BMW fa el següent pas cap al vehicle definit per programari (SDV). Concentració de la potència de càlcul per a les funcions clau del vehicle a quatre ordinadors. Arquitectura de mall de cables zonal un 30% més lleuger i amb 600 metres menys de cablatge. La tecnologia s’adapta a tot tipus de motorització. Arquitectura de programari flexible i orientada al futur des del xip del vehicle fins al núvol.

El Grup BMW és el primer fabricant d’automòbils que llença un sistema nerviós digital de desenvolupament completament nou per a tots els segments i variants de propulsió. És més intel·ligent, potent i eficient, i s’implantarà per primera vegada als models de la Neue Klasse. Quatre ordinadors d’alt rendiment, també anomenats “Supercervells”, consoliden la potència de càlcul per a les funcions més importants per al client: infoentreteniment, conducció automatitzada, dinàmica de conducció i funcions bàsiques com l’accés al vehicle, la climatització i el confort. Aquests quatre ordinadors proporcionen més de 20 vegades la potència de càlcul que la generació actual de vehicles i ja estan dissenyats per a les properes actualitzacions de programari i funcions, incloses les experiències del client potenciades per intel·ligència artificial. “L’obertura tecnològica és la clau de l’èxit de BMW. Començant pel primer model de la Neue Klasse, desplegarem la seva tecnologia en tota la futura gamma de models, en tots els segments i en totes les motoritzacions. Això també s’aplica a la nostra arquitectura electrònica de nou desenvolupament, composta per ordinadors potents i plataformes de programari altament interconnectades. Aquesta arquitectura ens permet desenvolupar el desenvolupament del vehicle i del programari. L’avantatge: ara més que mai, tots els futurs models BMW es mantindran digitalment al dia mitjançant actualitzacions remotes de les generacions de vehicles següents”, afirma Frank Weber, Conseller de Desenvolupament de BMW AG.
Un component fonamental del sistema nerviós digital és el mall de cables radicalment simplificat. Es basa en l’anomenada arquitectura de mall de cables zonal, que utilitza 600 metres menys de cablejat i aporta un 30% d’estalvi de pes en comparació de la generació anterior. El mall de cables es divideix en quatre zones: frontal, central, del darrere i sostre. Els ordinadors estan connectats mitjançant connexions de dades d’alta velocitat a unitats de control més petites, els controladors zonals, que gestionen i consoliden el flux de dades de l’electrònica dins i fora de les zones. Així, el cablejat del vehicle està relacionat amb les zones i pot ser més curt, fi i lleuger.

Dissenyat originalment com a vehicle militar, el llegendari Jeep Willys es va forjar una reputació de polivalència i robustesa que va començar a despertar un gran interès lluny dels camps de batalla.

El 1945, després de la fi de la Segona Guerra Mundial, es va llançar una versió civil d’aquest automòbil, el Jeep CJ, que va saber adaptar-se a la vida diària de milions de persones per convertir-se en un èxit instantani. Naixia la llegenda.
Amb el CJ, l’esperit Jeep va transcendir el món militar per portar els avantatges del 4×4 al públic general, propiciar el naixement dels SUV, amb el Willys Wagon i portar aquesta filosofia a segments premium amb els Wagoneer i Grand Cherokee oa carrosseries compactes amb el Renegade i l’Avenger.

Tenir perícia al volant pot ser sinònim de bon pilot al circuit, però no a la carretera. Per optar a aquest títol cal manejar el respecte, pujar un parell de marxes l’empatia i accelerar l’autocontrol.

La paraula civisme procedeix del llatí civis (ciutadà) i s’associa avui dia al conjunt de valors que permeten a les persones compartir un espai comú respectant les normes de convivència. Al trànsit, les regles estan escrites, però l’actitud és, moltes vegades, tan important com les lleis. Una cosa és clara, si compleixes aquest decàleg, estaràs apostant per la teva seguretat i la de la resta d’usuaris.

