LA PROFESSIÓ DE MUNTADOR I REPARADOR DE DILLUNS, ENTRE LES CINC MENYS “AMENAÇADES” PER LA IA

Microsoft ha elaborat un estudi que inclou una llista amb les 40 professions amb menys aplicació de la IA. Entre elles, destaca la de muntador i reparador de vidres, que apareix en cinquena posició, amb una aplicabilitat de només 0,03 punts. En la futura era de la robòtica avançada, aquesta ocupació continuarà sent pràcticament impossible d’automatitzar: El muntatge d’un parabrisa és un procés complex en què intervenen multitud de factors, i que requereix una visió, manipulació i destresa hàptica difícilment substituïbles per un robot. A més, el procés de recalibració dels sistemes ADAS és complex i moltes vegades requereix una prova de conducció real.

La professió de muntador i reparador de vidres és una de les menys “amenaçades” per la Intel·ligència Artificial, segons el recent estudi de Microsoft Research*. En aquest estudi, la professió de muntador i reparador de vidres apareix a la cinquena posició de la llista de les 40 professions menys amenaçats per la IA, amb una aplicabilitat de la IA de només 0,03. Aquesta professió inclou un rang d’activitats manuals, pràctiques contextuals i molt variables que no es veuen reflectides ni són fàcilment replicables per IA.
A més, en consultar diferents intel·ligències artificials sobre si els avenços en la robòtica podrien posar en perill aquesta professió, la resposta també és clara; a la futura era de la robòtica avançada, aquesta ocupació continuarà sent difícil d’automatitzar. Els arguments són clars. El muntatge d’un parabrisa és un procés en què intervenen multitud de factors i variables. En primer lloc, per les variacions entre models de vehicles, tipus de vidres, curvatures del vidre i condicions de l’entorn. I també pel mateix procés d’enganxat d’un parabrisa sobre la carrosseria, amb la retirada de l’adhesiu vell i l’aplicació i l’assecatge del nou. Aquesta complexitat contextual requereix judicis en temps real difícilment programables en un robot.

A més, cal una visió, manipulació i destresa hàptica difícilment substituïbles per un robot. En definitiva: garantir la seguretat del vidre, l’ajustament exacte i l’estanquitat exigeix ​​sensibilitat manual i experiència acumulada. Un parabrisa mal enganxat podria desprendre’s en cas d’accident i no servir de protecció als ocupants del vehicle. A més, el coixí de seguretat de l’acompanyant es desplega recolzant-se al parabrisa, sobre el qual exerceix una gran pressió. D’altra banda, un mal segellat també pot produir filtracions d’aigua a l’habitacle i sorolls aerodinàmics molestos. I un material de mala qualitat es pot degradar amb el pas del temps i perdre’n les propietats. A més, un muntatge incorrecte pot provocar trencaments del parabrisa per tensions.

Recalibració

Hi ha un altre aspecte fonamental que impedeix que un robot pugui fer una substitució de parabrises. Als cotxes que incorporen sistemes avançats d’assistència a la conducció ADAS, cal desmuntar les càmeres i sensors del vidre danyat, muntar-les al nou, i recalibrar-les perquè els sistemes de seguretat funcionin correctament. Cada model dautomòbil té protocols diferents de recalibració. A més, alguns sensors necessiten punts estàtics de referència per recalibrar-se correctament (recalibració estàtica), mentre que altres han d’ajustar els paràmetres segons informació obtinguda durant la conducció real (recalibració dinàmica). En molts casos, els fabricants combinen ambdós tipus segons els seus sistemes ADAS, és a dir, alguns vehicles requereixen totes dues recalibracions (primer una estàtica, seguida d’una dinàmica), depenent dels sensors específics i la complexitat tecnològica. La recalibració dinàmica té diverses complexitats associades, principalment perquè implica conduir el vehicle en condicions específiques i precises per garantir que els sensors dels sistemes ADAS n’ajustin correctament els paràmetres.