Per estalviar energia a les nostres llars recordem sempre que el millor és posar el rentaplats o la rentadora només quan són plens. Per què no apliquem aquesta mateixa filosofia als desplaçaments als centres de treball i estudi? Com més ocupants, menys cotxes i menys contaminació, aquest és el principi del cotxe compartit també en trajectes quotidians.
“Al 80-85% dels vehicles que es mouen en hora punta hi va una sola persona. Moure 1.000 quilos per traslladar una persona és un disbarat. Si aconseguim posar dues persones a cada vehicle: meitat de vehicles, meitat de consum de combustible, meitat d’emissions… Tots hi sortim guanyant. Aquest és el repte”. Aquesta reflexió del director de la DGT, Pere Navarro, resumeix l’escenari a què s’enfronta la mobilitat urbana en aquests moments.
Per reduir el nombre de cotxes que circulen al mateix temps a la ciutat calen mesures coordinades: augmentar el transport públic, incentivar la mobilitat activa, preparar les infraestructures per potenciar una major ocupació -amb la construcció de carrils especials- i compartir el vehicle privat , perquè hi viatgen més persones per trajecte (una mesura coneguda pel seu terme en anglès, carpooling).
La clau: compartir
Aquesta última és una de les alternatives més estudiades i considerada més eficient, i que es pot incorporar tant als Plans de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS), com als futurs plans de mobilitat per a les empreses i grans centres d’activitat, que recull l’Avantprojecte de Llei de Mobilitat Sostenible.
El sistema es basa a facilitar el contacte entre treballadors que facin el mateix camí i fer atractiva aquesta manera de moure’s a través d’incentius que potenciïn un canvi en l’ús del vehicle particular.
Mobilitat urbana
La pràctica de la gestió de la mobilitat urbana està abandonant el criteri de plantejar més infraestructures per fer més èmfasi a optimitzar l’aprofitament de les ja existents, i començar a mesurar-ne la capacitat no pels vehicles que es mouen, sinó pel nombre de persones que transporten.
En aquest sentit, per potenciar l’ús compartit del vehicle particular en els trajectes quotidians cal transmetre que hi haurà una consideració diferent per a un mateix automòbil depenent del nombre d’ocupants. Amb aquesta base i per analitzar quin tipus d’incentius es poden oferir, operadors de serveis de cotxe compartit i administracions han celebrat dues cites aquesta tardor: la primera, a Barcelona el 21 d’octubre sota el títol “Potenciant la mobilitat amb vehicles d’alta ocupació” . La segona, a Madrid, el 20 de novembre, organitzada per la DGT durant el Global Mobility Call.
Aprofitar les infraestructures
Pel que fa a les infraestructures públiques, ja l’any 2000 el catedràtic d’Urbanística i Ordenació del Territori Julio Pozueta, a la seva feina ‘Mobilitat i planejament sostenible’ plantejava diverses opcions: reservar o construir carrils i accessos especials per a vehicles amb un mínim d’ocupants;preveure llocs on es puguin omplir els vehicles compartits, deixant aparcats la resta d’automòbils, a punts estratègics d’accés a la xarxa d’autovies i autopistes; i reservar places d’aparcament, o la reducció del cost, per a vehicles altament ocupats, a llocs centrals, concentracions terciàries i d’ocupació, universitats, hospitals, etc.
D’aquestes, Espanya ha apostat en algunes ciutats pels anomenats bus-vao: “El que es vol potenciar és que els vehicles no vagin amb un sol ocupant, i s’ha demostrat que els carrils bus-vao incentiven l’ús compartit dels vehicles ”, assegura Ana Blanco, subdirectora adjunta de Circulació de la DGT.
La bonificació als peatges a vehicles amb més d’un ocupant, com fa Abertis, o les subvencions directes als trajectes, tant per als conductors com per als ocupants del cotxe compartit, es presenten també com una palanca de canvi que faciliti aquest tipus de mobilitat.
En aquest darrer cas la idea és una mena de “cofinançament” del cost, tal com es fa al projecte pilot per promoure l’ús compartit del cotxe en els desplaçaments a la feina que el CEA (Centre d’Estudis Ambientals) i l’Ajuntament de Vitòria-Gasteiz van posar en marxa el 2023 amb la plataforma de l’empresa Karos (veure suport adjunt).
Més seguretat
A més, compartir cotxe pot redundar més seguretat viària, perquè hi ha menys vehicles i perquè la responsabilitat del conductor també creix, afirma Florent Bannwarth (director d’Operacions de BlaBlaCar Iberia). Així, en una enquesta entre usuaris de la plataforma BlaBlaCar Daily, el 75% dels conductors van assegurar seguir més les normes vials quan van acompanyats i el 84% es confessava més atent en aquests viatges compartits (6 milions de trajectes el 2023 utilitzant aquesta aplicació ).
També el servei sota demanda, com ara taxis i VTC, ofereix opcions per compartir viatge. Uber parla de 150.000 usuaris que des del maig han compartit el viatge a Madrid, cosa que també és possible ja en trajectes a l’aeroport.
En resum, a l’equació entre eficàcia, cost i impacte mediambiental dels mitjans de transport per arribar a la feina, l’ús del vehicle privat està entre els que obtenen pitjors resultats. Cosa que es pot revertir apostant per augmentar l’ocupació dels vehicles en desplaçaments quotidians. Per aconseguir-ho cal la informació i la conscienciació, els incentius que el facin atractiu i infraestructures que potenciïn la circulació amb més ocupants.
Susana Gómez, exsubdirectora adjunta de Vehicles de la DGT: “L’obligatorietat, per si sola no n’hi ha prou”
La Llei de Mobilitat Sostenible representa una oportunitat única per racionalitzar els desplaçaments fins a la feina. Tot i això, l’experiència de Catalunya i el País Basc, que van implementar abans que ningú l’exigència a les empreses de plans de mobilitat sostenible, evidencia que l’obligatorietat per si sola, no sempre assegura resultats si hi ha barreres a la implantació d’algunes solucions, com relatives a vehicles d’alta ocupació. Aspectes com deixar de considerar el transport laboral com una retribució en espècie; eliminar restriccions a la contractació de serveis de bus compartit entre empreses oa la comercialització per places, poden ser bones eines per fer real una mobilitat laboral més segura i respectuosa amb el medi ambient. Un exemple és el tractament que reben aquests serveis al Regne Unit o Portugal, on els plans no són obligatoris. De fet, al país veí es contracten tres vegades més serveis de transport laboral que a Espanya, encara que té cinc vegades menys població. Aquestes mesures, que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència ja va reclamar el 2022, permetrien que el transport laboral actués com a palanca per millorar la mobilitat sostenible, allà on no es disposen de bones solucions de transport públic. En aquest sentit, és el moment d’aprofitar la nova regulació per potenciar decisivament els plans de mobilitat als centres de treball i afavorir opcions com ara el bus compartit o les dirigides a augmentar l’ocupació dels vehicles privats en els trajectes quotidians.