FITES TECNOLÒGIQUES AL MOTOR BÒXER DEL 911
La història de la tecnologia de propulsió del Porsche 911 és un relat d’innovació continua i llegat excepcional. El més destacat fins avui és la hibridació parcial d’alt rendiment per a la generació 992.
Després de sis dècades de desenvolupament del propulsor del 911, el resultat provisional és el doble de cilindrada, el quàdruple de potència i un concepte bàsic inalterat. “Ens sorprèn una vegada i una altra com és millorable i adaptable el motor bòxer de sis cilindres”, afirma Thomas Krickelberg, Director d’Excel·lència Operativa de les gammes 911/718. En el futur, hi haurà un turbocompressor elèctric de gasos d’escapament per augmentar encara més la potència i l’empenta i reduir les emissions. Així doncs, en entrar en la setena dècada, aquestes són les bases sobre les quals s’ha reinventat constantment.
El motor Mezger
El 1963, quan Porsche va presentar el futur 911, encara conegut com a 901, el seu motor bòxer de sis cilindres lliurava una potència de 130 CV (96 kW) amb una cilindrada de dos litres. “Disseny compacte, baix pes, màxim rendiment”, diu Albrecht Reustle, especialista en construcció de motors bòxer de Porsche, resumint les qualitats que es mantenen fins avui. Fins al 1993, va treballar a les ordres de Hans Mezger, l’enginyer que va donar nom al motor.
911 amb turbocompressor
Cada generació del 911 marca fites a la tecnologia de propulsió. El 1974, el turbocompressor provat en competició va estar llest per a la producció en sèrie del 911. Gràcies a la combinació de turbo i injecció de combustible, el 930 estava molt per davant de la competència en prestacions i eficiència, amb els seus 260 CV (191 kW ) a Europa.
Des del principi va complir les normatives estrictes sobre gasos d’escapament. “Fant la vista enrere, t’adones que la turboalimentació va revolucionar el món dels motors de combustió”, diu Krickelberg. El seu element central és el turbocompressor, que consta duna turbina i un compressor units entre si. Els gasos d’escapament del motor impulsen la turbina, que arriba a règims de gir propers a 200.000 rpm. El compressor gira a la mateixa velocitat i alimenta els cilindres amb aire comprimit. Aquest aire addicional afavoreix la combustió i augmenta el rendiment del motor. Per no sotmetre els components mecànics a un esforç excessiu, cal limitar la pressió generada pel flux d’escapament. Quan arriba a un determinat límit, no entra a la turbina perquè es desvia per una derivació anomenada vàlvula de descàrrega.
