El control del risc com a motor del rènting
És una realitat coneguda per tothom que el concepte de mobilitat ha experimentat una profunda transformació en els darrers anys.
Si durant dècades tenir un cotxe en propietat representava una fita de llibertat i estabilitat, la realitat econòmica actual ha canviat sensiblement aquesta percepció. Avui dia adquirir un vehicle ja no depèn únicament de l’esforç de la inversió inicial, també de la capacitat per assumir costos associats que evolucionen a un ritme difícil de preveure. Com a resultat, la recerca de certesa ha esdevingut el principal vector que guia les decisions dels conductors.
Més enllà de la càrrega fiscal, el cost del combustible o el manteniment rutinari, és l’assegurança allò que s’ha consolidat com un dels desemborsaments més pesats i difícils d’anticipar per a l’economia domèstica. Durant els darrers tres anys el preu mitjà de les primes a Espanya ha experimentat un increment proper al 30%, segons dades de Renting Finders. Una pujada sense precedents que respon a factors com l’encariment dels components tecnològics, l’augment dels costos de la mà d’obra del taller o la complexitat progressiva en la gestió de la sinistralitat.
Un cop dit això, el problema principal no es limita al volum d’aquesta despesa puntual. També cal tenir en compte la vulnerabilitat que suposa per a alguns conductors gestionar el risc de forma individual: com és el propietari del vehicle, l’usuari assumeix de manera directa les contínues fluctuacions del mercat i la incertesa associada.
En aquest context, les fórmules de rènting optimitzen la gestió del risc mitjançant acords marc amb diverses asseguradores i la capacitat d’autoassegurar els danys propis dels parcs de vehicles. Factors que permeten absorbir la volatilitat dels costos i traslladar més transparència i contenció tarifària a l’usuari final.
Tot i això, per garantir una veritable tranquil·litat al conductor, cal que sàpiga com s’estructuren aquests serveis integrats en la seva quota de rènting. Al mercat actual conviuen principalment dos models. L’opció més estesa i demanada pels conductors és l’assegurança a tot risc amb regulació per parts amb culpa. Aquest model és el més eficient en cost, ja que alinea de manera justa els interessos del client i de la companyia: garanteix una quota d’entrada òptima i només aplica ajustaments mínims i acotats per contracte.
Així mateix, per a aquells usuaris que prefereixen eliminar qualsevol tipus de variació i busquen una tranquil·litat del 100%, el mercat ofereix com a servei addicional la modalitat d’assegurança tancada, on la quota roman absolutament inalterable.
En definitiva, la marcada consolidació que experimenta el rènting entre els conductors particulars és la resposta lògica a un entorn on la propietat tradicional d’un vehicle genera cada vegada més incertesa econòmica. Davant l’escalada imprevista de costos de reparació i assegurament, disposar d’una fórmula que blinda l’usuari davant de sinistres i permet mantenir el risc sota control estricte s’ha convertit en el veritable motor del canvi en la mobilitat moderna.
Per Arturo Álvarez Podhorecka, director general de Renting Finders