Coneix i compleix les normes
Les carreteres espanyoles són plenes de persones que no compleixen les normes, com demostra el nombre de denúncies tramitades per la Direcció General de Trànsit (DGT) a l’any (més de 5 milions el 2023). Davant d’aquesta realitat, ens preguntem: incomplim per desconeixement? Aquesta hipòtesi té un cert suport si atenem l’estudi elaborat per l’Institut de Recerca en Trànsit i Seguretat Viària (INTRAS) el 2009, en què va reexaminar del permís B més de 2.000 conductors. El 96,5% va suspendre, la majoria amb més de la meitat de les preguntes fallades. Més recent (2024), és un informe de Línia Directa que assegura que gairebé la meitat dels conductors desconeix que ja no està permès (des del març del 2022) sobrepassar en 20 km/h el límit de velocitat de la via per fer un avançament en una carretera convencional.

María Collado, psicòloga del trànsit i la seguretat viària, i educadora en cursos de recuperació de punts, afegeix un matís: “Una cosa és conèixer la norma i una altra és entendre-la. En molts incompliments veiem un desconeixement del perquè serveixen algunes normes”. Per part seva, Patricia Pérez Fernández, psicòloga de l’Observatori Nacional de la Seguretat Viària (ONSV) de la DGT, apunta a una desobediència ‘conscient’: “Les normes s’incompleixen quan es percep que la mesura no té una justificació adequada o és desproporcionada ”.

Ja sigui per desconeixement o per desconfiança, infringir les normes de trànsit és una decisió que no només afecta el que ho fa. Com recorda la psicòloga María Collado: “Complir les normes és l‟única garantia de convivència vial que tenim. Si no ho fem, no podem preveure el comportament dels altres ni anticipar-nos a situacions de risc”.

Estar concretat al 100% a la carretera

Si les distraccions sempre han estat rellevants en la sinistralitat, les noves tecnologies han acabat per enfilar-les com a factor concurrent més representat en els accidents mortals. El 2023, van estar presents en el 30%.

I el pitjor és que és un problema enorme que segueix creixent. A la darrera campanya especial de control i vigilància de la DGT dedicada a les distraccions (octubre del 2024), el percentatge de conductors denunciats va augmentar un 10% davant l’any anterior. Gairebé la meitat de les denúncies va ser per conduir amb el mòbil a la mà.

Per a Luis Montoro, catedràtic de Seguretat Viària de la Universitat de València, hi ha tres grans grups de distraccions: “Les que provenen de l’entorn del conductor, cada cop més complex; les que procedeixen del subjecte, com l’estrès, els problemes personals, familiars o socials; i, en tercer lloc, les que procedeixen de les noves tecnologies, tant les que equipen els vehicles (navegador, ADAS….) com, especialment, el telèfon mòbil, un disparador mortal de distraccions. La formació i el coneixement de les causes i els riscos són la millor estratègia per prevenir-les”.

Ser respectuós amb tots amb tots els usuaris

La profusió de mitjans de transport unipersonals i col·lectius, privats i públics, unit al funcionament dels algorismes de les xarxes socials, han impulsat una “guerra” de tots contra tots al trànsit. Cotxes contra bicis, bicis contra cotxes, motos contra cotxes, vianants contra patinets… Sovint se’ns oblida un concepte bàsic per a la seguretat: el respecte pels altres. “Hem d’entendre que tots tenim el mateix dret a circular per les vies”, adverteix María Collado. El més perillós és quan aquesta confrontació es trasllada a la carretera, oblidant “la nostra obligació d’apreciar el dret a la vida dels altres”.

En el respecte mutu es basa la campanya “CONvivència Vial Urbana”, presentada per la Fundació Espanyola per a la Seguretat Viària (FESVIAL) i l’empresa de transport de passatgers Alsa, amb el suport de la Direcció General de Trànsit. Pel vicepresident de FESVIAL, Ignacio Lijarcio, “el trànsit representa les manifestacions de la societat, i el que veiem avui sovint són conductes molt individualistes. Jo com a vianant, jo com a usuari de patinet, jo com a conductor… i tot el que no sigui el meu dret no m’agrada”.

