Tenir perícia al volant pot ser sinònim de bon pilot al circuit, però no a la carretera. Per optar a aquest títol cal manejar el respecte, pujar un parell de marxes l’empatia i accelerar l’autocontrol.
La paraula civisme procedeix del llatí civis (ciutadà) i s’associa avui dia al conjunt de valors que permeten a les persones compartir un espai comú respectant les normes de convivència. Al trànsit, les regles estan escrites, però l’actitud és, moltes vegades, tan important com les lleis. Una cosa és clara, si compleixes aquest decàleg, estaràs apostant per la teva seguretat i la de la resta d’usuaris.
Coneix i compleix les normes
Les carreteres espanyoles són plenes de persones que no compleixen les normes, com demostra el nombre de denúncies tramitades per la Direcció General de Trànsit (DGT) a l’any (més de 5 milions el 2023). Davant d’aquesta realitat, ens preguntem: incomplim per desconeixement? Aquesta hipòtesi té un cert suport si atenem l’estudi elaborat per l’Institut de Recerca en Trànsit i Seguretat Viària (INTRAS) el 2009, en què va reexaminar del permís B més de 2.000 conductors. El 96,5% va suspendre, la majoria amb més de la meitat de les preguntes fallades. Més recent (2024), és un informe de Línia Directa que assegura que gairebé la meitat dels conductors desconeix que ja no està permès (des del març del 2022) sobrepassar en 20 km/h el límit de velocitat de la via per fer un avançament en una carretera convencional.
María Collado, psicòloga del trànsit i la seguretat viària, i educadora en cursos de recuperació de punts, afegeix un matís: “Una cosa és conèixer la norma i una altra és entendre-la. En molts incompliments veiem un desconeixement del perquè serveixen algunes normes”. Per part seva, Patricia Pérez Fernández, psicòloga de l’Observatori Nacional de la Seguretat Viària (ONSV) de la DGT, apunta a una desobediència ‘conscient’: “Les normes s’incompleixen quan es percep que la mesura no té una justificació adequada o és desproporcionada ”.
Ja sigui per desconeixement o per desconfiança, infringir les normes de trànsit és una decisió que no només afecta el que ho fa. Com recorda la psicòloga María Collado: “Complir les normes és l‟única garantia de convivència vial que tenim. Si no ho fem, no podem preveure el comportament dels altres ni anticipar-nos a situacions de risc”.
Estar concretat al 100% a la carretera
Si les distraccions sempre han estat rellevants en la sinistralitat, les noves tecnologies han acabat per enfilar-les com a factor concurrent més representat en els accidents mortals. El 2023, van estar presents en el 30%.
I el pitjor és que és un problema enorme que segueix creixent. A la darrera campanya especial de control i vigilància de la DGT dedicada a les distraccions (octubre del 2024), el percentatge de conductors denunciats va augmentar un 10% davant l’any anterior. Gairebé la meitat de les denúncies va ser per conduir amb el mòbil a la mà.
Per a Luis Montoro, catedràtic de Seguretat Viària de la Universitat de València, hi ha tres grans grups de distraccions: “Les que provenen de l’entorn del conductor, cada cop més complex; les que procedeixen del subjecte, com l’estrès, els problemes personals, familiars o socials; i, en tercer lloc, les que procedeixen de les noves tecnologies, tant les que equipen els vehicles (navegador, ADAS….) com, especialment, el telèfon mòbil, un disparador mortal de distraccions. La formació i el coneixement de les causes i els riscos són la millor estratègia per prevenir-les”.
Ser respectuós amb tots amb tots els usuaris
La profusió de mitjans de transport unipersonals i col·lectius, privats i públics, unit al funcionament dels algorismes de les xarxes socials, han impulsat una “guerra” de tots contra tots al trànsit. Cotxes contra bicis, bicis contra cotxes, motos contra cotxes, vianants contra patinets… Sovint se’ns oblida un concepte bàsic per a la seguretat: el respecte pels altres. “Hem d’entendre que tots tenim el mateix dret a circular per les vies”, adverteix María Collado. El més perillós és quan aquesta confrontació es trasllada a la carretera, oblidant “la nostra obligació d’apreciar el dret a la vida dels altres”.
En el respecte mutu es basa la campanya “CONvivència Vial Urbana”, presentada per la Fundació Espanyola per a la Seguretat Viària (FESVIAL) i l’empresa de transport de passatgers Alsa, amb el suport de la Direcció General de Trànsit. Pel vicepresident de FESVIAL, Ignacio Lijarcio, “el trànsit representa les manifestacions de la societat, i el que veiem avui sovint són conductes molt individualistes. Jo com a vianant, jo com a usuari de patinet, jo com a conductor… i tot el que no sigui el meu dret no m’agrada”.
