evitant missatges en contra del vehicle privat, sigui la tecnologia que sigui, que puguin confondre i generar soroll innecessari que no beneficiïn aquesta transició”.