Tots aquests “jo” són incompatibles amb la convivència pacífica. “Hem de començar a pensar en el ‘nosaltres’, perquè no sempre podem segregar vies, hem d´aprendre a compartir els mateixos espais amb diferents tipus d´usuaris”. Com? “No és fàcil, el model ha canviat molt en poc temps, però hem de fer una feina conjunta com a societat, i des de les autoritats, a més de sancionar, conscienciar amb campanyes adreçades a tots els usuaris”, puntualitza Lijarcio.

No conduir de manera agressiva

L’estrès, l’ansietat, la vida accelerada… Són constants de la nostra societat. I quan ens posem al volant, tot això es pot convertir en hostilitat. L’informe “Influència de l’agressivitat en els accidents de trànsit”, publicat el 2018 per la Fundació Línia Directa, en col·laboració amb l’INTRAS, afirma que l’agressivitat multiplica per 10 el risc de tenir un sinistre vial greu amb víctimes i per 30 el de patir un accident amb ferits greus.

Per a la psicòloga de l’ONSV, Patricia Pérez, la conducció pot disparar determinades emocions i desencadenar més agressivitat: “Pot empitjorar aquesta situació emocional per elements que poden suposar una font d’estrès, com els embussos o la dificultat per aparcar. L’estrès encoratja tant la percepció com la presa de decisions i augmenta la probabilitat de patir una distracció o provocar una situació hostil”.

Sovint, a l’origen d’aquesta hostilitat -tan perillosa per al trànsit- hi ha la sensació que la culpa és aliena: “És més senzill jutjar les accions dels altres que fer autocrítica, ja que si la fem el concepte d’un mateix pot empitjorar”, explica Pérez Fernández.

La psicòloga de l’ONSV destaca la importància de saber detectar aquestes situacions que poden condicionar la nostra conducció, i recomana, per minimitzar-les, “tenir una higiene de son positiva, un estil de vida saludable i organitzar les sortides amb prou marge”.

S’empàtic amb els altres

L’empatia és la capacitat d’identificar-se amb algú i compartir els seus sentiments, segons el diccionari. Però, per què hem de ser empàtics al trànsit? Per a Patricia Pérez: “És un dels aspectes més importants, ja que les conductes antisocials generen sinistres vials”. Ser empàtic és vital, suggereix María Collado: “Compartim la via, però també la vida i els riscos. Dels nostres actes en derivaran conseqüències físiques, econòmiques, familiars, legals… potser irreversibles”.

Si ens hi va la vida, per què no som empàtics? Segons Patricia Pérez, “el vehicle, sobretot el cotxe, genera un grau d’anonimat i una distància emocional respecte als altres que permet que els nostres impulsos s’expressin amb menys autocontrol. Està demostrat que persones que en el dia a dia mostren nivells adequats d’empatia, en una situació de trànsit en mantenen una conducta mancada”.

Ser empàtic és també ser comprensiu amb les circumstàncies alienes: “Potser el del davant va més lent perquè té una circumstància personal que li impedeix anar més ràpid, i que, en qualsevol cas, hauríem de tolerar”, aclareix Pérez.

Tenir consciència sostenible

La visió principal de l’Estratègia de Seguretat Viària 2030 de la DGT és consolidar una cultura de la mobilitat segura cap a l’objectiu final que cap persona resulti morta ni ferida greu per sinistres vials l’any 2050. Aquesta estratègia se sustenta en diversos principis, entre ells el de la seguretat sostenible, entesa com el dret de la ciutadania a moure’s en unes condicions adequades i segures, amb el mínim impacte ambiental possible.

Cal garantir que totes les persones puguin desplaçar-se de manera sostenible, activa i segura, sense que aquesta mobilitat perjudiqui el seu entorn natural. Però la sostenibilitat és més: “És assegurar un flux de vehicles i persones que permeti una mobilitat àgil, i un repartiment just de l’espai públic, a més d’un consum contingut de recursos”, adverteix Ignacio Lijarcio, de FESVIAL. Això vol dir aparcar el cotxe? “No a tot arreu -aclareix- tenen més opcions. Però a les ciutats i poblacions de certa mida, on sí que n’hi ha, podem començar a pensar que no necessitem el cotxe per a tot, hi ha transport públic, podem caminar, anar amb bici, hi ha altres formes de desplaçar-se amb les que podem estalviar i fins i tot arribar abans, no emetem gasos i no ocupem espai. I el mateix per anar a la feina, on hi ha opcions com compartir vehicle”.