Tots aquests “jo” són incompatibles amb la convivència pacífica. “Hem de començar a pensar en el ‘nosaltres’, perquè no sempre podem segregar vies, hem d´aprendre a compartir els mateixos espais amb diferents tipus d´usuaris”. Com? “No és fàcil, el model ha canviat molt en poc temps, però hem de fer una feina conjunta com a societat, i des de les autoritats, a més de sancionar, conscienciar amb campanyes adreçades a tots els usuaris”, puntualitza Lijarcio.
No conduir de manera agressiva
L’estrès, l’ansietat, la vida accelerada… Són constants de la nostra societat. I quan ens posem al volant, tot això es pot convertir en hostilitat. L’informe “Influència de l’agressivitat en els accidents de trànsit”, publicat el 2018 per la Fundació Línia Directa, en col·laboració amb l’INTRAS, afirma que l’agressivitat multiplica per 10 el risc de tenir un sinistre vial greu amb víctimes i per 30 el de patir un accident amb ferits greus.
Per a la psicòloga de l’ONSV, Patricia Pérez, la conducció pot disparar determinades emocions i desencadenar més agressivitat: “Pot empitjorar aquesta situació emocional per elements que poden suposar una font d’estrès, com els embussos o la dificultat per aparcar. L’estrès encoratja tant la percepció com la presa de decisions i augmenta la probabilitat de patir una distracció o provocar una situació hostil”.
Sovint, a l’origen d’aquesta hostilitat -tan perillosa per al trànsit- hi ha la sensació que la culpa és aliena: “És més senzill jutjar les accions dels altres que fer autocrítica, ja que si la fem el concepte d’un mateix pot empitjorar”, explica Pérez Fernández.
La psicòloga de l’ONSV destaca la importància de saber detectar aquestes situacions que poden condicionar la nostra conducció, i recomana, per minimitzar-les, “tenir una higiene de son positiva, un estil de vida saludable i organitzar les sortides amb prou marge”.
S’empàtic amb els altres
L’empatia és la capacitat d’identificar-se amb algú i compartir els seus sentiments, segons el diccionari. Però, per què hem de ser empàtics al trànsit? Per a Patricia Pérez: “És un dels aspectes més importants, ja que les conductes antisocials generen sinistres vials”. Ser empàtic és vital, suggereix María Collado: “Compartim la via, però també la vida i els riscos. Dels nostres actes en derivaran conseqüències físiques, econòmiques, familiars, legals… potser irreversibles”.
Si ens hi va la vida, per què no som empàtics? Segons Patricia Pérez, “el vehicle, sobretot el cotxe, genera un grau d’anonimat i una distància emocional respecte als altres que permet que els nostres impulsos s’expressin amb menys autocontrol. Està demostrat que persones que en el dia a dia mostren nivells adequats d’empatia, en una situació de trànsit en mantenen una conducta mancada”.
Ser empàtic és també ser comprensiu amb les circumstàncies alienes: “Potser el del davant va més lent perquè té una circumstància personal que li impedeix anar més ràpid, i que, en qualsevol cas, hauríem de tolerar”, aclareix Pérez.
Tenir consciència sostenible
La visió principal de l’Estratègia de Seguretat Viària 2030 de la DGT és consolidar una cultura de la mobilitat segura cap a l’objectiu final que cap persona resulti morta ni ferida greu per sinistres vials l’any 2050. Aquesta estratègia se sustenta en diversos principis, entre ells el de la seguretat sostenible, entesa com el dret de la ciutadania a moure’s en unes condicions adequades i segures, amb el mínim impacte ambiental possible.
Cal garantir que totes les persones puguin desplaçar-se de manera sostenible, activa i segura, sense que aquesta mobilitat perjudiqui el seu entorn natural. Però la sostenibilitat és més: “És assegurar un flux de vehicles i persones que permeti una mobilitat àgil, i un repartiment just de l’espai públic, a més d’un consum contingut de recursos”, adverteix Ignacio Lijarcio, de FESVIAL. Això vol dir aparcar el cotxe? “No a tot arreu -aclareix- tenen més opcions. Però a les ciutats i poblacions de certa mida, on sí que n’hi ha, podem començar a pensar que no necessitem el cotxe per a tot, hi ha transport públic, podem caminar, anar amb bici, hi ha altres formes de desplaçar-se amb les que podem estalviar i fins i tot arribar abans, no emetem gasos i no ocupem espai. I el mateix per anar a la feina, on hi ha opcions com compartir vehicle”.
Protegeix els usuaris vulnerables
Segons el balanç de sinistralitat vial del 2023, el 53% de les víctimes mortals van ser usuaris de mitjans vulnerables, col·lectius sobre els quals la DGT -i altres entitats de la seguretat viària- porta posant el focus durant anys a causa de la menor protecció amb què s’enfronten a les vicissituds del trànsit. “A les ciutats, per exemple, compartim espais amb bicicletes o patinets de repartiment que porten una velocitat reduïda. Per molta pressa que tinguem, cal cuidar-los de forma especial, perquè qualsevol contratemps pot tenir conseqüències greus per a ells”, afirma Ignacio Lijarcio.
