Consorci de Compensació d’Assegurances, l’organisme que respon davant del que està exclòs per l’assegurança

MAPFRE, soci estratègic de la patronal, ens parla de la importància de la figura del Consorci de Compensació d’Assegurances.

Què passa si el teu vehicle és arrossegat per una riuada o si casa teva és negada per una Dana com la que ha assolat el Llevant espanyol? Doncs a Espanya hi ha una figura que s?encarrega d?assegurar i de cobrir allò que l?assegurança, per definició, no cobreix. Es tracta del Consorci de Compensació d’Assegurances (CCS), una institució única de la qual molta gent no n’ha sentit a parlar, excepte en comptades ocasions, quan es produeix un episodi de pluges i vent d’una intensitat inusitada o un terratrèmol, per exemple.

I, tanmateix, cada vegada que es contracta una assegurança, una part -molt petita- del seu cost va a parar a aquesta institució perquè en cas que passi algun dels sinistres contemplats en el seu funcionament els assegurats rebin una indemnització . Això sí, si no estàs assegurat no pensis que el Consorci és una ONG que ho cobreix tot quan passa una catàstrofe.

El Consorci de Compensació d’Assegurances indemnitza sinistres extraordinàries que les asseguradores no cobreixen. Parlem d’una inundació o terratrèmol, per exemple. Les asseguradores exclouen aquests riscos en els seus contractes, però si ocorren i s’està al dia en el pagament de l’assegurança i es compleixen els requisits establerts, serà el CCS qui es faci càrrec de la indemnització.

Entre els riscos extraordinaris que cobreix el CCS hi ha els sinistres produïts per la naturalesa, que són els més rellevants i copen el nombre més gran de casos i d’indemnitzacions. Dins aquests, els produïts per l’aigua ja siguin inundacions o desbordaments de rius, per exemple, són els més nombrosos. Tot i això, també es contemplen tots els sinistres produïts per terratrèmols, sismes submarins, volcans, vents huracanats -que superen els 120 km/hora-, tornados o fins i tot caiguda de meteorits.

El canvi climàtic està causant sinistres que abans no estaven recollits entre aquells dels quals es feia càrrec el CCS com ara nevades potents. El cas més paradigmàtic va ser Filomena, l’any 2021, que va deixar col·lapsat mig país i certament es pot qualificar com a sinistre extraordinari… o algú diria que va ser una nevada ordinària? Doncs en aquest cas, no estava previst que el CCS es fes càrrec d’aquestes indemnitzacions i les companyies d’assegurances van ser les que van assumir aquest cost.

Potser allò que abans eren sinistres extraordinaris comencen a convertir-se en ordinaris, conseqüència del canvi climàtic, i potser és el moment d’analitzar altres sinistres que fins ara no figuraven entre les competències d’aquesta institució.

És possible que vegem un canvi semblant al viscut quan el CCS es va adherir al Pool Espanyol de Riscos Mediambientals. Lògicament, la consciència ambiental ha despertat molt des de la creació d’aquest organisme i des de llavors també s’han incrementat els riscos i la possibilitat de contaminació accidental del medi ambient, alhora que la necessitat i l’obligació de reparar les conseqüències d’aquesta contaminació.

El Consorci de Compensació d’Assegurances és la màxima expressió del que significa mutualitzar el risc. Si no existís, els càlculs actuarials dirien que la probabilitat de patir una riuada o un terratrèmol, per exemple, en una zona determinada és infinitament superior a la resta. Així, qualsevol assegurança de llar, per exemple, en aquesta zona tindria un cost que, gairebé amb tota probabilitat, molta gent no podria pagar. Es mutualitzen així els riscos… i es fa de manera senzilla: un percentatge del cost d’una assegurança de llar, d’automòbils o de riscos industrials va al CCS. Aquesta quantitat molt petita, un percentatge que pot anar del 0,003% a les assegurances de vida i accidents a l’1,63% a les cobertures de danys a ports esportius, serveix perquè quan el CCS hagi d’actuar compti amb recursos per poder indemnitzar per tothom aquests danys. Amb aquestes quantitats, que ni notem a la nostra pòlissa, el capital assegurat pel CCS és immens: 3 bilions d’euros en habitatges i comunitats, gairebé 500.000 milions en comerços o 9 bilions en danys a persones.