Protegeix els usuaris vulnerables

Segons el balanç de sinistralitat vial del 2023, el 53% de les víctimes mortals van ser usuaris de mitjans vulnerables, col·lectius sobre els quals la DGT -i altres entitats de la seguretat viària- porta posant el focus durant anys a causa de la menor protecció amb què s’enfronten a les vicissituds del trànsit. “A les ciutats, per exemple, compartim espais amb bicicletes o patinets de repartiment que porten una velocitat reduïda. Per molta pressa que tinguem, cal cuidar-los de forma especial, perquè qualsevol contratemps pot tenir conseqüències greus per a ells”, afirma Ignacio Lijarcio.

També són vulnerables les persones “que tenen mobilitat reduïda, o que van amb un carretó de nadó, o que necessiten qualsevol suport (bastons, caminadors…) per moure’s. Igual que amb la gent gran que condueixen i no tenen les mateixes qualitats. Cal portar el compliment de la norma a la diversitat funcional que pot tenir cadascun dels perfils amb què interactuem. La tolerància, el respecte i la solidaritat han de ser presents al trànsit”, conclou Lijarcio.

Practicar la conducció preventiva

Més que un comportament cívic, és un ‘súper poder’. La conducció preventiva -o defensiva- ens protegeix a nosaltres i, de passada, els que estan al nostre voltant. Com explica Juan Ignacio Serena, Coordinador Especialista de Formació de la DGT: “És una conducció basada en l’observació, centrar la nostra atenció en tots els estímuls que resultin rellevants i que puguin afectar tant la nostra seguretat com la de la resta d’usuaris de la via”.

La paraula clau és anticipació: “Avançar-se a possibles incidents, que, amb més o menys probabilitat, puguin ocórrer, i estar preparat per prendre la decisió correcta que ens ajudi a resoldre la situació per evitar problemes”.

La conducció preventiva requereix tenir mirada curta i llarga alhora, concentració i capacitat per valorar diferents escenaris alhora. Serena ens posa un exemple paradigmàtic: “Si en una rotonda amb diversos carrils circulem pel situat més a la dreta, és fonamental controlar els vehicles que s’aproximin des del nostre flanc esquerre. És probable que algun abandoni la rotonda des dels carrils interiors sense senyalitzar, tallant la nostra trajectòria, per la qual cosa hem de tenir màxima atenció al nostre mirall esquerre, per la seva velocitat i trajectòria podem intuir el que pretenen fer”, conclou.

Sempre intenta donar la teva millor versió al volant

Si un dia hem dormit poc i malament, podem rendir una mica pitjor a la feina, oblidar-nos d’una cita al dentista o faltar al gimnàs. Res greu. Però en la conducció, la manca de somni ens pot costar car. La somnolència és present entre el 15 i el 30% dels sinistres vials, i en aproximadament un 7% dels accidents mortals. Això, en un país on el 30% de la població pateix algun trastorn del son. En termes de capacitats al volant, el somni o la fatiga significa que necessitem més temps per reaccionar, prenem pitjors decisions, som més agressius i ens distreim més. Mermes que podríem evitar amb alguna hora més de son.

Menció a part mereix l’alcohol, segon factor concurrent en sinistres vials mortals a Espanya el 2023. Segons els càlculs de l’INTRAS, des del 1950 fins als nostres dies, unes 100.000 persones haurien mort al nostre país per culpa de la ingesta d’alcohol a la conducció. El problema, diu Luis Montoro, és que “l’alcohol és molt present al nostre entorn social; i pensaments com ‘jo controlo, encara que m’hagi pres unes cerveses’; o ‘he conduït moltes vegades després de beure i no ha passat res’ són el preludi d’una tragèdia”. “A això s’hi afegeix –puntualitza– un problema molt greu: és possible que a Espanya tinguem uns quatre milions d’alcohòlics o bevedors excessiu-habituals. Aquestes persones són “malalts” als que cal posar en tractament”.

