Quins factors afecten la quantitat, la localització i el tipus d’estacions de càrrega?

L’Agència Internacional d’Energia (IEA) ha recomanat una ràtio de 10 vehicles per cada estació de càrrega a Europa, però segons experts al camp, aquesta xifra podria no ser suficient.

A mesura que el món avança cap a un futur més sostenible, la transició cap als vehicles elèctrics (EV) ha esdevingut un tema central de debat. Amb la necessitat creixent de reduir les emissions de carboni i mitigar el canvi climàtic, molts països estan promovent l’adopció d’aquests com una solució viable. Tot i això, a mesura que augmenta la quantitat de vehicles elèctrics a les carreteres, també sorgeix una pregunta crucial: quantes estacions de càrrega són necessàries per mantenir un equilibri raonable entre el nombre de cotxes elèctrics i la infraestructura de càrrega disponible?

L’Agència Internacional d’Energia (IEA) ha recomanat una ràtio de 10 vehicles per cada estació de càrrega a Europa, però segons experts al camp, aquesta xifra podria no ser suficient. Una anàlisi recent suggereix que en els propers 5 a 7 anys, una proporció d’entre 15 i 25 vehicles elèctrics per estació de càrrega serà més adequada, especialment en mercats en desenvolupament on la infraestructura encara és a les primeres etapes.

Aquest desequilibri entre la quantitat d‟EVs i les estacions de càrrega podria tenir conseqüències significatives per al‟adopció generalitzada de la mobilitat elèctrica. En l’actualitat, el rang mitjà dels vehicles elèctrics de bateria (BEVs) disponibles al mercat nord-americà és d’aproximadament 234 milles, i s’espera que aquesta xifra augmenti a 275 milles per al 2025 ia 350 milles per al 2030. A mesura que els fabricants d’automòbils continuen millorant l’autonomia dels seus models, s’espera que més conductors se sentin còmodes utilitzant els vehicles elèctrics per viatges llargs. Això augmentarà la demanda d’estacions de càrrega al llarg de les carreteres principals i en àrees rurals, on la infraestructura de càrrega és sovint limitada.

A més, la creixent popularitat dels vehicles híbrids endollables (PHEVs) també està influint en les necessitats de càrrega. Aquests vehicles, que combinen un motor de combustió interna amb un motor elèctric, sovint tenen un rang més curt, cosa que significa que els conductors poden necessitar estacions de càrrega en llocs més accessibles, com ara supermercats i àrees comercials. A mesura que la proporció de BEV i PHEV varia en diferents mercats, la barreja de tipus d’estacions de càrrega també s’haurà d’adaptar, augmentant la demanda d’estacions de càrrega ràpida en entorns urbans.

El temps de càrrega és un altre factor que influeix en el nombre d‟estacions necessàries. Companyies com Tesla i Electrify America estan implementant estacions de càrrega de corrent continu (DC) que poden proporcionar fins a 200 milles dautonomia en només 15-20 minuts. Tot i que la càrrega ràpida pot ajudar a mitigar la necessitat de més estacions, també s’anticipa que l’augment de la velocitat de càrrega propiciï un fenomen conegut com ‘graze charging’, on els conductors aprofiten breus parades per recarregar els seus vehicles, incrementant així el trànsit a les estacions de càrrega. Per tant, mentre que laugment de la velocitat de càrrega pot reduir la necessitat destacions en certs llocs, també podria crear una demanda addicional en altres.

L’adopció de vehicles autònoms i serveis de transport compartit, com ara Uber i Lyft, comença a impactar les necessitats de càrrega. A mesura que més conductors de ridesharing considerin l’ús d’EVs, impulsats per la reducció de costos i la disponibilitat més gran de models adequats, també creixerà la necessitat d’estacions de càrrega estratègicament ubicades per a aquests vehicles. Tot i això, la majoria d’aquests conductors encara utilitzen vehicles de combustió interna a causa de la manca d’infraestructura de càrrega adequada i els temps d’inactivitat necessaris per carregar un EV. La flota creixent de vehicles elèctrics podria portar a una demanda més gran d’estacions de càrrega en àrees d’alt trànsit.

La tecnologia de càrrega sense fil també té el potencial de transformar la infraestructura de càrrega. Amb sistemes que permeten als vehicles carregar-se sense necessitat de connectar un cable, la comoditat de la càrrega podria atraure més usuaris als vehicles elèctrics, cosa que alhora impulsaria la demanda d’infraestructura de càrrega. En alguns casos, com en un programa pilot a Noruega, els taxis poden carregar els vehicles mentre esperen en fila, cosa que ofereix un model de càrrega innovador que es podria estendre a altres llocs en el futur.

Un altre aspecte crític és l’augment de l’adopció de vehicles elèctrics per part de llogaters i persones sense accés a una llar amb estacions de càrrega. A moltes ciutats, l’accés a la càrrega en edificis multifamiliars és limitat, cosa que pot desincentivar els possibles compradors d’EVs. Per abordar aquest desafiament, els propietaris d’edificis multifamiliars hauran de considerar la instal·lació d’estacions de càrrega, ja que les propietats que no ho facin podrien enfrontar un desavantatge competitiu al mercat.

Mentrestant, el creixement del mercat de vehicles elèctrics planteja interrogants sobre com es finançarà i desenvoluparà aquesta infraestructura. Els governs locals i nacionals tindran un paper fonamental en la creació de polítiques que fomentin l’expansió de les estacions de càrrega. Incentius fiscals, subsidis i associacions publicoprivades podrien ser necessaris per atraure inversions i garantir que es construeixi suficient infraestructura per satisfer la creixent demanda de vehicles elèctrics.

Amb la transició cap a una mobilitat elèctrica en marxa, és evident que cal un enfocament col·laboratiu i coordinat per desenvolupar la infraestructura necessària. La relació entre la quantitat de vehicles elèctrics a la carretera i la disponibilitat d’estacions de càrrega és essencial per facilitar l’adopció generalitzada d’aquesta tecnologia. La inversió en infraestructura de càrrega i el desenvolupament de polítiques que tractin les necessitats dels usuaris seran clau per garantir que el futur de la mobilitat elèctrica sigui accessible i sostenible per a tothom. La manera com abordem aquests desafiaments determinarà no només l’èxit dels vehicles elèctrics, sinó també el nostre progrés cap a un futur més net i sostenible.