També són vulnerables les persones “que tenen mobilitat reduïda, o que van amb un carretó de nadó, o que necessiten qualsevol suport (bastons, caminadors…) per moure’s. Igual que amb la gent gran que condueixen i no tenen les mateixes qualitats. Cal portar el compliment de la norma a la diversitat funcional que pot tenir cadascun dels perfils amb què interactuem. La tolerància, el respecte i la solidaritat han de ser presents al trànsit”, conclou Lijarcio.
Practicar la conducció preventiva
Més que un comportament cívic, és un ‘súper poder’. La conducció preventiva -o defensiva- ens protegeix a nosaltres i, de passada, els que estan al nostre voltant. Com explica Juan Ignacio Serena, Coordinador Especialista de Formació de la DGT: “És una conducció basada en l’observació, centrar la nostra atenció en tots els estímuls que resultin rellevants i que puguin afectar tant la nostra seguretat com la de la resta d’usuaris de la via”.
La paraula clau és anticipació: “Avançar-se a possibles incidents, que, amb més o menys probabilitat, puguin ocórrer, i estar preparat per prendre la decisió correcta que ens ajudi a resoldre la situació per evitar problemes”.
La conducció preventiva requereix tenir mirada curta i llarga alhora, concentració i capacitat per valorar diferents escenaris alhora. Serena ens posa un exemple paradigmàtic: “Si en una rotonda amb diversos carrils circulem pel situat més a la dreta, és fonamental controlar els vehicles que s’aproximin des del nostre flanc esquerre. És probable que algun abandoni la rotonda des dels carrils interiors sense senyalitzar, tallant la nostra trajectòria, per la qual cosa hem de tenir màxima atenció al nostre mirall esquerre, per la seva velocitat i trajectòria podem intuir el que pretenen fer”, conclou.
Sempre intenta donar la teva millor versió al volant
Si un dia hem dormit poc i malament, podem rendir una mica pitjor a la feina, oblidar-nos d’una cita al dentista o faltar al gimnàs. Res greu. Però en la conducció, la manca de somni ens pot costar car. La somnolència és present entre el 15 i el 30% dels sinistres vials, i en aproximadament un 7% dels accidents mortals. Això, en un país on el 30% de la població pateix algun trastorn del son. En termes de capacitats al volant, el somni o la fatiga significa que necessitem més temps per reaccionar, prenem pitjors decisions, som més agressius i ens distreim més. Mermes que podríem evitar amb alguna hora més de son.
Menció a part mereix l’alcohol, segon factor concurrent en sinistres vials mortals a Espanya el 2023. Segons els càlculs de l’INTRAS, des del 1950 fins als nostres dies, unes 100.000 persones haurien mort al nostre país per culpa de la ingesta d’alcohol a la conducció. El problema, diu Luis Montoro, és que “l’alcohol és molt present al nostre entorn social; i pensaments com ‘jo controlo, encara que m’hagi pres unes cerveses’; o ‘he conduït moltes vegades després de beure i no ha passat res’ són el preludi d’una tragèdia”. “A això s’hi afegeix –puntualitza– un problema molt greu: és possible que a Espanya tinguem uns quatre milions d’alcohòlics o bevedors excessiu-habituals. Aquestes persones són “malalts” als que cal posar en tractament”.
Es conscient de les teves limitacions
Tots hem escoltat algun valent fardar sobre les seves qualitats al volant per arribar d’un lloc a un altre en menys temps que la resta. Pot ser que la majoria, ‘obligats’ per les presses, hàgim trepitjat l’accelerador més del permès més d’una vegada, creient que no ens pot passar res. Aquest excés de confiança és fatídic. El 2023, la velocitat va ser el tercer factor concurrent (24%) més citat en els informes de sinistres mortals. Un vell problema, amb nous arguments: “La velocitat és un valor en totes les facetes de la nostra societat. I això es fica als vehicles, que per les seves tecnologies i el bon estat de les vies no ens produeixen sensació de velocitat. No som conscients de les forces brutals que desencadena la velocitat: a 50 km/h l’impacte és com caure amb el cotxe des del tercer pis; o en un xoc frontal a 80 km/h, el més probable és que puguin morir tots”, explica Luis Montoro.
Massa persones segueixen sense donar-se per al·ludides. Per què pensem que no ens passarà a nosaltres? “Té a veure amb la supervivència, seria inviable pensar constantment que ens passarà alguna cosa. I això, que té la seva part positiva, ens pot jugar males passades en el trànsit si assumim riscos objectius”, aclareix María Collado, que troba més respostes en l’evolució humana: “Estem dissenyats per moure’ns entre 4 i 15 km/h, a aquesta velocitat el nostre cervell ho percep tot. Avui dia, la tecnologia ens permet moure’ns a 120 km/h, però a aquesta velocitat el nostre cervell pot cometre errors. Tot i això, el meu biaix cognitiu em fa creure que sí, que puc córrer a qualsevol velocitat”.