Es conscient de les teves limitacions

Tots hem escoltat algun valent fardar sobre les seves qualitats al volant per arribar d’un lloc a un altre en menys temps que la resta. Pot ser que la majoria, ‘obligats’ per les presses, hàgim trepitjat l’accelerador més del permès més d’una vegada, creient que no ens pot passar res. Aquest excés de confiança és fatídic. El 2023, la velocitat va ser el tercer factor concurrent (24%) més citat en els informes de sinistres mortals. Un vell problema, amb nous arguments: “La velocitat és un valor en totes les facetes de la nostra societat. I això es fica als vehicles, que per les seves tecnologies i el bon estat de les vies no ens produeixen sensació de velocitat. No som conscients de les forces brutals que desencadena la velocitat: a 50 km/h l’impacte és com caure amb el cotxe des del tercer pis; o en un xoc frontal a 80 km/h, el més probable és que puguin morir tots”, explica Luis Montoro.

Massa persones segueixen sense donar-se per al·ludides. Per què pensem que no ens passarà a nosaltres? “Té a veure amb la supervivència, seria inviable pensar constantment que ens passarà alguna cosa. I això, que té la seva part positiva, ens pot jugar males passades en el trànsit si assumim riscos objectius”, aclareix María Collado, que troba més respostes en l’evolució humana: “Estem dissenyats per moure’ns entre 4 i 15 km/h, a aquesta velocitat el nostre cervell ho percep tot. Avui dia, la tecnologia ens permet moure’ns a 120 km/h, però a aquesta velocitat el nostre cervell pot cometre errors. Tot i això, el meu biaix cognitiu em fa creure que sí, que puc córrer a qualsevol velocitat”.

El democar elèctric Renault Filante Record 2025 pretén maximitzar l’eficiència energètica per establir un rècord de consum i autonomia amb una bateria amb la mateixa capacitat que la de Scenic E-Tech elèctric (87 kWh).

Renault Filante Record 2025 és un monoplaça d’esmolat disseny pensat per a la recerca de l’eficiència. Compte amb unes dimensions mai vistes: 5,12 metres de llarg, 1,19 m d’alt i un pes de tan sols 1.000 kg.
Autèntic laboratori de tecnologies, materials i innovacions al servei de la marca, Renault Filante Record 2025 va rebre un muntatge de pneumàtics únic per reduir els fregaments, a més de les tecnologies de direcció i frenada “steer by wire” i “brake by wire”.
Renault Filante Record 2025 s’inspira en 40 CV Des Records de 1925 i Étoile Filante de 1956, que van establir rècords històrics per a la marca. S’exposarà al saló Rétromobile de París del 5 al 9 de febrer del 2025 abans de sortir a conquerir un rècord d’eficiència durant el primer semestre.

Un total de 180 persones han mort a la xarxa viària catalana, un 21% menys que el 2023 i un 26% menys que el 2019. L’AP-7 registra 6 morts, 9 menys que el 2023.

El Servei Català de Trànsit (SCT) informa que aquest 2024 han perdut la vida 180 persones en 165 accidents mortals a la xarxa viària de Catalunya. Durant el mateix període del 2023, van morir 227 persones en 209 sinistres mortals, el que suposa una reducció del 21% de les víctimes mortals. Si ho comparem amb el 2019 (any de referència per al compliment d’objectius), període en què van morir 242 persones en 228 sinistres, la reducció és del 26%. Tanmateix, en aquest 2024, s’han registrat 1.683 persones ferides greus en accident de trànsit, que són un 2,3% menys que el 2023.

Balanç de la sinistralitat 2024 a la xarxa viària interurbana

Aquest 2024 han perdut la vida 136 persones en 121 accidents mortals a la xarxa viària interurbana de Catalunya. Durant el mateix període del 2023, van morir 152 persones en 136 sinistres mortals, el que suposa una reducció de l’11% de les víctimes mortals. Si ho comparemamb el 2019 (any de referència per al compliment d’objectius), període en què van morir 175 persones en 161 sinistres, la reducció és del 23%. Tanmateix, en aquest 2024, s’han registrat 804 persones ferides greus en accident de trànsit, que són un 12% més que el 2023.