És més, segur que no ho sabies. Ni tu ni la majoria dels assegurats no ho coneixem. Però en subscriure una pòlissa amb una companyia d’assegurances es fan dos contractes diferents: un amb l’asseguradora i un altre amb el CCS.

Els altres dos riscos extraordinaris que cobreix el CCS són els ocasionats per violència i els que es deriven de les actuacions de les Forces Armades. Pel que fa als fenòmens ocasionats per la violència, es refereix a actes derivats de terrorisme, rebel·lió, motí o tumult popular. Afortunadament, actualment són comptats els sinistres que s’agrupen sota aquest epígraf.

Els sinistres produïts per les Forces Armades o Cossos de Seguretat han de ser sempre que es produeixin de manera extraordinària en temps de pau.

¿ Quins són els altres àmbits dactuació del CCS?
Actua com si fos una asseguradora qualsevol en cas que, almenys, dues asseguradores no vulguin assegurar-te un risc que estàs obligat a assegurar. L’exemple més clar és l’assegurança d’automòbils assegurança de responsabilitat civil davant els danys que puguin causar a un tercer… però una companyia privada no està obligada a assegurar a tothom que demani. CCS, que sí que està obligat a assegurar aquest risc. La forma d’actuar és com qualsevol altra asseguradora: emet una pòlissa i cobra una prima.

El CCS també actua com un fons de garantia en determinats supòsits, com, per exemple, indemnitzar en cas que un vehicle que no tingués segur causés un accident, produint danys a persones o objectes, o que ho fes un vehicle robat -tot i que estigués assegurat-.

El CCS també és el gestor del fitxer informatiu de vehicle assegurats (FIVA), que permet conèixer la matrícula d’un vehicle quina és l’asseguradora i, per tant, a quina companyia cal sol·licitar la indemnització en cas d’accident entre dos vehicles . I també és l?encarregat d?informar països europeus sobre les asseguradores de vehicles espanyols que estiguin implicats en accidents fora d?Espanya i, al contrari, demanar informació sobre vehicles estrangers que hagin tingut accidents a Espanya.

Així mateix, també compleix altres funcions que, encara que siguin més administratives, tenen també la seva importància. És la liquidació d’entitats asseguradores. Què vol dir això? Quan una asseguradora es declara en suspensió de pagaments o en fallida, és el CCS qui dirigeix ​​i administra aquestes entitats en aquests procediments. Afortunadament, el sector assegurador espanyol gaudeix de bona salut i aquesta no és la funció primordial d’aquest organisme.

Una institució amb més de 80 anys
Tot i que es conegui poc, aquesta figura no és de creació recent. Avui està adscrit al Ministeri d’Economia, Comerç i Empresa, però cal remuntar-se a l’any 1941 per trobar-ne l’origen. Va ser llavors quan es va crear el Consorci de Compensació de Riscos de Motí, després de la Guerra Civil Espanyola, i que va cobrir alguns dels sinistres més importants que van tenir lloc a la dècada dels anys 40 del segle passat: incendis a Santander, Canfrac (Osca) o El Ferrol (La Corunya), l’explosió del polvorí de l’Armada a Cadis l’any 1947 o la del polvorí d’Alcalá de Henares (Madrid), un any després. Serà el 1954 quan se senten les bases del que avui és el CCS, establint-se ja amb caràcter permanent i amb unes funcions pràcticament invariables, fins als darrers anys del segle XX, quan entra a formar part del Pool Espanyol de Riscos Mediambientals, estenent-ne el seu àrea dactivitat a la responsabilitat civil mediambiental o el 2002 quan incorpora les funcions de liquidació dentitats asseguradores, anteriorment esmentades.

Com es finança el CCS?
Els seus ingressos provenen, en primer lloc, de les primes que paguen els titulars dels vehicles assegurats per aquesta institució. En segon lloc, els recàrrecs a les pòlisses d’assegurances, és a dir, la part de la prima que es paga en contractar una assegurança de llar, comerç o automòbils, per exemple, i que es destina al CCS. I, finalment, la rendibilitat que obté a través de les seves inversions, ja que en aquest capítol actua com una asseguradora més, invertint i comprant actius immobiliaris representatius i de màxima qualitat, que destina, sobretot, a llogar clients institucionals.