PER QUÈ GENEREN TANTA CONFUSIÓ ELS SISTEMES ADAS ENTRE ELS CONDUCTORS?

El desconeixement dels conductors al voltant dels sistemes ADAS provoca una desconnexió que dificulta l’ús de les funcions, genera frustració i condueix a un ús incorrecte d’aquests sistemes de seguretat, reduint-ne els beneficis potencials.

Els sistemes ADAS (Sistemes Avançats d’Assistència a la Conducció) suposen enorme avenç en seguretat i estan aconseguint disminuir el nombre d’accidents o reduir-ne les conseqüències, alertant el conductor de situacions de perill o actuant per evitar-les. Però encara queda un llarg camí perquè els conductors s’adaptin a aquestes noves tecnologies i en comprenguin el funcionament.
“La manca de claredat entre els conductors al voltant dels sistemes ADAS està provocant una desconnexió que no només dificulta l’ús de les funcions, sinó també una confusió que pot generar frustració i conduir a un ús no desitjat, poc freqüent i fins i tot incorrecte”, assenyala Kathleen Rizk, directora sènior a J.D. Power especialitzada en tecnologia de l’automòbil. “Els conductors no semblen comprendre completament les seves capacitats, com i quan funcionen, i fins i tot si el vehicle les ofereix”. Un estudi d‟aquesta consultora alerta que els usuaris s‟estan saturant de molts sistemes ADAS, que consideren poc útils, difícils d‟entendre o molestos.

Els factors que provoquen la confusió

Tecnologies complexes que no són fàcils de comprendre
Els sistemes ADAS engloben un ampli nombre d’assistents a la conducció, que podrien dividir-se en dos grans subgrups: alertes (“només” avisen) i assistents (també actuen). Molts són fàcils d’entendre i estan molt ben valorats, com l’alerta d’angle mort o la frenada autònoma d’emergència (AEB). Altres, com el sistema que evita situacions de perill amb trànsit creuat en sortir marxa enrere, són senzills; però poden generar confusió a l’hora d’escollir un vehicle que l’equipi: alguns sistemes només avisen que ve un vehicle (són alertes); i altres, a més, apliquen el fre si el conductor persisteix a la seva maniobra perillosa (són assistents).

L’acumulació de funcionalitats sobre un sistema base també genera confusió. Per exemple, els sistemes relacionats amb el manteniment o el canvi de carril tenen nombroses possibles variables. Poden ser alertes que només avisen que creuem la línia, assistents que mantenen el vehicle dins del carril actuant sobre la direcció, assistents que detecten una possible col·lisió lateral amb un altre vehicle i corregeixen la trajectòria, assistents que actuen sobre la direcció per ajudar a fer un canvi de carril si el sistema detecta que no hi ha perill (fins i tot amb activació ocular): mirant al retrovisor exterior); i sistemes que fins i tot fan avançaments complets per si mateixos si detecten la presència d’un vehicle més lent davant del propi.

No hi ha una nomenclatura estandarditzada
“Els fabricants d’automòbils utilitzen dotzenes de noms i etiquetes diferents per anomenar el mateix sistema” apunta Kathleen Rizk. Un gran pas per aconseguir que els conductors sàpiguen quins sistemes equipa un cotxe i els pugui comparar entre diferents models, seria establir una nomenclatura neutra, més enllà de les denominacions comercials de cada fabricant. ‘Consumer Report’ ha liderat als Estats Units una acció en aquest sentit, a la qual s’ha sumat l’AAA (American Automobile Association, JD Power, NSC (National Safety Council), Partners for Automated Vehicle Education i SAE International.

Conscients d’aquesta mancança, Carglass® España ha creat el ‘Diccionari ADAS de Carglass®” que recull tots els sistemes ADAS existents sota una nomenclatura neutral. L’objectiu d’aquesta acció és doble. D’una banda, facilitar que els conductors sàpiguen quins sistemes equipa un cotxe i puguin comparar-los entre diferents models; de l’altra, explicar les seves funcionalitats d’una manera senzilla”.

No s’expliquen adequadament
“La primera i millor oportunitat de familiaritzar-se amb els sistemes ADAS es dóna al concessionari, abans d’adquirir un vehicle nou o usat degudament equipat. I això representa un desafiament aclaparador, tant per al venedor com per al comprador”, assegura Kathleen Rizk. “Els nostres estudis demostren que l’aprenentatge inicial és bàsic, perquè si no es comprenen i usen les funcions durant els primers 90 dies de compra, per exemple regulant-les, és poc probable que ja s’utilitzin”.

Segons diversos estudis de JD Power, des del punt de vista de la satisfacció amb el lliurament, es considera que 40 minuts és el temps ideal que l’equip de vendes dedica a informar els nous propietaris sobre les característiques clau d’un vehicle que s’ha adquirit recentment i només una part d’aquest temps es dedica als ADAS.

Manca d’interès per part dels conductors
D’altra banda, els consumidors comencen a baixar als nivells de satisfacció i d’interès després de passar 90 minuts en un concessionari comprant un cotxe. Més enllà del moment de compra, un percentatge elevat de conductors no demostren interès per comprendre el funcionament dels sistemes de seguretat del cotxe, de la mateixa manera que no es preocupen pels sistemes d’un ascensor quan s’hi pugen; entenen que si passa alguna cosa, els sistemes funcionaran i us ajudaran. També hi ha conductors a qui les noves tecnologies no els interessen i fins i tot els aclaparen; altres que confien en el seu caràcter intuïtiu (“no cal llegir-se el manual de les coses”) i alguns que, simplement, no volen dedicar-hi temps.

Dificultat d’una explicació pràctica
A més, per comprendre realment com funcionen tots els sistemes ADAS d’un cotxe caldria una prova pràctica, cosa complicada de fer perquè algunes funcions d’aquests sistemes poden ser difícils de demostrar de manera segura en trànsit obert durant una prova de conducció. En aquest sentit hi ha un gran camp obert per a les autoescoles i diferents centres de formació de conductors.

Resistència als canvis
Nombroses funcions dels sistemes ADAS exigeixen modificar uns hàbits de conducció que s’han mantingut durant anys. I en la majoria de vegades, per deixar de fer alguna cosa que estàvem fent malament, com anar trepitjant línies, acostar-nos massa a altres vehicles, superar els límits de velocitat… L’ésser humà sol ser resistent als canvis i és complicat transformar les seves creences més profundes (“jo condueixo bé”, “el cotxe no ho farà millor que jo”) perquè s’obri a l’aprenentatge de l’aprenentatge.

Aprenentatge continu
Un altre factor que afegeix complexitat a l’equació és que molts automòbils moderns -i en un futur proper, tots- reben actualitzacions de programari al llarg del cicle de vida, que poden afegir noves funcionalitats ADAS o millorar les existents. El conductor ha d’entendre que la conducció assistida és un procés d’aprenentatge continu perquè el cotxe anirà millorant amb el pas del temps.