Quasi la meitat són vulnerables

El balanç del 2024 de víctimes que pertanyen als col·lectius vulnerables (motoristes, ciclistes, vianants i conductors de vehicles de mobilitat personal) suposa gairebé la meitat del total de morts (45,5%). En concret, han mort 47 motoristes (7 menys que l’any passat), 8 vianants (5 menys que el 2023), 6 ciclistes (2 més que l’any passat) i 1 usuari de vehicles de mobilitat personal (VMP). La proporció de motoristes morts respecte al total de víctimes continua sent d’una tercera part, en concret, un 34,5% i se situa en valors pròxims als d’ocupants de turismes (amb 53 morts).

D’altra banda, per tipologia de vehicle cal destacar que el 2024 es manté un augment en la sinistralitat de les furgonetes. De l’1 de gener al 31 de desembre, han mort 13 persones que viatjaven en furgoneta. El 2023 només es va registrar una víctima mortal; en canvi, el 2019 hi va haver 9 morts en aquest tipus de vehicle.

Pel que fa al tipus de sinistre, dels 121 accidents mortals, 44 han estat accidents amb un sol vehicle implicat i la resta s’hi ha vist implicat més d’un vehicle. D’aquests, 30 han estat xocs frontals però també hi ha hagut 16 xocs laterals i 15 encalçaments, entre d’altres.

Reducció de la sinistralitat a l’AP-7

Aquest 2024, la sinistralitat a les carreteres catalanes s’ha mostrat molt dispersa. No obstant, la carretera amb major sinistralitat és la C-37, amb 7 víctimes mortals (3 en un mateix accident a Castellfollit del Boix). En segon lloc, amb 6 morts cadascuna, hi ha l’Eix Transversal (C-25), l’N-II, l’N-420 (la qual va registrar també un accident a Riudecols amb tres morts)i l’AP-7. D’aquesta darrera via cal destacar, però, que s’hi manté una reducció de víctimes mortals, amb 9 menys que l’any passat i també 9 menys que en el mateix període del 2019 (abans de la gratuïtat).

Quant a les vies amb major sinistralitat, a continuació se situa la C-32 amb 5 víctimes mortals, i després l’A-2, la C-12, l’N-340 i la C-31, les quals han registrat 4 morts cadascuna.

Sinistralitat masculina i a la tarda

Si analitzem la sinistralitat d’aquest 2024 des del punt de vista del gènere, convé destacar que de les 136 víctimes mortals, 117 eren homes (el 86%)i 19, dones. També entre els ferits greus hi ha majoritàriament homes: dels 803 ferits greus d’enguany, el 76% eren homes i el 24%, dones.

La franges d’edat que acumulen més morts enguany són la de 55 a 64 anys, amb 29 víctimes, i la de 45 a 54 anys, amb 21 morts. La franja d’edat, però, que registra un major augment respecte al 2023 és la d’entre 65 i 74, amb 17 víctimes, un 89% més (9).

Finalment, si analitzem els 136 morts per franja horària, un 50% es van accidentar a la tarda i és la franja que acumula més morts amb 68 víctimes, seguida del matí amb 46. Així mateix, els caps de setmana i festius, amb 70 víctimes, continuen acumulant la meitat dels morts en accident de trànsit a les carreteres catalanes.

Reducció en 3 de les 4 demarcacions

Cal destacar que es manté la reducció de la sinistralitat a la majoria de les demarcacions respecte al 2023.

Barcelona, amb 55 víctimes mortals, continua sent la demarcació amb més mortalitat, tot i que n’ha registrat 9 menys que l’any passat (-14%). Les comarques amb més víctimes han estat el Baix Llobregat i el Bages, amb 9 morts, seguides del Maresme, amb 8. En aquesta demarcació han mort 26 dels 47 motoristes i 7 dels 8 vianants de tot Catalunya.

Tarragona, amb 34 morts, registra un lleuger decrement respecte al 2023, amb 36 morts.Desembre ha estat el mes amb més mortalitat, amb 7 víctimes mortals. El Baix Camp, amb 12 morts representa el 35% de víctimes de tota la demarcació. Cal destacar també que la meitat dels ciclistes morts enguany a les carreteres catalanes han perdut la vida en aquesta demarcació (3 de 6).

Pel que fa a Girona, amb 21 persones finades, 7 menys que el 2023, confirma la tendència en la reducció de la sinistralitat al llarg del 2024. Quant a les comarques gironines, l’Alt Empordà, amb 6 morts i el Gironès, amb 4, són les que han registrat més mortalitat. A les carreteres gironines, han mort 9 motoristes, 1 vianant i cap ciclista.

Per acabar, Lleida, amb 26 víctimes mortals, dues més que el 2023, és l’únic territori on ha augmentat lleugerament l’accidentalitat mortal. Quant a comarques, el Segrià suma quasi la meitat dels morts (11) i el Pallars Sobirà en registra 6. Pel que fa als col·lectius vulnerables, 7 motoristes i 2 ciclistes han mort a les carreteres lleidatanes.

Balanç de la sinistralitat 2024 a la xarxa viària urbana

Aquest 2024 han perdut la vida 44 persones en 44 accidents mortals a la xarxa viària urbana de Catalunya. Durant el mateix període del 2023, van morir 75 persones en 73 sinistres mortals, el que suposa una reducció del 41% de les víctimes mortals. Si ho comparem amb el 2019 (any de referència per al compliment d’objectius), període en què van morir 67 persones en 67 sinistres, la reducció és del 34%. També en aquest 2024, s’han registrat 871 persones ferides greus en accident de trànsit en zona urbana,que són un 13% menys que el 2023.

Mesures previstes

Entre les actuacions previstes pel Departament d’Interior per tal de continuar incidint en la reducció de la sinistralitat, cal destacar:

Mesures relatives al sistema viari

1. Posada en marxa d’un sistema d’IA predictiva informant de risc d’accident a l’AP-7.
2. Instal·lació d’un sistema de velocitat variable a la C-58.
3. Ubicació de 6 nous carros radar que rotaran per 150 punts de la xarxa viària.
4. Increment dels controls durant les tardes i caps de setmana.
5. Intensificació dels controls al sistema viari de l’AP-7 i vies annexes, especialment a la C-32 i a la C-25.
6. Increment dels controls de vehicles pesants a la C-32 nord i C-33.
7. Concentració de l’acció en 550 km de la resta de xarxa viària i que concentren més sinistralitat en accidents amb morts i ferits greus i accidents totals.
8. Foment de reunions periòdiques amb titulars de les vies per la millora de les infraestructures.

Mesures relatives als diferents col·lectius

1. Promoció de campanyes dirigides a: homes, persones majors de 55 anys i velocitat.
2. Foment de la informació viària als centres de reconeixement per >65 anys
3. Continuació del programa per a motoristes Formació 3.0 combinat amb cursos de recuperació de 2 punts
4. Reforç formatiu per conductors de furgonetes en cursos de recuperació de punts del permís.
5. Estendre la formació per a conductors de vehicles pesants.
6. Portar a terme un programa de seguretat viària a les presons usant realitat virtual

Mesures relatives a dies i franges horàries

1. Instal·lació d’un carril bus-motos a la B-23.
2. Establir marcat de traçada de motos en vies motards.
3. Reforç del control de carretera amb motos espiell.
4. Reforçar del dispositiu Uriel de control de motos especialment els caps de setmana.
5. Instal·lació de sistemes d’avís i control de radar específics per a períodes posteriors a restriccions de mobilitat.

El primer BMW Panoràmic iDrive definirà l’experiència a bord del nou model Neue Klasse de BMW, el llançament del qual està previst per a finals del 2025.

Els visitants del proper Saló d’Electrònica de Consum (CES) de Las Vegas s’enduran una sorpresa quan visitin el pavelló de BMW, per gaudir del primer concepte de pantalla i funcionament del BMW Panoràmic iDrive de la Neue Klasse d’una manera “màgica”.Amb aquesta presentació, BMW no només mostra la tecnologia que es presentarà per primera vegada als vehicles Neue Klasse de producció en sèrie, sinó que també torna a establir estàndards per a l’experiència a bord del vehicle amb un enfocament clar a l’orientació del conductor.la seguretat i la personalització.